Lingüística

ESCRITS SOBRE LLENGUA (MURGADES BARCELÓ, JOSEP)

Vet aquí algunes de les questions abordades, amb intents d’explicació i de resposta, en els textos aplegats en el present llibre, al llarg dels darrers trenta anys: situació i perspectives de la llengua després de les dues dictadures espanyoles del segle xx; discursos i pràctiques del colonialisme linguístic; poder d’integració social d’un idioma i correlativa capacitat de discriminació linguística; normalització del català i nativització de l’espanyol; galleguització (formal) i eusquerització (funcional); interposició i dependència linguístiques; codificació ortogràfica com a exercici de poder; condicionants sociolinguístics de la producció literària en una llengua subordinada; estatus i viabilitat de la llengua del país en una hipotètica Catalunya independent, entre altres.

REGIMENT DE SANITAT PER AL REI D’ARAGÓ. AFORISMES DE LA MEMÒRIA (DE VILANOVA, ARNAU)

Arnau de Vilanova, contemporani de Ramon Llull, va escriure el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó, en llatí, entre els anys 1305 i 1308. La reina Blanca, esposa de Jaume II, va demanar al cirurgià major del rei, Berenguer Sarriera, que el traduís al català en un moment en què la cort reial era un important centre promotor de traduccions de textos mèdics a la llengua vernacla. L’interès d’aquesta obra rau en el fet que és una peça fonamental en el gènere dels regimina sanitatis –uns manuals higienicopràctics destinats al manteniment de la salut individual o col·lectiva–, un clàssic d’una gran vigencia pels consells que s’hi donen per portar una vida sana (dieta, exercici, hores de son, gestió de les emocions, etc.). A cura d’Antònia Carré, aquesta edició revisada de la traducció de Sarriera també inclou les altres traduccions catalanes conservades d’Arnau de Vilanova, totes dues anònimes: la versió abreujada del Regiment de sanitat, que, com demostra l’editora, prové d’un original llatí, i la traducció dels Aforismes de la memòria, estudiada per primera vegada des d’una perspectiva mèdica.

COMPARATISTES SENSE COMPARATISME . LA LITERATURA COMPARADA A CATALUNYA

La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb les relacions entre la literatura catalana i les literatures europees. Ara bé, els principals crítics catalans que van adoptar en els seus escrits una actitud implícitament comparatista (molts d'ells van ser, a més, grans traductors) van obviar les pautes marcades des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, van discutir l'orientació donada per l'acadèmia a aquesta perspectiva crítica. Aquest llibre reuneix una mostra d'aquests «comparatistes sense comparatisme»: crítics de talent, amb vocació i mirada europees, que exemplifiquen una història alternativa de la literatura comparada i revelen amb la seva manera de llegir que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.

NUEVAS APORTACIONES AL ESTUDIO DEL SESEO (SANCHO RODRÍGUEZ, Mª ISABEL / CONTI JIMÉNEZ, CARMEN)

El complejo panorama lingüístico de la provincia de Jaén en lo que afecta a la distribución del seseo, el ceceo y la distinción ofrece a los investigadores un campo de trabajo de enorme interés. Este libro, que recoge las conferencias pronunciadas en las "Segundas Jornadas sobre el seseo" (Torredelcampo, 12-14 de marzo de 2009), tiene por objeto difundir las aportaciones de reconocidos especialistas del panorama nacional al estudio del seseo. El libro consta de distintos capítulos en los que se abordan asuntos tales como las relaciones entre el seseo andaluz y el americano, las mujeres y el seseo, el seseo en la escritura, el trabajo de archivo y el seseo y los otros seseos de la península. El libro contiene, además, la transcripción de las dos mesas redondas de las jornadas: la primera de ellas sobre el seseo en los textos y la segunda sobre la percepción de los propios hablantes ante este rasgo fónico.

¿QUÉ SON LAS LENGUAS? (BERNÁRDEZ, ENRIQUE)

Todos sabemos algo sobre el lenguaje y las lenguas y todos tenemos prejuicios al respecto. Este libro, que ahora se publica en su segunda edición actualizada, pretende un doble objetivo: de un lado combatir los prejuicios injustos, es decir, creencias como que existen lenguas primitivas y civilizadas, que la diversidad lingüística es un grave inconveniente o que las lenguas degeneran a menos que las defiendan instituciones adecuadas; de otro, proporcionar un conocimiento básico del estado actual del lenguaje: sus relaciones con la mente y la conducta, los problemas sociales que acompañan a las lenguas humanas y sus relaciones con la cultura, la diversidad de lenguas y su compleja historia, las familias lingüísticas y una versión actualizada de los orígenes del lenguaje, tema tabú durante mucho tiempo.

ASEDIO AL EUSKERA. MÁS ALLÁ DEL LIBRO NEGRO (TORREALDAI NABEA, JOAN MARI)

Joan Mari Torrealdai publicó en 1998 El libro negro del euskera, en el que, a través de textos seleccionados, documentó la represión a la que ha sido sometida la lengua vasca al menos desde el siglo XVIII. Veinte años después, el revisionismo, el discurso de quienes ponen en cuestión el alcance de tal represión e incluso que haya siquiera existido, se emplea como ariete contra las políticas de normalización lingüística, en un momento en el que el Estado impulsa un proceso de recentralización al que los idiomas no escapan. En Asedio al euskera, Torrealdai, de nuevo a través de textos seleccionados, pone en evidencia el supremacismo lingüístico que destila esta corriente y la endeblez de muchos de sus argumentos, sustentados a menudo en prejuicios, cuando no directamente en insultos. El libro se constituye así en valioso instrumento para afrontar esta “oleada ofensiva del españolismo”, como la califica en el prólogo el catedrático Juan Carlos Moreno Cabrera.

LA MARE DE DÉU EN EL FLOS SANCTORUM ROMANÇAT (1494) (CÀMARA I SEMPERE, HÈCTOR)

En aquest volum l'autor presenta l'estudi i l'edició crítica dels capítols dedicats a la Mare de Déu que apareixen en el Flos sanctorum romançat (Barcelona, 1494), primer testimoni imprés de la traducció catalana de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine (ca. 1264). L'obra, que recull un gran nombre de vides de sants i de festivitats litúrgiques ordenades a partir del calendari cristià, tingué una gran influència en la cultura i la devoció dels darrers segles de l'edat mitjana, fins al punt de convertir-se en l'obra més llegida després de la Bíblia. Hèctor Càmara i Sempere és professor ajudant del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Ara mateix es dedica a l'edició dels dos incunables de la traducció catalana de la Legenda aurea i a l'estudi i divulgació del Misteri d'Elx.