Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Ángel Guimerá
«... cap, com ell, ha tingut el verb càlid i grandiloqüent, sense termes mitjos ni pal·liatius, de la revolta, de l?inconformisme, de la intransigència en l?ideal, que pugna i bramula imparablement dintre nostre, com embats de congènita tempesta; cap, com ell, ha projectat enlaire, d?un sol raig, el sentit utilitari que mou nostra sang fenícia i alhora l?idealisme afoguerat de nostre impuls de llibertadors d?esclaus, de redemptors d?opresos, aquest corrent espiritual doble de positivisme i romanticisme que contrapesa en nosaltres, i els estabilitza fins al màxim equilibri, defectes i qualitats.» Víctor Català
Los orígenes de la intervención pública en cultura podríamos situarlos a mediados del s. XVII, mientras que en el ámbito de la comunicación podríamos encontrarlos justo al finalizar la Segunda Guerra Mundial. A través de este libro presentamos las principales actuaciones que han venido adoptándose en el ámbito del cine, la televisión y la prensa para regular y fomentar estos tres sectores que ubicamos bajo el paraguas de las industrias culturales. Partimos de una primera introducción a través de la que nos acercamos al origen y evolución del concepto de políticas culturales y de comunicación, a los motivos que han llevado a la intervención pública en este ámbito, así como a los objetivos de la misma. Y nos adentramos en cada uno de los capítulos destinados al análisis de la intervención pública en cine, televisión y prensa, al análisis de las políticas adoptadas a nivel europeo, para analizar posteriormente las actuaciones en los ámbitos estatal y autonómico. Esta primera radiografía nos permitirá tener una visión global de las medidas políticas que impactan contemporáneamente en sectores tan relevantes social y económicamente como el cine, la televisión y la prensa.
Els conflictes dramàtics que planetja són, a més, d'una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió del que és diferent i, a la fi, la possibilitat de l'amor com a superació de tot allò que separa els éssers humans.Què té Mar i cel que ha estat celebrada com una de les obres fonamentals d'Àngel Guimerà? Més enllà dels mèrits literaris -o, més específicament, poètic- és una "tragèdia en tres actes i en vers" que expressa una intensa força teatral. Guimerà aconsegueix entrar a fons en les singularitats d'una forma -la tragèdia- i d'un llenguatge dramàtics, que tenen un sentit complet a través de la representació escènica. I, alhora, comença a definir els trets d'una visió del món pròpia que dóna solidesa i personalitat a la seva obra.
Els conflictes dramàtics que planetja són, a més, d'una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió del que és diferent i, a la fi, la possibilitat de l'amor com a superació de tot allò que separa els éssers humans.Què té Mar i cel que ha estat celebrada com una de les obres fonamentals d'Àngel Guimerà? Més enllà dels mèrits literaris -o, més específicament, poètic- és una "tragèdia en tres actes i en vers" que expressa una intensa força teatral. Guimerà aconsegueix entrar a fons en les singularitats d'una forma -la tragèdia- i d'un llenguatge dramàtics, que tenen un sentit complet a través de la representació escènica. I, alhora, comença a definir els trets d'una visió del món pròpia que dóna solidesa i personalitat a la seva obra.
Aquest drama d'Àngel Guimerà, un dels més representats en l'escena catalana, planteja un conflicte universal. La present edició posa a l'abast del lector una documentada exposició per reflexionar sobre una situació social i humana d'ahir i d'avui.
Literària és una col·lecció de grans obres de la literatura que sofereix al públic en tres nivells dadaptació: BA és un nivell per a aquells lectors que aprenen lidioma o que tenen dificultats lectores, redueix lextensió del text original i ofereix lobra a través dun repertori lèxic bàsic per a facilitar-ne la comprensió. ST transforma el registre literari en un registre més estàndard, però conserva gairebé tota lextensió i la riquesa del text. LI ofereix el text original íntegrament i sense adaptació. Els tres nivells sempre es presenten amb una introducció i amb aclariments lèxics al marge, així com amb il·lustracions que ajuden el lector a contextualitzar el text. Ha adaptat lobra especialment per a aquesta col·lecció lescriptor Pere Martí, que ens presenta una adaptació de Terra Baixa en un català pulcre i normatiu, molt apta per a tots aquells que encara no estan habituats a llegir obres literàries, però que poden seguir bé un text en registre estàndard. La versió de Pere Martí conserva tota la riquesa original de lobra, lactualitza, la fa més propera i la potencia.
Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu que agrupa Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix el moment de màxima plenitud. En els repertoris teatrals vigents, Maria Rosa, Manelic i Àgata, els personatges principals de les tres obres, despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera d'entendre el món, el propi i el que els envolta. La conflictivitat que se'n deriva i la manera com aquesta es materialitza en escena és un dels signes d'identitat d'aquest teatre. A l'edició en paper hi ha un estudi preliminar amb material complementari a cura de Joan Martori.
Les obres que es recullen en aquest volum són les més significatives d?Àngel Guimerà i van ser escrites en el període de màxima plenitud creativa de l?autor. Mar i cel (1888) que va obtenir a la seva època un èxit sense precedents, aconsegueix una gran tensió dramàtica que desemboca en un final tràgic i espectacular; Terra baixa (1897) és la peça més coneguda de Guimerà, i encarna les virtuts de l?home que ha viscut enmig de la natura i que s?enfronta a una societat hostil; i La filla del mar (1900) és un drama realista que, a través d?una prosa col·loquial, l?autor sotmet les passions humanes a una anàlisi minuciosa.
La filla del mar és l'obra en què Guimerà exposa els mecanismes que funcionen a l'hora de conformar els límits i la perifèria d'una comunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferència. La dinàmica del sacrifici, de l'asfíxia de l'alteritat. El seu nucli és l'aparença, la simulació, la identitat i l'encontre amb l'Altre. L'obra és una incitació a reflexionar sobre l'absència d'ancoratge identitari de l'extern en relació a l'actitud excloent de la comunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de l'entremig, de l'espai entre, ni aquí ni allà, sempre fora de lloc.
Terra baixa (1897) ha esdevingut una de les obres més conegudes d'Àngel Guimerà i encara avui és una de les més traduïdes i representades en llengua catalana. Si bé el tema principal d'aquest drama és l'amor abordat des del triangle Manelic, Marta i Sebastià, Guimerà planteja magistralment el conflicte constant entre dos mons antagònics i irreconciliables, reflex de les influències realistes i naturalistes de l'època: el món arcàdic que representa Terra Alta, i Terra Baixa, llar de personatges mesquins i profundament corromputs. Aquesta edició conté una introducció, notes i una proposta didàctica a cura de Lluis-Anton Baulenes adreçada als alumnes de Batxillerat.