Lo Beethoven retrata en aquest llibre autobiogràfic no només el seu amor per la música, sinó també per la seva ciutat i els personatges d’una època que, com diu ell, “mai no tornarà”. És sobretot la Lleida dels 60, 70 i 80, la ciutat del Parrano, del Marquès de Pota, dels Vins i de la Sala Europa; del 600 i d’anar a menjar la Mona a les Basses d’Alpicat o al Camp Escolar. Una Lleida de carrinclons, més afectuosa i amable, on tothom es coneixia. A través d’una sèrie de records i vivències que en molts casos ja formen part de la memoria col·lectiva, lo Beethoven aprofundeix en una Lleida totalment desconeguda per als més joves, però força propera per als qui ja tenen una certa edat.