LLEGENDES DRAC,L’HEROI… (PERIS LORAZO, CARME) (Sin clasificar)
EL PROFESSOR DE MUSICA-C- (Sin clasificar)
UN LOTUS A LA NEU (MOURE TRENOR, GONZALO) (Sin clasificar)
DICCIONARIO COFRADIERO (CARRERO RODRIGUEZ, JUAN) (Sin clasificar)
OPERACIONES UNITARIAS EN LA INGENIERÍA DE ALIMENTOS (BARBOSA-CANOVAS , GUSTAVO V. / IBARZ RIBAS, ALBERT) (Sin clasificar)
ORACIONES (RUSIÑOL, SANTIAGO) (Catalán)
Oraciones fue el primer libro de prosa poética que apareció en España. Con esta obra, que marcó un hito en las letras catalanas y castellanas de finales del siglo XIX, Rusiñol renovó el lenguaje literario. A propósito de Oraciones, Unamuno escribió: "El libro Oraciones, de Santiago Rusiñol, hubiese provocado numerosos juicios y hasta debates literarios en cualquier otro país, y creo que en España misma, si su autor fuese uno de los consagrados y no escribiese en catalán." Lourdes Sánchez Rodrigo, la traductora de la obra, se encarga de trazar el puente lingüístico entre el catalán y el castellano. Especialista en estudios sobre el Modernismo catalán, centrados en la figura de Santiago Rusiñol, ha publicado, entre otros, Santiago Rusiñol, viajero por Andalucía (Universidad de Granada, 1989) y Oracions a la Natura. La prosa poètica de Santiago Rusiñol (Centre d'Estudis Sitgetans, 1992). Asimismo, ha estudiado las relaciones catalano-castellanas que se establecieron entre algunas de las figuras más relevantes de los siglos XIX y XX, como Rusiñol, Unamuno, Ganivet y Rubén Darío.
Oraciones fue el primer libro de prosa poética que apareció en España. Con esta obra, que marcó un hito en las letras catalanas y castellanas de finales del siglo XIX, Rusiñol renovó el lenguaje literario. A propósito de Oraciones, Unamuno escribió: "El libro Oraciones, de Santiago Rusiñol, hubiese provocado numerosos juicios y hasta debates literarios en cualquier otro país, y creo que en España misma, si su autor fuese uno de los consagrados y no escribiese en catalán." Lourdes Sánchez Rodrigo, la traductora de la obra, se encarga de trazar el puente lingüístico entre el catalán y el castellano. Especialista en estudios sobre el Modernismo catalán, centrados en la figura de Santiago Rusiñol, ha publicado, entre otros, Santiago Rusiñol, viajero por Andalucía (Universidad de Granada, 1989) y Oracions a la Natura. La prosa poètica de Santiago Rusiñol (Centre d'Estudis Sitgetans, 1992). Asimismo, ha estudiado las relaciones catalano-castellanas que se establecieron entre algunas de las figuras más relevantes de los siglos XIX y XX, como Rusiñol, Unamuno, Ganivet y Rubén Darío.L’ESTRELLA AMB CUA (GIRBAL JAUME, EDUARD) (Sin clasificar)
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és¿va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l?extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s?instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort... i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L?estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s?assegura el bitllet per a la posteritat. La llengua d?aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules.
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és¿va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l?extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s?instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort... i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L?estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s?assegura el bitllet per a la posteritat. La llengua d?aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules.











