Historia de Europa

ROMANCERO DE LA HISTORIA DE ESPAÑA . DE ATAPUERCA A LOS REYES CATÓLICOS (JAIME CAMPMANY)

Historia y leyenda, romance y glosa caminan juntos en esta original narración en la que se conjugan a la perfección la amenidad de la crónica y la belleza de la poesía para relatar, a lo largo de más de veinticinco mil versos, el pasado de España. Por sus páginas desfilarán los personajes más significativos del acontecer hispano: entre otros muchos, nos encontraremos con los primeros pobladores de la península Ibérica, héroes legendarios como Viriato, don Favila y el oso que le dio muerte, Pelayo y sus nobles astures, el bravo conde Fernán González, Almanzor, el Cid Campeador y sus caballerescas aventuras, la hermosa reina Berenguela, la enérgica María de Molina, el cruel Pedro I o la desdichada Juana la Beltraneja. Y acontecimientos fundamentales como el enfrentamiento de Aníbal y Escipión y la conquista romana, las luchas fratricidas por el poder entre los reyes visigodos, la llegada de las huestes musulmanas, la legendaria batalla de Covadonga, el exotismo de Al-Andalus, el episodio de la campana de Huesca o la cruzada de las Navas de Tolosa… Para culminar con la clandestina unión de Isabel y Fernando, los Reyes Católicos que unificaron un país y descubrieron un continente, aunque ésa ya es otra historia que el autor irá contando. Sólo un escritor de la talla y erudición de Jaime Campmany podía afrontar un reto como éste: la primera Historia de España contada en forma de romance, a la manera de un moderno juglar, desde Atapuerca hasta nuestros días. El resultado -acompañado por una amplia selección de imágenes- es una brillante síntesis que no sólo es recreación poética sino la narración heroica de unos hechos apasionantes: los que conforman nuestro ayer. ACOGIDA DEL LIBRO "Campmany publica el primer «Romanero de la Historia de España». Le quedan 5 siglos y 2 volúmenes a su gesta: «Uno, de los Reyes Católicos a los Borbones; el otro llegará al siglo XXI, a Pepiño Blanco». El escritor da otras de sus lecciones magistrales". Antonio Astorga, "ABC". "Un proyecto de largo aliento en el que el autor trenza el rigor, la amenidad, un gran conocimiento de los sucesos históricos y del menudillo de anécdotas que los acompañan, y una habilidad versificadora que fluye con el vigor y la naturalidad de un río caudaloso. (...) Una delicia". Juan Ignacio García Garzón, "ABC".

LES POSSESSIONS MALLORQUINES: PASSAT I PRESENT (VV.AA)

Les possessions a Mallorca i els llocs a Menorca i a Eivissa han estat, fins a dates relativament recents, els grans eixos articuladors del paisatge agrari, i una unitat d’estudi bàsica per a entendre el món rural illenc. Aquestes grans unitats d’explotació agropecuària, presidides per un gran casal i instal·lacions annexes, eren propietat de senyors, gestionades directament pels terratinents, o bé la seva gestió era cedida a famílies d’arrendataris o parcers que les explotaven amb mà d’obra assalariada (missatges, parellers, collidors i collidores...). Aquestes unitats agràries es transformaren al llarg dels segles. Certament, sovint els canvis poden semblar imperceptibles, però, com mostren els treballs recollits en aquest volum, el món agrari en general, i el de les possessions en particular, no romangué immòbil ni fou un espai social idíl·lic. La llarga pervivència d’aquestes unitats d’explotació agrària (llocs, possessions...) s’explica, d’una banda, per la seva capacitat d’innovació i adaptació als canvis econòmics i socials, i, d’altra banda, per factors de caràcter institucional –sistema hereditari i poder polític dels terratinents. Per tant, travessaren els segles amb conflictes (entre senyors i pagesos, arrendataris i jornalers, terratinents i mercaders...), innovacions productives (processos d’especialització productiva, mecanització...) i millores patrimonials i artístiques. Eren iguals les possessions descrites pels viatgers del XIX que aquelles mateixes comprades pels ciutadans el 1500? El món de les possessions ha suscitat, des de sempre, un gran interès entre els estudiosos i el públic en general. Per això, atesa la delicada situació que afecta actualment el camp, les dificultats de conservació del patrimoni arquitectònic (cases i instal·lacions agràries tradicionals) i agroecològic (biodiversitat, espais protegits, espècies autòctones...) es va considerar urgent organitzar un primer seminari (Raixa, abril de 2011) per a reflexionar i aprendre sobre els usos i les formes de gestió agrària tradicional. Aquesta publicació recull una bona part de les comunicacions presentades a aquelles jornades, i s’ha vist enriquida amb treballs d’altres autors. El volum està estructurat en sis apartats, entorn dels quals es va organitzar el col·loqui. El primer inclou estudis sobre l’origen i el significat del terme possessió; el segon aplega les contribucions entorn de les formes de gestió dels recursos agropecuaris i organització del treball durant l’edat moderna; el tercer es dedica a l’època de la Il·lustració; en el quart s’aborden les transformacions introduïdes a partir de la reforma agrària liberal; el cinquè capítol està dedicat al llegat cultural, etnogràfic i artístic, i l’últim recull les intervencions sobre els usos recents de les possessions mallorquines, i s’hi proposen mesures o accions per a preservar el patrimoni cultural i natural.

EL ROMANTICISMO EN ARAGÓN (1838-1854). LITERATURA, PRENSA Y SOCIEDAD . URBANA (AGUDO CATALÁN, MANUELA)

Estudio de conjunto que describe y examina el panorama literario y cultural de Aragón en los años que transcurren entre la Cincomarzada de 1838 y el comienzo del Bienio Progresista en 1854. A partir del vaciado de los diarios zaragozanos de la época y de los semanarios literarios La Aurora y El Suspiro se reconstruye la historia de los liceos de Zaragoza y de Huesca y se analiza el funcionamiento del Teatro Principal y de varios teatros de aficionados. Estudio crítico de la literatura aragonesa de estos años, que combina numerosas referencias a los textos publicados en prensa con la valoración de la obra individual de los autores más relevantes: Príncipe, Borao, Foz, Huici