El cerimonial mediàtic de la consagració de la basílica de la Sagrada Família, la regularització de l’espai en els carrers engalanats de les festes de Gràcia i de Sants o l’evocació del barroc mediterrani de les lluminàries de les Decennals de Valls. Manifestacions aparentment diverses, però totes elles amb elements que les entronquen amb una sensibilitat en la que conflueixen elements històrics, culturals i antropològics i que té la definició dels seus orígens a l’època moderna. Època de celebrar arquitectures –les noves esglésies que es construïen- i d’arquitectures per celebrar les festes –les decoracions efímeres que transformaven l’espai públic en un fantàstic aparador. La festa com imatge expansiva d’una societat dirigida i també com a desfogament ritual que permetrà el preceptiu retorn a l’ordre. Festa, arquitectura i devoció com a expressió d’una cultura, la del Barroc, que no podem associar només a un període de la història de l’art o de les idees, sinó a una determinada manera de viure i de veure el món.