Historia

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.







¿Está asociado el envejecimiento a la enfermedad? ¿Se envejece de la misma manera en todos los países? ¿Qué programas destinados al envejecimiento se implantan actualmente en Chile? ¿Influyen los estereotipos en la salud mental de los adultos mayores? ¿



Un periodista realiza un trayecto de Arizona a Guatemala para hacer una serie de reportajes, sin imaginar que se zambullirá en una experiencia épica y hasta cierto punto peligrosa. Lo que inició como un simple viaje de trabajo será el principio de muchas historias desgarradoras relacionadas con el conflicto armado que enfrentó Guatemala en la década de los ochenta, así como también las historias de inmigrantes que buscan alcanzar lo que creen que será el sueño americano. Asimismo, el reportero hace un viaje a su amargo pasado, relacionado con dicho conflicto y con otra serie de acontecimientos que marcaron su vida para siempre. «Cementerio de los sueños perdidos» es una memoria de historias desgarradoras y sangrientas que nos hace reflexionar sobre los verdaderos orígenes de la inmigración de indocumentados hacia los Estados Unidos y también sobre cómo la crueldad del ser humano a veces no tiene límites. Se trata de un relato sincero y honesto de hechos que ocurrieron en Guatemala y en el desierto de Sonora, en la frontera entre la potencia norteamericana y México. Esta es la primera vez que estos acontecimientos salen a la luz. Después de haberlos guardado por muchos años en lo más profundo de su mente, el periodista finalmente ha decidido desenterrarlos con sus propias manos del cementerio de los sueños perdidos.

La estación de Finlandia fue uno de los lugares por los que pasó Lenin en su viaje de regreso a Rusia en 1917 que culminaría con la Revolución. Un viaje que sirve de punto de partida para el que propone este libro convertido ya en un clásico imprescindible para entender el mundo en el que vivimos.

Al llarg del llibre IX són narrades les últimes batalles de les Guerres Mèdiques, la de Platea i Mícale, que acabaran donant l'anhelada victòria a l'exèrcit grec. La magna obra d'Heròdot arriba al punt final amb un curiós parlament de Cir el Gran: «D'una terra tendra solen néixer homes tendres, i és del tot impossible que una mateixa terra doni ensems fruits portentosos i homes aptes per a la guerra.» Amb aquesta enigmàtica sentència Heròdot posa el colofó a la Història, i sintetitza en bona mesura la seva concepció gairebé èpica de la història: l'esdevenidor dels pobles depèn en últim terme de la voluntat i l'ardidesa dels seus homes, els quals es troben, al seu torn, sotmesos als designis dels déus i del destí.

“Haces peste a catalán. A ver si te duchas guarro!”, insultava un guàrdia civil, segons un dels sumaris de denúncies de tortura, a un dels prop de seixanta detinguts de l’estiu del 1992. L’Operació Garzón. Un balanç de Barcelona ’92 és un reportatge sobre les multitudinàries detencions esdevingudes l’any de la glòria olímpica, un balanç sobre la violació dels drets humans en els Jocs de Barcelona ’92. Durant una dècada i fins 1992, els Jocs Olímpics van ser el pro¬jecte polític socialista per a Barcelona; es votava per les olimpíades. La dissidència a aquell projecte va ser silenciada i criminalitzada, de primer des dels mitjans de comunicació i després des dels calabossos de la Guàrdia Civil. En aquell context, els independentistes catalans van ser acusats de terroristes sobre la base de declaracions autoinculpa¬tòries fetes sota tortures. La crítica a les olimpíades no només posava en dubte que els Jocs fossin una solució al dèficit d’inversió de l’Estat a Barcelona, sinó que també demanava una representació esportiva nacional als Jocs (Comitè Olímpic de Catalunya) i una imatge catalana del país. Crítiques i demandes que l’Estat espanyol va voler silenciar per tots els mitjans, incloent-hi el policial. Dotze anys després de l’Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg va condemnar el Regne d’Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l’estiu del 1992. Una sentència que va deixar en evidència tota l’operació engegada pel jutge Baltasar Garzón. Un reportatge periodístic esfereïdor de la il•lusió olímpica.

