A les darreres dècades, les transformacions agràries a l'època moderna han generat vius debats entre els historiadors de l'Europa Occidental. Els resultats de les recerques han fet caure el paradigma dominant, inspirat en el model anglès, que associava un paisatge d'explotacions familiars pageses amb l'estancament i l'immobilisme agraris. Si avui alguna cosa és clara és que la realitat històrica d'aquells segles era molt més rica, variada i complexa del que havíem suposat; en la nova visió, la tesi d'un creixement econòmic protagonitzat per pagesos ja no provoca escarafalls. Aquest llibre mostra tres exemples de desenvolupament agrari precoç i important a l'Europa Mediterrània. Les tres societats que presentem són societats que tenen com a tret bàsic i comú un sistema agrari centrat en uns mateixos conreus, els de l'anomenada trilogia mediterrània, el blat, el vi i l'oli. Un altre element comú de les tres àrees d'estudi és que es tracta d'espais que s'han articulat durant segles a l'entorn d'unes unitats d'explotació específiques: els masos a la Catalunya Vella, les possessions a l'illa de Mallorca i els poderi a la Itàlia Central. Però les tres societats, malgrat aquestes semblances, es troben molt diferenciades entre si. El lector podrà observar aquí els processos d'evolució històrica que les han anat conformant i diferenciant des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies o, com a mínim, fins a mitjan segle XX. La idea d'aquest llibre va sorgir fa alguns anys en el si d'una trobada dels grups integrants de la Xarxa Temàtica d'Història Rural. La Xarxa Temàtica d'Història Rural, finançada per la Generalitat de Catalunya des de 1994, integra els grups de recerca d'història rural de les Universitats de Girona, Autònoma de Barcelona, Còrdova, les Illes Balears, Vic i de la Universitat de Pisa. La comparació de l'organització dels espais rurals de les àrees de la Catalunya Vella, l'illa de Mallorca, la Toscana i l'Andalusia Occidental, va constituir el tema de dos seminaris organitzats per la Xarxa. El primer, a Mallorca, organitzat per la investigadora principal del grup de les Illes Balears, Isabel Moll, el 1997. El segon, concebut com a continuació del primer, va tenir lloc a Girona, el 1998, en el marc del XI Seminari d'Història Econòmica de la Universitat de Girona. Els treballs aplegats en aquest llibre han estat realitzats per un conjunt de deu autors. Per a la Catalunya Vella, Rosa Congost, Llorenç Ferrer, Pere Gifre, Rosa Lluch, Elvis Mallorquí i Enric Saguer, tots ells membres del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona. Per al cas de Mallorca, Gabriel Jover, també membre del CRHR de la UdG i Antònia Morey, professora de les Illes Balears. Per al cas de la Itàlia Central, Giuliana Biagioli, professora de la Universitat de Pisa i Maria Ginatempo, professora de la Universitat de Siena.
A les darreres dècades, les transformacions agràries a l'època moderna han generat vius debats entre els historiadors de l'Europa Occidental. Els resultats de les recerques han fet caure el paradigma dominant, inspirat en el model anglès, que associava un paisatge d'explotacions familiars pageses amb l'estancament i l'immobilisme agraris. Si avui alguna cosa és clara és que la realitat històrica d'aquells segles era molt més rica, variada i complexa del que havíem suposat; en la nova visió, la tesi d'un creixement econòmic protagonitzat per pagesos ja no provoca escarafalls. Aquest llibre mostra tres exemples de desenvolupament agrari precoç i important a l'Europa Mediterrània. Les tres societats que presentem són societats que tenen com a tret bàsic i comú un sistema agrari centrat en uns mateixos conreus, els de l'anomenada trilogia mediterrània, el blat, el vi i l'oli. Un altre element comú de les tres àrees d'estudi és que es tracta d'espais que s'han articulat durant segles a l'entorn d'unes unitats d'explotació específiques: els masos a la Catalunya Vella, les possessions a l'illa de Mallorca i els poderi a la Itàlia Central. Però les tres societats, malgrat aquestes semblances, es troben molt diferenciades entre si. El lector podrà observar aquí els processos d'evolució històrica que les han anat conformant i diferenciant des de la baixa edat mitjana fins als nostres dies o, com a mínim, fins a mitjan segle XX. La idea d'aquest llibre va sorgir fa alguns anys en el si d'una trobada dels grups integrants de la Xarxa Temàtica d'Història Rural. La Xarxa Temàtica d'Història Rural, finançada per la Generalitat de Catalunya des de 1994, integra els grups de recerca d'història rural de les Universitats de Girona, Autònoma de Barcelona, Còrdova, les Illes Balears, Vic i de la Universitat de Pisa. La comparació de l'organització dels espais rurals de les àrees de la Catalunya Vella, l'illa de Mallorca, la Toscana i l'Andalusia Occidental, va constituir el tema de dos seminaris organitzats per la Xarxa. El primer, a Mallorca, organitzat per la investigadora principal del grup de les Illes Balears, Isabel Moll, el 1997. El segon, concebut com a continuació del primer, va tenir lloc a Girona, el 1998, en el marc del XI Seminari d'Història Econòmica de la Universitat de Girona. Els treballs aplegats en aquest llibre han estat realitzats per un conjunt de deu autors. Per a la Catalunya Vella, Rosa Congost, Llorenç Ferrer, Pere Gifre, Rosa Lluch, Elvis Mallorquí i Enric Saguer, tots ells membres del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona. Per al cas de Mallorca, Gabriel Jover, també membre del CRHR de la UdG i Antònia Morey, professora de les Illes Balears. Per al cas de la Itàlia Central, Giuliana Biagioli, professora de la Universitat de Pisa i Maria Ginatempo, professora de la Universitat de Siena.