Historia regional y nacional

DIPLOMATARI DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE (SEGLES X-XIII) . TEXT EN CATALÀ I LLATÍ (PÉREZ GÓMEXZ, XAVIER)

Si bé la cartoixa de Montalegre es creà l’any 1415, aquesta casa religiosa incorporà les propietats de les també cartoixes de Vallparadís i Sant Pol, i els 170 documents publicats en aquest volum fan referència precisament a aquestes dues cases més antigues; han estat extrets tant del fons de monacals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó com de l’actual arxiu de Montalegre, ajuntant-hi altres fonts accessories, com els estudis del cartoixà Jaricot.

DIPLOMATARI DE SANT PERE I SANTA MAIRA D’ ÈGARA. TERRASSA, 958-1207 . TERRASSA, (958-1207) (PUIG I USTRELL, PERE/RUIZ I GÓMEZ, VICENÇ/SOLER I JIMÉNEZ, JOAN)

Publicació de 221 documents sobre les esglésies de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa a l’Edat Mitjana, acompanyats d’una notable introducció històrica de 172 pàgines a càrrec del mateix Puig i Ustrell. Tant l’edició dels documents com la introducció aporten dades noves sobre la zona estudiada i en reinterpreten d’antigues, mostrant-nos un enorme desplegament erudit. Hom acompanya tot això amb un apèndix de 9 documents més i un valuós índex temàtic.

CATÀLEG DE PROTOCOLS NOTARIALS DE VILANOVA I LA GELTRÚ (MESTRES I BOQUERA, RAFAEL/JORNET I BENITO, NURIA)

Inventari dels protocols notarials de Vilanova i la Geltrú dipositats avui en dia a l’Arxiu Històric Comarcal d’aquesta vila, amb unes dates extremes que abasten des de 1515 a 1975. Els autors detallen cronològicament tots els llibres notarials i n’inclouen una útil fitxa amb la descripció de les seves dades i característiques principals, així com una petita introducció en la que ens parlen dels orígens de les dues notaries de l’antiga Vilanova de Cubelles, la parroquial i la notarial, i la seva evolució.

CATÀLEG DELS PROTOCOLS DE BALAGUER (FARRÉ I VILADRICH, JOAN)

Tot i que els manuals més antics que es conserven a l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Balaguer són de mitjan segle XVI, l'abundor de documentació, que correspon a 21 localitats d'aquella contrada, fa que aquest arxiu sigui de formidable interès per als investigadors; que per primera vegada, i gràcies als auspicis de la Fundació Noguera, veuen publicat aquest llistat de fonts.

EL LLIBRE DE COMPTES COM A FONT PER A L’ESTUDI D’UN CASAL NOBLE DE MITJAN SEGLE . PRIMER LLIBRE MEMORIAL COMENÇAT PER LA SENYORA DONA SANXA XIMENIS DE FOX E DE CA (ANDREU, JORDI/CANELA, JOSEP/SERRA, M. ÀNGELS)

Estudi i transcripció d’un memorial de comptes de la senyora de Novalles i la vall d’Osor, dipositat a l’Arxiu Capitular de Barcelona per raó del llegat que aquella féu a la Pia Almoina de la Seu. L’obra es interessant sobretot perquè per no hi ha publicades gaires fonts d’aquest tipus; a més, subministra nous elements tant per la història econòmica com de la dona medieval, i també és una novedosa aportació a l’estudi de la vall d’Osor, zona poc tractada pels historiadors.

ELS CONCILIS ILERDENSES DE LA PROVÍNCIA ECLESIÀSTICA TARRACONENSE A L’EDAT MITJA (SABANÉS FERNÁNDEZ, ROSER)

Estudi sobre els aspectes formals, -convocatòria assistència, cerimonial i temàtica- dels diversos concilis celebrats a Lleida, entre el 546 i el 1460. Conté, així mateix, l’anàlisi de cada un dels dotze concilis que tingueren lloc a l’esmentada ciutat, tot incidint en les circumstàncies que motivaren la seva convocatòria, els assistents, els assumptes tractats i els cànons aprovats.

ESPECIERS I CANDELERS A BARCELONA A LA BAIXA EDAT MITJANA. TESTAMENTS, FAMÍLIA I (VELA I AULESA, CARLES)

A través, principalment, de la informació continguda en els testaments atorgants a Barcelona entre el 1300 i el 1525, conservats en els protocols d’aquesta ciutat, l’autor fa un estudi diplomàtic de l’ instrument testamental, que li permet ampliar la seva anàlisi als diversos elements integrants de la família barcelonina en aquesta època, des de la successió fins a les estratègies familiars i la sociabilitat. En els 108 quadres que conté l’obra s’apliquen tots els conceptes estudiats en el sector social escollit.

LOS SEÑORES DE GALICIA I . TENENTES Y CONDES DE LEMOS EN LA EDAD MEDIA (PARDO DE GUEVARA Y VALDÉS, EDUARDO)

En esta obra dedicada a la gran Casa de Lemos el autor se centra en el período medieval, prestando pormenorizada atención a cada uno de los grandes personajes que durante aquel tiempo -en realidad desde la segunda mitad del siglo XII hasta las primeras décadas del XVI- se titularon señores o condes de Lemos, cuando no propiamente señores de Galicia, a imitación de los carismáticos Trabas y otros grandes magnates de la época.

ANTISEMITISMO EN ESPAÑA, EL . LA IMAGEN DEL JUDÍO (1812-2002) (ÁLVAREZ CHILLIDA, GONZALO)

La imagen negativa del judío está arraigada entre los españoles de los siglos de la Inquisición y la limpieza de sangre. En la época contemporánea España es un país sin apenas judíos, pero donde lo judío está presente en la memoria histórica, las identidades nacionales y las luchaspoliítico-religiosas. El antisemitismo moderno europeo llegó a España a través de francia, y se hizo hegemónico en los vencedores de la Guerra Civil, en los años del auge del nazismo alemán. En la actrualidad la interpretación del mundo a partir de la conspiración judía dista de haber desaparecido, mientras que parecen retornar inquietantes reivindicaciones de la españa cristiana vieja.

CATALUNYA A LA FI DEL PRIMER MIL·LENI (SALRACH, JOSEP M.)

Josep Maria Salrach ens ofereix una panoràmica solvent de la societat catalana de la fi del primer mil·lenni (segles IX-X), període anterior als grans canvis que tindrien lloc als segles XI-XII, interpretada sobretot des de l'òptica del poder i de l'organització de la societat. Prenent com a punt de partida el llegat romà, explica el creixement de les terres cultivades amb els seus protagonistes, els pagesos i els guerrers. Repassa les articulacions socials i les activitats productives i mercantils. Examina el capteniment, les aspiracions i les lluites de l'aristocràcia governant, així com el sorgiment dels comtats catalans i el procés d'emancipació dels carolingis. Analitza l'administració de justícia i la fiscalitat, peça clau de les estructures de govern i del sistema polític. Finalment, parla de la implantació territorial de l'Església i la seva connexió amb la societat i el poder, i de la cultura escrita com a força transmissora i creadora, que dóna solidesa a la configuració social. En aquest recorregut tan sintètic com suggestiu, Salrach ens dibuixa una comunitat que va definint els seus trets identitaris al llindar dels orígens de Catalunya.