Lleida, l'extrema és una reflexió sobre el present i el futur d'unes terres que viuen entre la boira i la calitja i amb la companyia de caragols i cigonyes. Quatre especialistes de primera categoria parlen dels habitants d'aquestes comarques: què pensen i quins mites s'han creat (Pueyo), en quin territori viuen i com l'utilitzen (Llop), quins costums tenen i si són feliços (Trepat) i de què viuen i com calculen que s'ho manegaran per ser una mica més rics al segle XXI (Morell).

La figura de Jaume I, ya desde la misma Edad Media, logró una dimensión mítica como creador de un nuevo reino y restaurador de la cristiandad a tierras valencianas. Con el paso del tiempo, la visión que los eruditos, historiadores y literatos de cada época tendrían de la figura del rey Conquistador fue transformándose, pero manteniendo siempre el carácter de fundador de un pueblo dotado de unas leyes y de una identidad propia. Desde las grandes crónicas medievales hasta los escritos históricos y políticos del siglo XX, esta obra recoge y analiza una inmensa documentación que permito reseguir la interpretación que los valencianos han hecho de Jaume I. Rey santo, héroe providencial, valeroso guerrero, sabio legislador, padre de la patria e incluso precedente de las ideas progresistas o reaccionarias de los siglos XIX y XX, la figura del gran monarca se presenta en este estudio clásico que ahora se reedita, desde todas las perspectivas posibles, en un viaje fascinante hacia el pasado que nos permite seguir la construcción del mito más vigoroso del imaginario histórico de los valencianos.

«D'ara endavant referiré els actes acomplerts, en temps de pau i de guerra, per un poble romà lliure»: així comença el llibre segon de la Història de Roma de Titus Livi, que narra els esdeveniments que van des de l'inici de la República, després de l'expulsió dels reis (any 509 aC), fins a l'any 463 aC. La idea de la llibertat recorre tot el llibre i s'exemplifica en innombrables romans il·lustres, models de virtuts. Livi també explica les repetides baralles entre els senadors i els tribuns de la plebs i, sobretot, les guerres entre Roma i els pobles veïns (etruscs, sabins, volscos, eqües, llatins, hèrnics i auruncs). El lector assisteix a la lenta construcció i estabilització del que durant cinc segles serà la república de Roma. Amb aquest volum, la Fundació Bernat Metge continua la publicació de l'obra de Titus Livi, essencial per a conèixer la història antiga.

Este manuscrito es un borrador donde se registraban, antes de pasarse a limpio al libro de la corte del justicia, los clamores, es decir, las demandas, denuncias, querellas o reclamaciones judiciales, que se presentaban ante este magistrado local. También se anotaban las declaraciones de testigos, ciertos documentos de compra-venta y otras diligencias que documentan la vida cotidiana de una villa de colonización como la Alcoi del siglo XIII. A pesar de su aspecto fragmentario y desorganizado, la antigüedad y las informaciones que proporciona el documento lo convierten en una fuente excepcional para conocer la sociedad valenciana al día siguiente mismo de la conquista de Jaume I. El texto está escrito en romance catalán y aragonés y en latín, sin que ningún criterio determine el uso de una u otra lengua, incluso con interferencias en un mismo escribano.

La transformació urbanística del llevant nord de Barcelona, iniciada amb els Jocs Olímpics del 1992, va representar una amenaça per al patrimoni industrial del districte de Sant Martí. En aquell moment Can Ricart, la fàbrica més representativa del Poblenou, va esdevenir el principal escenari de les lluites en què es debatia un futur urbà amb canvis i continuïtats. En una etapa dominada pel neoliberalisme i coincidint amb la bombolla immobiliària, la reconversió del sòl industrial a través del Pla 22@ va començar a devorar el paisatge de fàbriques que tenien un segle i mig d’història, alhora que els governs es van proposar de promoure noves oportunitats productives d’acord amb les innovacions afavorides per l’onada tecnològica del segle XXI. Can Ricart i el patrimoni industrial de Barcelona és una crònica del procés que involucrà agents socials, polítics i econòmics per redefinir el projecte, i convida a reflexionar sobre les contradiccions dels protagonistes, el conflicte social i el model de desenvolupament urbà.