Sin clasificar



Gràcies a una subvenció generosa del Memorial Democràtic de Catalunya, s'han pogut recuperar fonts inèdites sobre l'Hospital Varsòvia-Walter B. Cannon Memorial, en especial un film inèdit, titulat Spain in Exile, que es conserva a l'Andover-Harvard Library, a Cambridge (Massachussets). Aquest documental narra la penosa història de la comunitat exiliada espanyola a França des dels moments cruels de la Retirada, a l'hivern de 1939. Rodat en 1946 per cineastes nord-americans, mostra, amb escenes estremidores, el retorn dels supervivents espanyols dels camps d'extermini nazis i les miserables condicions de vida dels exiliats a França (els orfes, les vídues, els malalts, els mutilats de guerra, etc.), que maldaven per mantenir la dignitat malgrat tants anys d'adversitats. En el film, concebut per al públic nord-americà, l'Hospital Varsòvia —la característica silueta del «château», les sales amb els malalts allotjats, el quiròfan durant una intervenció quirúrgica, etc.— adquireix un protagonisme singular. L'eficiència i la professionalitat del personal sanitari contrasta amb unes instal·lacions lamentables i un equipament de segona mà, arreplegat a base de deixalles. El llibre conté un DVD amb el film Spain in Exile, subtitulat en català, castellà i francès, i una còpia de la revista Anales del Hospital Varsovia, que es publicà entre 1948 i 1950. D'aparició trimestral, aquesta publicació —sens dubte, una raresa biblio-gràfica— no és gens fàcil de trobar, ja que pràcticament no es conserva cap col·lecció completa. Il·lustrada amb fotogra-fies de l'època, és un mirall de les activitats —assistencials, formadores, investigadores, divulgadores, etc.— que es duien a terme en aquell centre benèfic. La detenció del personal sanitari, a la matinada del 7 de setembre de 1950, i la posterior expulsió de França, en el marc de l'Opération Boléro-Paprika, una acció combinada entre la gendarmeria francesa i els governs d'Espanya i dels Estats Units contra les organitzacions comunistes estrangeres, va significar la fi de l'etapa espanyola. Per fortuna, el Dr. Joseph Ducuing, una de les figures més prestigioses de la cirurgia francesa d'aleshores, es féu càrrec immediatament del centre hospitalari i, amb la col·laboració d'un nombrós grup de metges tolosans, aconseguí aturar el seu tancament i assegurà, sorprenentment, la seua continuïtat. El llibre aborda un episodi sorprenent i poc conegut de l'ajuda humanitària internacional als refugiats de la Guerra Civil espanyola al sud de França: la creació arran de l'alliberament d'un hospital a Tolosa de Llenguadoc per als guerrillers ferits en l'Operació Reconquista d'Espanya (octubre de 1944), un centre assistencial situat a la rereguarda del front que ben aviat es transformaria en un hospital civil per als exiliats. Amb l'avanç de les tropes aliades i l'alliberament de França, la il·lusió del retorn a una Espanya democràtica semblava una realitat imminent. Tanmateix, les condicions de vida dels refugiats, després de quasi deu anys de guerra, eren terribles (fam, malalties, invalidesa, dispersió familiar, orfandat, etc.). En aquest context, l'ajuda humanitària, inicialment oferta per agències benèfiques nord-americanes (el Joint Anti-Fascist Refugee Committee i el Unitarian Service Committee), a les quals se sumaren altres entitats altruistes d'arreu del món (de Boston a Montevideo i de Zuric a Nova York), fou vital per mitigar la situació dels supervivents. A l'obra assistencial —mèdica i social— desenvolupada per un personal abnegat, se sumà una tasca docent i científica exemplar, que en poc de temps féu del Varsòvia un hospital modern, hereu de la tradició republicana esquinçada amb la victòria de l'alçament militar. Des de bon començament, el denominat «Hospital Varsovia / Walter B. Cannon Memorial» —avui Hôpital Joseph Ducuing—, ubicat al popular barri de Saint-Cyprien de Tolosa de Llenguadoc, esdevingué una institució emblemàtica per als refugiats. Avui dia, constitueix un «lieu de mémoire» de l'exili espanyol a França.