Literatura: historia y crítica

El romancero constituye la manifestación más importante y longeva de la poesía popular en lengua castellana. Nacidos en la Edad Media para ser cantados y compartidos por la colectividad, que los conservaba en la memoria y los transmitía oralmente de generación en generación, los romances han pervivido prácticamente hasta nuestros días, sometidos a lo largo de los siglos a una constante y fértil reelaboración. Bajo su característica estructura métrica se aglutinan piezas de una diversidad casi infinita: episodios heroicos y caballerescos, trances de amor, historias de inspiración bíblica y clásica, asuntos fantásticos y misteriosos, noticias verídicas. Toda esa variedad y riqueza, todos los ciclos, temas y registros del romancero están representados con generosidad en esta selección, minuciosamente comentada y anotada por Paloma Díaz-Mas. El núcleo del volumen está formado por los romances documentados hasta mediados del siglo XVI, acompañados de los que se conservan únicamente en la tradición moderna pero que presentan indicios seguros de un origen medieval.









Considerado como una de las figuras más destacadas de la narrativa latinoamericana contemporánea, Augusto Roas Bastos supera, por la calidad de su obra y por la riqueza de sus registros, los moldes exclusivos de un género. Historia y ficción se funden en el quehacer roabastiano para ofrecer al lector un verdadero complejo imaginativo, tan lúcido como sugerente, en el que el hombre y sus símbolos asumen el papel protagónico que en realidad les corresponde. La labor de Roa, en su totalidad y en cada uno de sus fragmentos, pone de manifiesto una absoluta conciencia liberadora impone la presencia de la palabra viva y cuida el artificio de sus fórmulas, todo ello en función de un arte de escritura en el que cuenta siempre la "predestinación apasionada de una vocación".

Aquest llibre és el fruit de l'esforç de la seva comunitat universitària per retre homenatge a la figura de Víctor Siurana. Tots els que hi participen no el coneixien directament potser, però han conreat la temàtica que ell estimava i les afinitats electives fan que els esperits amics es trobin més enllà de les fronteres de la vida i de la mort. En Víctor nasqué a Lleida amb arrels a Torres de Segre un dia fred de novembre sota el signe d'escorpí. Va fer estudis al col·legi dels Maristes de Lleida. Allí troba alguns d'aquells que esdevindrien amb el temps els seus millors amics, Xavier Maurel, Manuel Lladonosa, entre d'altres. El seu tema era la filosofia, però el caracteritzava una curiositat intel·lectual que el feia conrear l'estètica, el llenguatge, l'art, la música... El seu ideal anava cap a una formació integral de l'individu, vell somni renaixentista...La seva amant, infidel, dolça i amarga a la vegada, fou la Universitat. No la traí mai, hi dedicà tots els seus somnis, tots els seus esforços, tot el seu amor...I el somni es féu realitat l'any 1992. Lleida tenia Universitat, Víctor Siurana n'era el catedràtic de lingüística general i el primer rector... Avui volem recordar-lo amb una de les eines que ell més estimava: el llibre. Aquest és un llibre per a ell, en ell i amb ell que la Universitat de Lleida li ofereix amb reconeixement i amor.

En El sentido figurado, Pere Rovira estudia la obra poética de Jaime Gil de Biedma, atendiendo a aspectos como la ambientación, los personajes, el punto de vista narrativo, los juegos tonales y las estrategias de la construcción poética, y teniendo muy en cuenta cierta observaciones de Jaime Gil, por ejemplo: "Nuestra intención era hacer una poesía de la experiencia social, el mismo tipo de experiencia que se puede recoger en la novelística o en la prosa". "Para mí, el poema empieza en una composición de lugar y acaba en una síntesis: la invención de una relación significativa entre un hombre concreto y el mundo en que vive". "La poesía que yo aspiro a hacer no es comunión, sino conversación, diálogo".

Aquest llibre és el fruit de l'esforç de la seva comunitat universitària per retre homenatge a la figura de Víctor Siurana. Tots els que hi participen no el coneixien directament potser, però han conreat la temàtica que ell estimava i les afinitats electives fan que els esperits amics es trobin més enllà de les fronteres de la vida i de la mort. En Víctor nasqué a Lleida amb arrels a Torres de Segre un dia fred de novembre sota el signe d'escorpí. Va fer estudis al col·legi dels Maristes de Lleida. Allí troba alguns d'aquells que esdevindrien amb el temps els seus millors amics, Xavier Maurel, Manuel Lladonosa, entre d'altres. El seu tema era la filosofia, però el caracteritzava una curiositat intel·lectual que el feia conrear l'estètica, el llenguatge, l'art, la música... El seu ideal anava cap a una formació integral de l'individu, vell somni renaixentista...La seva amant, infidel, dolça i amarga a la vegada, fou la Universitat. No la traí mai, hi dedicà tots els seus somnis, tots els seus esforços, tot el seu amor...I el somni es féu realitat l'any 1992. Lleida tenia Universitat, Víctor Siurana n'era el catedràtic de lingüística general i el primer rector... Avui volem recordar-lo amb una de les eines que ell més estimava: el llibre. Aquest és un llibre per a ell, en ell i amb ell que la Universitat de Lleida li ofereix amb reconeixement i amor.

L'escriptura i la vida aplega un seguit de treballs, en català o castellà, al voltant de la literatura de la memòria. Es tracta d'un tema ampli, que abraça des de l'autobiografia -disfressada o no de ficció- fins als quaderns de treball, els dietaris, les cartes, els llibres de viatges, etcètera. Com a fenomen literari, permet tot un ventall de reflexions sobre les causes de l'escriptura, el subjecte literari i la seva relació amb l'autor, la veu narradora, el grau d'implicació de l'escriptor en la seva obra, la pròpia vida com a referent i motiu,...

El treball que aquí presentem, lectura i traducció de Pelléas et Mélisande, a cura de Lídia Anoll, professora de Literatura francesa de la Universitat de Barcelona és, com diu a la presentació, el resultat d'un desig que ve de lluny. Si la traducció pot considerar-se més o menys accidental, no passa el mateix amb la lectura, que ha estat elaborada pensant en el estudiants. D'aquí el to didàctic i senzill que s'ha emprat en tot moment. Es compleix, d'aquesta manera, la promesa de donar-los allò que una classe no permetia exposar amb tota la minuciositat que reclama l'estudi d'una obra simbolista com aquesta, minuciositat que potser s'ha dut a l'extrem amb la proliferació de notes, que tenen un doble abast: justificar certes interpretacions, d'un costat i, de l'altre, donar a conèixer alguns dels bells pensaments continguts en les obres de difícil accés.

Aquesta és la història d’unes persones entranyables i desconegudes, d’un poble –Alcampell– i d’una comarca –la Llitera– que per la seva posició perifèrica en el mapa rarament són objecte d’estudi per la història oficial. Aquí hi trobareu el relat d’un home que s’expressa amb un llenguatge genuí, que va recórrer el segle xx gairebé de punta a punta, que va viure amb eufòria la caiguda d’una monarquia i l’adveniment d’una república, que va conèixer l’aplicació del comunisme llibertari, que va participar en una guerra, que va voltar per camps de treball i de concentració, que va suportar una terrible dictadura i que encara va veure florir una democràcia inesperada.