Aquest llibre es planteja seriosos dubtes sobre el paper dels mitjans de comunicació de masses en la transmissió de valors. Més enllà de vells estereotips, els estudis científics que presenta i analitza indiquen que les noves tecnologies han canviat els paradigmes culturals i, de vegades, també els esquemes de valors. Ja no es tracta, només, de quantificar i d’interpretar què veiem i què escoltem de bo i de dolent les persones a través dels mitjans de comunicació i de les noves teconologies. Perquè, diguin el que diguin les estadístiques i els índexs d’audiències, el repte ja no és què poden fer els mitjans per a nosaltres i per als nostres valors, sinó reflexionar sobre què podem fer tots nosaltres perquè els mitjans de comunicació de Catalunya facin el que han de fer. I és que, tal com diu l’autor, “els valors fonamentals no s’han de veure, s’han de viure”.