Saltar al contenido

Literatura: historia y crítica

L’EMPORDÀ DELS ESCRIPTORS (GUILLAMET, JAUME) (Literatura: historia y crítica)

L’Empordà dels escriptors és un viatge literari a les fonts de la fascinació política i cultural que aquesta comarca ha exercit des del segle XIX. Joan Maragall i Josep Pla són els referents d’un recorregut que passa per Jacint Verdaguer, Josep Pella i Forgas, Ramon Muntaner, Carles Bosch de la Trinxeria, Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Eugeni d’Ors, Ferran Agulló, Pere Corominas, Josep Maria de Sagarra, Tomàs Garcés, J. V. Foix, Manuel Brunet, Carles Fages de Climent, Carles Rahola, Salvador Dalí i Josep Puig Pujades. Amb exilis i retorns, el viatge acaba amb la reelaboració de la mirada, la contemplació de l’impacte del turisme i l’apunt teòric d’un Empordà que passa a la història.

GILLES Y JUANA (TOURNIER, MICHEL) (Literatura: historia y crítica)

Basada en ese misterioso episodio en el que se cruzaron los destinos de Santa Juana de Arco y del noble bretón llamado Gilles de Rais, esta novela de Michel Tournier confirma el amor de su autor por los mitos y su gozo en transformarlos. Juana fue amada platónicamente por Gilles de Rais, que la siguió hasta la hoguera. Gilles piensa entonces que el camino hacia la santidad pasa por el mundo del pecado y se dedica a recorrerlo bajo la influencia de un extraño personaje italiano, brujo y alquimista, hasta la exasperación final. Siguiendo los documentos históricos, Tournier vuelve del revés en Gilles y Juana la interpretación tradicional, y nos ofrece una nueva muestra de ese estilo que -atravesado aquí por un uso muy peculiar y hasta irónico del lenguaje medieval- constituye uno de los logros mayores de la literatura de nuestro tiempo.

LACAN LITERARIO . LA EXPERIENCIA DE LA LETRA (RABATE, JEAN-MICHAEL) (Literatura: historia y crítica)

¿Por qué un Lacan literario? Basta echar una mirada paciente y exhaustiva a sus ensayos y a los seminarios en los cuales discute obras literarias, para colocar en su justa perspectiva la importante función clínica de la literatura para el psicoanálisis lacaniano. Este libro no es una incursión en las aplicaciones de la teoría psicoanalítica a los textos literarios, sino una exploración del lugar privilegiado que Lacan asignó a la literatura. ¿Por qué la enseñanza de Lacan otorga a la literatura un rol que designamos como prominente? ¿Cuál era para él la función de los argumentos, personajes, intrigas y ejemplos traídos de la literatura? ¿Cuál es la especificidad de su manipulación de los ejemplos literarios si los comparamos a su empleo de otros discursos como la filosofía, las matemáticas, o la lingüística?

ARA VE NADAL! . FORMES ESPECTACULARS EN LES FESTES D’HIVERN (AA.VV) (Literatura: historia y crítica)

