SOBRE PAPEL BARATO (MENASSA DE LUCIA, FABIÁN)
CANTO A LAS AVES DE COMPAÑA Buitres hambrientos de mis ojos: arrancadlos sin piedad. No puedo ver más tanta masacre,
LES COSES I ELS MIRATGES (GONZÀLEZ PUJALTE, JOAN CARLES)
Lautor mateix explica que en el fons aquest llibre és un sol poema, fraccionat, cada un dels poemes acaba amb una coma enlloc d'un punt i parla de tot allò que passa per la vida, al teu voltant, que fa que tadonis que moltes coses són diferents a com pensaves que serien. La poesia és rebuscar a dins d'un mateix. Per González Pujalte, quan assoleixes una certa edat i t'atures a analitzar tot allò que has captat amb el pas dels anys, moltes coses no són el que un creia.
AL MIG DE LES COSES (CASAS MATA, CRISTINA)
"I tanmateix, he deixat de pensar-te només arribar. Ser lluny també és ser lluny de tu. He abocat el contingut de la bossa sobre el matalàs com, en un gibrell, ho hauria fet amb la sang i els budells dun porc de matança. Bastament i sense por, perquè els inicis no tenen més importància que la de precedir un final. No és un mal lloc. La cambra que he llogat dóna als estenedors, hi ha roba que shi eixuga. El meu temps és com el moures daquests draps de cuina: lent. Cap cosa es fa estranya. La distància, ja ho veus, no és res greu; és tan sols incòmoda com un llarg viatge en autobús."
ANCORADA EN LA BOIRA. OBRA POÈTICA I (1953-1993) (FABREGAT I ARMENGOL, ROSA)
Aquest volum acaba el projecte de recopilació de la poesia de Rosa Fabregat, iniciat amb el volum La temptació de vol, que és, en realitat, la segona part. Ancorada en la boira. Obra poètica I (1953-1993), títol de conjunt daquest volum, compila, cronològicament, els primers poemaris publicats i tres poemaris inèdits: Ancorada en la boira, que dóna títol al volum, el segon, Càbala, i el tercer, Cant dels orígens, al·legoria de la creació i lorigen de la vida, a més dun petit poemari titulat Darrera del cancell, dos poemes llargs, Traieu-me el blau i Madona Bruna, i la recopilació dels poemes dispersos.
ON MAI NO FOSQUEJA (MANUEL HOMAR, JOAN)
On mai no fosqueja comença amb «Les hores cedides», vint-i-dos poemes que senfronten al dolor que a vegades comporta la vida: lamor malmès, els projectes frustrats, el poder destructor del temps... La segona part «On la llum canta» inclou vint poemes que són el contrapunt dels anteriors: moments en què la llum sassocia a lexperiència amorosa recordada en el passat i celebrada en el present, expressada amb una refinada i intensa referència a lamor físic, al desig i a la passió.
PER UN NUS A LA GOLA (ELIJAS ESCORIHUELA, JUAN CARLOS)
Un poemari que sadscriu al tòpic de la peregrinatio vitae (el viatge de la vida), que, en aquest cas, es desenvolupa des de la Tàrraco on va tenir la infància el seu final de trajecte fins a Tijuana, el lloc que representa el final del trajecte. El poemari fa referència a altres finals, als petits finals de moltes coses, la qual cosa li confereix un marcat to elegíac. Destaquen la riquesa dimatges, el vers lliure i labsència de puntuació en algunes composicions. El mateix Elijas shi ha referit com una poesia amb certa tendència al fet metapoètic sense perdre l'arrel dels peus al terra.
EL MAL DE LA UBIQÜITAT (ESCODA, FERRAN)
Avant-garde El barret, duu el barret i el paraigua. Plou? No. Que es carrega de simbolisme, vostè? Però imaginis un cop de vent: paraigua i barret a fer punyetes, voleiant. Barret i el cap. El cap. Llavors agafo el barret i el paraigua i surto al carrer.
LA LENTITUD, LA DURADA (CLAPÉS, ANTONI)
El lector que prengui el llibre, sendinsarà tot seguit pel laberint denganxalls duns noranta poemes escrits entre 1982 i 2007 que compendien nou dels llibres publicats durant aquests vint-i-cinc anys descriptura poètica. Fa part, doncs, dun període, relativament extens, de la vida dun poeta. Una vida que, des de sempre, ha tingut la pruïja destar del tot abocada a aquesta professió: no pas com a guanyapà, sinó com a refugi darrer i alè vital que mempeny, jorn rere jorn, a continuar lofici de (sobre)viure, a prosseguir un itinerari contra corrent.
LA VERDOR I L’ABSENT (MARTÍNEZ PIÑOL, RICARD)
La verdor i l'absent, tercer llibre de poemes de lautor, és un llibre unitari que parla de granotes, ànecs, àlbers i tarongers; parla de laigua de lànima i de laigua del riu i les seves vores. Eros i Thanatos i lAbsent; però en el llibre també hi trobem els sentiments dun jove que ara mira la seva terra natal des de laltra riba. Sentim les aromes dels primers amors i paisatges, vivències i miratges que la paraula poètica: el poema com a instrument de coneixement acara al present i rescata de lOblit.
TOTS ELS CAMINS DEL VESPRE (NOGUERAS, JOSEP MARIA)
Com en les seves obres anteriors, en el seu nou llibre, la poesia de Josep Maria Nogueras bascula entre la llum i l'ombra, amb l'esperança que sigui la primera la que que acabi esmaltant el trànsit dels dies. Tots els camins del vespre s'inicia amb una sèrie de poemes en què, tant en la forma com en el contingut, la claredat i la serenor s'erigeixen com a trets característics. La idea de caiguda domina la part central del llibre, en què la mirada sobre el món s'impregna de fosca. La tensió que s'estableix entre ambdós pols es resol, finalment, a favor de la idea d'acceptació: la realitat quotidiana esdevé un àmbit amarat de significats que poden conduir-nos a una certa idea de felicitat si aprenem a llegir-los. És en aquest punt on la poesia de Josep Maria Nogueras esdevé un intent d'aproximació a l'autèntic sentit de les petites coses que ens envolten, mitjançant la capacitat de suggeriment de la paraula poètica, de tall contemplatiu i essencial, i la creació d'un clima emocional que els lectors puguin fer seu.