Este texto de 1981, leído para celebrar los 25 años de la biblioteca pública del Palazzo Sormani de Milán, es a la vez un canto a la libertad de la mente inquisitiva, un irónico lamento por algunos inveterados vicios de las antiguas bibliotecas y bibliotecarios y un toque de advertencia, por los posibles excesos de la tecnología.
Arnau de Vilanova és una de les figures més rellevants de la medicina, la filosofia i la teologia medievals a Europa. A part de la seva tasca com a metge de la cort, Arnau de Vilanova exercí una influent tasca acadèmica a Montpeller i d'ell conservem una extensa obra. Fou un dels primers crítics de la cristiandat medieval i promogué una reforma profunda de l'Església i la societat d'acord amb els ideals dels «espirituals».D'entre els temes que el van ocupar, el de l'amor ocupa un lloc preeminent i arrela tant en l'àmbit de la medicina com en el de la teologia. Com a metge i com a teòleg, Arnau de Vilanova investiga les causes i les formes de l'amor cortès, trobadoresc, i n'analitza les facetes malaltisses amb la intenció d'oferir-ne una teràpia; i el diferencia d'altres modes d'amor, com la caritas cristiana, que considera més humanitzadores. I això en relació amb les altres teories de l'amor vigents a l'edat mitjana.
Todo artista es visionario y G. Sand en este escrito lo fue. Además de los argumentos patrimoniales y estéticos que muchos intelectuales esgrimieron para defender Fontainebleau, la escritora aborda su protección por motivos ecológicos, educativos y sociales, considerando el bosque como una herencia que se debe ceder intacta.
Este texto de 1981, leído para celebrar los 25 años de la biblioteca pública del Palazzo Sormani de Milán, es a la vez un canto a la libertad de la mente inquisitiva, un irónico lamento por algunos inveterados vicios de las antiguas bibliotecas y bibliotecarios y un toque de advertencia, por los posibles excesos de la tecnología.
Arnau de Vilanova és una de les figures més rellevants de la medicina, la filosofia i la teologia medievals a Europa. A part de la seva tasca com a metge de la cort, Arnau de Vilanova exercí una influent tasca acadèmica a Montpeller i d'ell conservem una extensa obra. Fou un dels primers crítics de la cristiandat medieval i promogué una reforma profunda de l'Església i la societat d'acord amb els ideals dels «espirituals».D'entre els temes que el van ocupar, el de l'amor ocupa un lloc preeminent i arrela tant en l'àmbit de la medicina com en el de la teologia. Com a metge i com a teòleg, Arnau de Vilanova investiga les causes i les formes de l'amor cortès, trobadoresc, i n'analitza les facetes malaltisses amb la intenció d'oferir-ne una teràpia; i el diferencia d'altres modes d'amor, com la caritas cristiana, que considera més humanitzadores. I això en relació amb les altres teories de l'amor vigents a l'edat mitjana.
Todo artista es visionario y G. Sand en este escrito lo fue. Además de los argumentos patrimoniales y estéticos que muchos intelectuales esgrimieron para defender Fontainebleau, la escritora aborda su protección por motivos ecológicos, educativos y sociales, considerando el bosque como una herencia que se debe ceder intacta.
Edición, introducción y notas: Lluís Agustí, licenciado en Filología Románica por la Universidad de Barcelona.
Edición, introducción y notas: Rafael M. Mérida Jiménez, Dr. en Filología Hispánica por la Universidad de Barcelona.