Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Sergi Belbel
Forasters explica la història d'una família que, amb quaranta anys de diferència, viu dos fets traumàtics que trenquen
¿Nuestras vidas están predeterminadas por un destino o somos nosotros quienes, con las decisiones que vamos tomando, acabamos definiendo la senda de los acontecimientos? ¿Si pudiéramos viajar hacia atrás en el tiempo y modificar aquella opción elegida, seríamos los mismos que en la actualidad o esas otras elecciones nos habrían convertido en personas distintas? ¿Existe realmente una realidad paralela para cada una de las decisiones que hemos desestimado en la vida? Eduardo, muy enamorado de su mujer Elisa, provoca involuntariamente una tragedia. Óscar y Clara, sus mejores amigos, intentan ayudarle infructuosamente. Eduardo se introduce en un laberinto de pensamientos confusos y caóticos y consigue pervertir la flecha del tiempo. Su objetivo es reencontrar viva a Elisa, en el pasado, y evitar por todos los medios conocerla para, así, borrar la tragedia de su futura y traumática pérdida.
les nostres vides estan predeterminades o depenen de les decisions que prenem? què passaria si poguéssim viatjar enrere en el temps i modificar les opcions escollides? existeix una realitat paral·lela per a cadascuna de les decisions que hem desestimat?
En el terrat d'un gratacel de quaranta-nou plantes coincideixen oficinistes que han pujat furtivament a l'aire lliure per fumar, un plaer prohibit per l'estricte reglament de l'empresa. Tots, tant secretàries com càrrecs importants, busquen un racó franc i anònim on poder extingir alguna cosa més que la pura ansietat de l'addicció. Del fons gris i impersonal de les grans corporacions financeres emergeixen personatges incontrolablement angoixats i divertits, homes i dones que confessen pors, escupen odis o alliberen els seus maldecaps amb la mateixa lleugeresa que es desprenen del fum. Són moltes les veritats que es poden arribar a dir tot esperant la vertiginosa arribada de la pluja, l'única extinció capaç de redimir tant sofriment i conduir aquesta comèdia electritzant cap a un final goldonià rodó.
En una primera part, se'ns presenta un seguit de situacions dramàtiques independents que culminen amb la mort d'un dels personatges protagonistes. Posteriorment, el públic té l'oportunitat de reviure les mateixes escenes, encadenades en un ordre lògic, però amb una petita diferència: els personatges que ha vist morir, aquesta vegada sobreviuen. Morir o no morir, aquest és el dilema. Morir (Un moment abans de morir) (1993) va ser guardonada amb el XIX Premi Born de Teatre Cercle Artístic