Aquesta obra analitza amb deteniment tant els haikus de Junoy i Salvat com la poètica que els informà per explicar la concepció que tots dos autors tenien de la forma. Lèxit que la forma japonesa de lhaiku assolí a França a partir de la Primera Guerra Mundial féu que un bon nombre dautors de casa nostra, que en general orbitaven al voltant de la literatura davantguarda, també shi interessessin i la incorporessin a la seva obra. Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit foren els dos primers a publicar-ne, lany 1920.