Quan, en el difícil procés de comunicació, s’aconsegueix de donar forma oral o escrita a un missatge, sigui aquest portador d’un pensament o transmissor d’un sentiment, queden algunes dificultats per superar; la darrera, la mateixa capacitat de comprensió del lector o receptor, però, entremig, també d’altres, entre les quals ocupa un lloc no menor el control de qui posseeix el poder. Qui arriba al poder el vol conservar. I sempre s’afalaga de l’elogi o s’acontenta, com a mal menor, amb el silenci. Però difícilment suporta la crítica. El mecenatge de l’antiguitat i les subvencions o els premis hodierns faciliten la coexistència pacífica entre el poder i els emissors de missatges; la censura, la reprovació, el bandejament i fins el càstig o la condemna es reserven per als recalcitrants. I és que el poder o es complau en els bufons o escarmenta els díscols. Però els exclosos també solen ser tossuts en la seva il·lusió benintencionada d’assolir la llibertat d’expressió per al bé comú, o en el seu deler, a la fi igualment interessat, de defensar la seva pròpia conveniència partidista; i, amb enginy, quan els altres recursos no són possibles, s’espavilen per fer arribar també els missatges que, al cap i a la fi, els concerneixen. D’aquestes qüestions i d’altres de relacionades ens parlen els autors d’aquest llibre.