L’obra, publicada pel progressista Valentí Almirall l’any 1886 en el marc d’uns Jocs Florals dels quals era president, constitueix, juntament amb La tradició catalana del bisbe Torras i Bages, el pilar fundacional a partir del qual es bastiria el pensament polític nacionalista. Aquest assaig clàssic estava concebut gairebé com un catecisme d’exposició del seu «particularisme catalanista»: una doctrina essencialment federalista, sorgida com a reacció a la paràlisi governamental espanyola i que es fonamentava en el coneixement de la tradició liberal anglosaxona, que en aquell moment tenia la seva millor concreció en el sistema polític nord-americà. Escrit a l’etapa de la seva més alta projecció cívica, Antoni Rovira i Virgili el va definir com un autèntic «llibre d’or». Pròleg de Josep Pich