HOMILIARI . ANTOLOGIA LITERÀRIA DE L’ALT URGELL (DIVERSOS)
Lantologia literària que teniu a les mans arrenca a les beceroles de la llengua catalana en un racó de Pirineu que ara coneixem com a Alt Urgell. Daleshores ençà, en aquesta part del món, com arreu de la civilització, lhome ha continuat usant els signes gràfics per comunicar- se, de tal manera que ha anat deixant, negre sobre blanc, narracions de fets, reflexions, poemes i històries inventades. Tot plegat constitueix el patrimoni literari duna comarca tocada per les Homilies dOrganyà de les quals ha manllevat el títol aquest llibre i amb un cos descriptors contemporanis dallò més heterogeni i, tanmateix, ben avingut. Localitat i globalitat comparteixen pàgines i despleguen una petita mostra de la creativitat literària a lAlt Urgell, unes pinzellades que, encara que només sigui modestament, pretenen temptar el lector a conèixer més en profunditat aquells autors que li facin lullet. Pep Albanell, Pep Espunyes, Marcel Fité, Joan Obiols, Lluís Racionero, Jordi Solé Camardons o Albert Villaró són alguns dels escriptors fills daquesta comarca que apareixen en aquest volum per mitjà dun breu fragment duna de les seves obres. Però nhi ha més, fins a una trentena de textos dautors per als quals lAlt Urgell és alguna cosa més que una referència geogràfica.
CONVERSAS CON ALFREDO CONDE (DEL CAÑO, X.M.)
Alfredo Conde foi un político discutido e discutible, contra o que lanzaron dardos envelenados por concorrer e gañar o premio Nadal con Los otros días, en versión castelá, despois de ser titular da Consellería de Cultura e de lograr o primeiro e único Premio Nacional de Literatura que permanece no haber das letras galegas, con O griffón. Masacrárono pola debilidade que mostrou ó entrevistar a Fidel Castro, cando era membro do goberno tripartito que presidía Fernando González Laxe. E conducírono á fogueira do desprestixio máis demoledor que pode sufrir un personaxe público, cando o diario El País publicou a catro columnas a frase: "¿Qué hace un intelectual de izquierdas de maletero de Fraga?", atribuída a Alfonso Guerra. Por todos estes acontecementos, Alfredo Conde considera que foi xulgado, sentenciado e condenado, no eido da función pública, sobre o que ofrece sorprendentes revelacións. Pero do que xa non cabe dúbida, é de que durante toda a xeira de paixón non deixou de traballar, coma un dos colosos das letras galegas. Alfredo Conde é un dos principais autores da literatura galega, que continúa facendo achegas fundamentais.
ASSASSINADES PER HONOR. TESTIMONI D’HOMES QUE VAN MATAR DONES DE LA PRÒPIA FAMÍL . TESTIMONI D’HOMES QUE VAN MATAR DONES DE LA PRÒPIA FAMÍLIA (ONAL, AYSE)
La violència de gènere apareix, tristament, cada dia als mitjans de comunicació del nostre país. Però aquesta lacra s'escampa per tota la geografia. Heus aquí què passa a l'altre extrem de la Mediterrània, a Istambul, que ve a ser, més o menys, el que succeeix també a casa nostra. La periodista Ayse Onal ens presenta les entrevistes realitzades a deu assassins, donant veu així a aquells que un dia tràgic van alçar la mà contra les seves dones, filles i cosines.
LA NATURA NO TÉ DRETS . UN ASSAIG ANTIECOLÒGIC I INSOSTENIBLE (GRAU, JAUME)
Vivim en un temps en què la preocupació pels temes mediambientals està derivant cap a una mena de nova religió integrista, fins al punt que són molts els que proclamen els drets de la natura, com si tal cosa fos possible. Hem aixecat un altar a una deessa despietada, la natura, que ens amenaça per boca dels seus acòlits, els ecologistes, amb tota mena de catàstrofes i desgràcies si no seguim les seves lleis. A La natura no té drets, Jaume Grau reflexiona i teoritza sobre la relació de l'home amb la biosfera, i ho fa buscant més la paradoxa que la hipòtesi, més l'efecte sorpresa que no pas la fonamentació sistemàtica, utilitzant tot sovint l'humor i la ironia com a eina d'anàlisi i coneixement.
EL VERDUGO . UN ASESINO AL SERVICIO DE HITLER (ORTNER, HELMUT)
El Tribunal Popular del nazismo escribió uno de los capítulos más negros de la historia legal alemana, puesto que fue el tribunal nazi que decretó más condenas a muerte. Helmut Ortner, explica, a través de numerosos testimonios de primera mano, documentos