Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Joana Raspall
Els poemes de Joana Raspall que recull aquest nou llibre són majoritàriament inèdits i, com apunta el seu títol, de temàtica nadalenca, per a ser recitats dalt de la cadira. A tots ells, a més, els acompanyen les il·lustracions dIgnasi Blanch. Divuit poemes de Nadal i un de Cap dAny es publica coincidint amb lAny Raspall i ens fan reviure imatges, expressions, melodies que formen part dels nostres records personals i col·lectius: fum, fum, fum; Caga, tió; Què li darem al noiet de la mare?..., tal com explica Carles Duarte al pròleg.
El present Diccionari de frases fetes reuneix més de 4.500 expressions en llengua catalana indexades tant alfabèticament com pels mots que les componen. Entre l'ampli repertori de frases fetes, aquesta doble via de consulta permet trobar qualsevol expressió sense conèixer-la exactament.
Joana Raspall fa 100 anys! La millor manera de celebrar-ho és llegint els seus poemes. Per això hem fet aquest llibre, per poder tenir-ne uns quants al davant i tornar-los a llegir. Els curts, els llargs, els alegres, els tristos, els que fan riure i els que fan pensar. I també contes, perquè també nha escrit, de contes, la Joana. Això sí, són uns contes amb un final ben sorprenent! Tant els poemes com els contes els hem triat de quatre llibres que va publicar fa temps: Versos amics, Serpentines de versos, Concert de poesia i Contes del «si és no és». Els hem posat tots junts i el resultat és aquest fantàstic regal daniversari!
Recull de poemes infantils de Joana Raspall, alguns ja publicats i daltres inèdits; amb unes entranyables il·lustracions de Pere Cabaret. A més, el llibre inclou un DVD on les imatges van acompanyades de la veu de lautora recitant els poemes.
Aquesta és una nova edició del que va ser el primer llibre de poemes infantils escrits per Joana Raspall, l'any 1987.El llibre manté el nom de " Petits poemes per a nois i noies " . La Joana deia que el que no es coneix no es pot estimar; si no coneixem la poesia des de petits, com volem que de grans ens agradi? Els seus poemes són plens de vida i de sentiments!
Aquest llibre és una simbiosi entre grafismes i poemes, uns dibuixos de línies fetes a tinta xinesa que dibuixen les sensacions amb la seva aparent abstracció i ens endinsen encara més a la simplicitat i concreció de l'estructura dels haikus. Aquest recull que a l'autora, Joana Raspall, li va servir per fer del cor i del pensament paraula, a Conxi Rosique, li ha permès recrear l'obra en dibuix i oferir així, als lectors, una versió inèdita dels poemes. Mots i traces ens ajuden a endinsar-nos en aquest món de sensibilitat i sentiment formant un conjunt harmònic.
Aquest conte és un viatje per la vida de la Joana Raspall, l'escriptora que estima les paraules i que ens ha regalat poemes bonics i divertits durant tants i tants anys. Vet aquí una vegada una nena que estimava les paraules. I els llibres, que guarden les paraules en forma dhistòries que ens fan riure o plorar, imaginar i pensar.
Teniu a les mans l'edició revisada del ja clàssic Diccionari pràctic de sinònims publicat per Edicions 62. Mentre que els diccionaris de sinònims habituals inclouen llargues llistes de paraules que en dificulten la consulta, aquest resulta més pràctic no sols per la tria rigorosa dels sinònims sinó també per la classificació més estricta de les accepcions. Quan el sinònim més adequat és una expressió, s'hi inclou la locució o la frase corresponent, la qual cosa permet ampliar el ventall de la consulta.
Joana Raspall, ja centenària, ens proposa impregnar-nos de les essències de cada mes per assaborir bé el pas de l'any. Hi trobarem la vinya de setembre, les fulles que cauen a l'octubre, el sol trist de novembre, el psssebre que preparem al desembre, l'ametller que floreix al gener, el febrer disfressat de Carnestoltes, la primavera encesa pel sol de març, la rosa d'abril, les maduixes del maig, la calor que arriba el juny, la platja que refresca el juliol i la recerca de l'ombra a l'agost.
El color de la piel, la lengua, la comida, la ropa, los juegos... todo podría ser diferente, si hubiéramos nacido en otro lugar. Algunas cosas podrían ser mejores, otras peores, pero lo cierto es todos somos seres humanos con sentimientos y necesidades comunes, y que nadie está a salvo de posibles desgracias. Es por eso que la solidaridad con el que sufre la desgracia en cualquiera de sus formas debería ser el primer imperativo de todos y todas. Esta sencilla reflexión en forma de verso sobre la condición humana, dirigida a pequeños y a adultos, es un emotivo homenaje a todas las personas que han tenido que abandonar su casa involuntariamente.
L'autora, ja centenària, ens proposa impregnar-nos de les essències de cada mes per assaborir bé el pas de l'any. Hi trobarem la vinya de setembre, les fulles que cauen a l'octubre, el sol trist de novembre, el pessebre que preparem al desembre, l'ametller que floreix al gener, el febrer disfressat de Carnestoltes, la primavera encesa pel sol de març, la rosa d'abril, les maduixes del maig, la calor que arriba al juny, la platja que refresca el juliol i la recerca de l'ombra de l'agost.
El color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc. Algunes coses podrien ser millors, altres pitjors, però sabem del cert que tots som éssers humans amb sentiments comuns i necessitats comunes, i que ningú no se salva de possibles desgràcies. És per aquesta raó que la solidaritat amb qui pateix la desgràcia, en qualsevol de les seves formes, hauria de ser el primer imperatiu de tothom. Aquesta senzilla reflexió sobre la condició humana en forma de poema, dirigida a petits i a grans, és un homenatge emotiu a totes les persones que han hagut d?abandonar involuntàriament casa seva.
Segur que ja coneixíeu els poemes de Joana Raspall, però potser no sabíeu que també va escriure contes. Uns contes plens de fantasia, de misteri i amb un final inesperat. En aquest llibre en trobareu 8. Els hem acompanyat de 18 poemes. Us proposem que jug
Com el plomissol és un recull de versos que es deixen dur gronxats per l'aire fins a trobar acolliment en el lector, jove o madur, que sigui prou sensible per captar la clara i joiosa bellesa del joc de les grans petites coses de la vida i del sentiment.