Historia





Ensayo dedicado a la historia de la percepción olfativa, sentido capaz de modificar la conducta humana a dimensiones insospechadas. Aquí se intenta desentrañar la importancia que tienen en nuestras vidas los olores naturales y su relación con la existencia.

La confrontació entre revolució i contrarevolució va marcar la vida política, econòmica, social i cultural europea durant la primera meitat del segle XIX. A Catalunya, aquesta lluita, iniciada durant la guerra del Francès, arribà a la màxima expressió durant el Trienni Liberal (1820-1823). L'enfrontament entre constitucionals i reialistes que defineix la història d'aquests anys ve delimitada per la dialèctica entre revolucionaris i contrarevolucionaris, perdurà al llarg del segle XIX i provocà diverses guerres civils. En aquest llibre s'explica amb detall el desenvolupamnt de la contrarevolució i de l'antirevolució, tant a nivell local i comarcal com nacional i internacional, així com la política constitucional per a plantar-hi cara. S'hi analitza la composició social i geogràfica, els dirigents i la base social, i la cultura política de l'heterogeni moviment contrarevolucionari que coneixem amb el nom de reialisme. També s'hi estudien les raons que portaren alguns sectors de les classes populars a la confrontació amb el liberalisme que s'estava implantant. Tot plegat des d'una perspectiva històrica comparada amb els altres moviments contrarevolucionaris europeus d'aquest període.



Compendio de los orígenes mismos del país, es decir, la llegada de los primeros indígenas a la región norteña del continente. Los autores han preferido dar una visión solidaria de la nación estadounidense sin el frío distanciamiento de quienes sólo registran fechas y material onomástico sin darle el relieve que proporciona la viva materia de la tarea histórica.







Aquest llibre recupera una interpretació alternativa de la modernitat tot reconstruint històricament el concepte d’«autonomia» en oposició a les teories polítiques que es basen en la noció de «sobirania». D’una banda, critica la narrativa que justifica l’actual hegemonia de la concepció liberal d’«autonomia» que es troba a la base de la globalització i que fa inviable qualsevol noció de subjectivitat col•lectiva; i de l’altra, reivindica el contingut amb què el concepte d’«autonomia» va reaparèixer en la modernitat. El llibre interpreta una sèrie d’esdeveniments històrics entesos com l’origen del món modern, com una història de dominació en què la globalització és un pas ulterior en la modernitat, i proposa una connexió entre aquesta visió de la modernitat i l’imperialisme. D’altra banda, en contrast amb la visió estàndard que explica el sorgiment de l’autonomia durant la Il•lustració, mostra que la noció d’«autonomia» és constitutiva de la modernitat, després d’haver-se inventat a la Grècia clàssica, en l’anomenada «era de descobriments» al segle XVI i dins el marc de la reforma protestant en el Sacre Imperi Romanogermànic. El concepte es va encunyar per definir una qualitat política de les subjectivitats col•lectives que s’oposaven a la dominació imperial justificada amb el concepte de «sobirania». Així doncs, el llibre fa una crítica del present que mostra la necessitat que es donen una pluralitat de subjectivitats col•lectives autoexcloents per tal de defensar l’autonomia i oposar-se a les formes de dominació que la teoria política del contracte perpetua per mitjà de legitimació. Gerard Rosich (Barcelona, 1975) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre de l’equip de recerca TRAMOD al Centre d’Estudis sobre Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigador al Departament de Cultures del Món de la Universitat d’Hèlsinki. Ha publicat, juntament amb Peter Wagner, el volum The Trouble with Democracy. Political Modernity at the XXIst Century (Edinburgh University Press, 2016). És també membre actiu cofundador amb Miquel Ferrés del conjunt de música instrumental Triulet. Ha publicat diversos discos, dos d’ells en col•laboració amb els poetes Enric Casasses, Tira-li l’Alè (Discmedi, 2012), i Gerard Horta, Balada de l’Holandès Errant (Discmedi, 2014).





A imagen del tango que vio nacer, y de los laberintos tan del gusto de Jorge Luis Borges, Buenos Aires es una ciudad mítica. Desde su fundación, su historia está plagada de desapariciones que serán colmadas por las leyendas o la poesía, hasta confundirse con ella. Desde entonces y hasta nuestros días, la capital argentina ha albergado tanto a personajes mundialmente afamados por su talento, como a oscuros fabricantes de silencios.

El emperador Flavio Claudio Juliano, conocido como «el Apóstata», es una de las personalidades más fascinantes del mundo antiguo. Sobrino de Constantino el Grande, durante su breve reinado (361-363) llevó a cabo un ambicioso proyecto de reformas que tenía como objetivo revocar el avance del cristianismo y el creciente poder de la Iglesia en el Imperio romano. Militar, estadista, filósofo y pontífice, su intento de insuflar nueva vida a los antiguos dioses del paganismo representa a las mil maravillas la lucha agónica de un mundo que se muere frente al nacimiento pujante de una nueva era. En La vida del emperador Juliano, el prestigioso helenista belga Joseph Bidez (1867-1945) realiza un riguroso estudio sobre las fuentes históricas del emperador, así como de los propósitos y resultados de sus acciones. Un repaso a través de la historia de uno de sus más curiosos protagonistas, que no ha dejado de suscitar admiración a través de los tiempos, desde Montaigne al Romanticismo, pasado por Voltaire.

Se cuentan en este manual las aventuras y desventuras del pensamiento occidental entre los siglos XV y XVIII: cómo va adquiriendo una nueva conciencia con el humanismo, cómo se revuelve convulso con la crisis protestante, cómo se va afirmando imparable el método científico, cómo la filosofía cae en la cuenta de que entre nosotros y el mundo se interponen las ideas, cómo la razón se desprende del corsé de los dogmas religiosos y se debate entre quedarse desnuda o cubrirse con otros, acaso menos rígidos. La historia de la Edad Moderna es continuación de la historia de la Antigüedad y la Edad Media. Y para entenderla enteramente es menester no solo tenerlas presentes, sino anticipar en cierto modo lo que va a ocurrir en la Edad Contemporánea hasta la actualidad. Solo así se comprende de veras. Los siglos modernos tienen, no obstante, por sí mismos, unidad argumental e inteligibilidad suficiente. Son el origen de ideas y creencias tan familiares hoy para nosotros que nos parecen naturales, y el mundo inconcebible sin ellas. Y sin embargo se gestaron y dieron a luz, no sin dolor, en un momento determinado: la Edad Moderna. Entender su formación es entendernos un poco mejor a nosotros mismos.