Ara ve Nadal! Formes espectaculars en les festes d'hivern aplega un conjunt d'estudis sobre l'activitat festiva que de l'edat mitjana ençà ha generat la celebració del naixement de Crist arreu d'Europa. En aquest llibre es relliga la recerca universitària amb la cultura tradicional, la investigació amb la vivència, i ens trobem amb significatives mostres de manifestacions populars líriques, litúrgiques o dramàtiques sobre el tema nadalenc. Una atenció especial mereixen els Pastorets, quan s'ha complit el centenari dels més representats (els de Josep M. Folch i Torres), que se segueixen fent arreu del país amb una vitalitat incontestable gràcies a l'entusiasme de la collectivitat, la vigència del combat entre el Bé i el Mal que sovint se subratlla amb referències a l'actualitat més decebedora o reivindicativa, la tradicionalitat de les tècniques actorals i escèniques, la força de les músiques en directe i de les esperades «garrofes» o «cuplets» amb què s'alludeix críticament al present, des dels desnonaments fins a la crisi dels refugiats, passant pels presos polítics i els injustos exilis. Francesc Massip és catedràtic d'història del teatre català a la Universitat Rovira i Virgili, autor d'una trentena de llibres i centenars d'articles en les principals llengües d'Europa i Amèrica, particularment sobre el teatre i la dansa medievals i del Renaixement, així com aspectes vinculats al teatre popular i les tradicions folklòriques. Entre altres publicacions, cal destacar La Festa d'Elx (1991), El teatro medieval (1992), La ilusión de Ícaro (1997), A cos de rei (2010), Those Dark Ages Revisited (2014) o, en collaboració, La dansa dels altres (2017). Lenke Kovács és doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili amb l'edició crítica de les consuetes mallorquines de la passió de Crist (2013). Ha escrit articles i ressenyes en diferents llengües europees sobre el teatre a l'època medieval i moderna. Actualment imparteix docència a la Universitat de les Illes Balears i porta la secretaria general de la Société Internationale pour l'étude du Théâtre Médiéval. Quan avui dia s'està posant en qüestió la idea d'Europa, sens dubte pervertida per l'acció insolidària dels governs estatals convertits en turiferaris dels poders econòmics i en idòlatres del sistema financer que submisament serveixen, s'oblida que fa més de mil anys que compartim un esperit i una cultura que, entre d'altres punts forts, té el Nadal com a eix festiu de remotes arrels. I és que la Nativitat és un moment clau en el calendari europeu de tots els temps: sigui com a atàvica festivitat agrícola a l'entorn de l'inici de l'estació freda, sigui com a celebració romana del naixement del Sol Invicte que tenia lloc quan la durada de la llum diürna comença a incrementar-se l'endemà del solstici d'hivern, sigui com la data en què el cristianisme situa estratègicament el naixement del seu heroi diví. Amb motiu d'aquesta efemèride es va desenvolupar, durant l'època medieval i postmedieval, un espès teixit cerimonial amb manifestacions festives que sovint van incloure l'acció ritual i/o escènica, i a l'entorn de les quals la població s'aplegava per afermar les seves conviccions, el seu caminar junts, la seva identitat i pertinença. Aquesta tradició ha mantingut la seva puixança fins avui mateix amb canturelles, representacions del naixement de Crist, adoracions i pessebres vivents, i particularment amb la funció anual dels Pastorets, un espectacle tradicional que encara és un espai de sociabilitat, de refermament dels vincles comunitaris i d'escola de teatre: no debades d'aquesta pràctica consuetudinària n'han sorgit professionals de primera fila en tots els camps de la creació dramàtica.

INICIACIÓN A LA LITERATURA HISPANOAMERICANA DEL SIGLO XX (GONZALO, CARMEN) (Literatura: historia y crítica)

En este libro se examina la obra de los autores más representativos de los diferentes países hispanoamericanos ?Martí Darío, Huidobro, Vallejo, Neruda, Guillén, Paz, lezama, Borges, Asturias, Rulfo, Onetti, García Márquez, Cortázar, Carpentier, Cabrera, Cardenal, Varfas y Puig entre otros? desde el momento de su independencia cultural, y no sólo política, de España (estos es, a partir del Modernismo) hasta los años setenta. Se atiende asimismo a la posible relación de los autores con los movimientos de su época, así como con la serie literaria en general. El texto está en la línea de otros manuales de iniciación a la literatura que pretenden facilitar a los lectores un primer acercamiento a los autores y a sus textos, así como información imprescindible sobre la historia de la literatura.

UMBRALES (GENETTE, GÉRARD) (Literatura: historia y crítica)

Se trata de los umbrales del texto literario, lo que se llamará aquí, con un término más técnico, el paratexto: presentación editorial, nombre del autor, títulos, dedicatorias, epígrafes, prefacios, notas, pláticas y entrevistas, y otras advertencias en la cuarta de forros. Este aparato es a menudo demasiado visible para ser percibido y actúa a espaldas de su destinatario. Este estudio considera de más cerca lo que con tanta frecuencia regula en secreto nuestras lecturas.

EL VAGABUNDO INMÓVIL (TOURNIER, MICHEL) (Literatura: historia y crítica)

Sobrio y preciso, soñador y apasionado, Tournier nos ofrece en estas páginas la fábula más íntima de su magnífico talento de cuentista. Es una ventana abierta al juego de facetas que han hecho de Tournier uno de los escritores contemporáneos más admirados por público y crítica: en los dibujos claros y fieles de Toubeau, el escritor encuentra a veces el malestar y la ambigüedad que recorren, como una corriente callada y subterránea, el resto de su obra; pero también el deseo que ordena un reino luminoso y terreno; la fascinación por el mundo de la infancia; la reanimación demiúrgica y moderna de los antiguos mitos; o esas claves que desarrolla en su novela La gota de oro (Alfaguara, 1988) para desentrañar la larga guerra entre el signo y la imagen.