Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Joan Maragall
Aquest llibre dóna a conèixer un epistolari inèdit, conservat a lArxiu Maragall, integrat per seixanta-dues cartes que Joan Maragall va escriure, entre 1882 i 1895, al seu company a la Facultat de Dret Josep Maria Lloret, i unes notes de dietari de Maragall mateix. Glòria Casals posa en relleu la importància daquests textos primerencs en el procés daprenentatge de Maragall i en la conformació de la seva personalitat literària a partir de la tria duns camins i del rebuig duns altres.
La història del comte, ben arrelada a la cultura popular gràcies a una cançó i a una llegenda amb nombroses ramificacions, va arribar a la literatura culta gràcies a la fascinació que van despertar en els poetes romàntics la rebel·lia i l'individualisme de l'heroi. En el cas del cicle poètic de Maragall, el comte es converteix en l'alter ego del poeta, així com en el personatge a través del qual Maragall explora les tensions de l'individu modern en una societat situada en un dels punts crucials de la seva construcció com a comunitat nacional.
Aquest recull poètic, considerat sovint per la crítica com un compromís de Joan Maragall amb el nacionalisme català, és també una reflexió sobre la temporalitat i l'eternitat, tal com ens desvetlla l'estudi introductori. La llengua dels poemes ha estat regularitzada respectant en tot moment les particularitats del l'original.
És una rica antologia poètica publicada amb motiu de la celebració de l'Any Maragall. Conté també valuosos textos en prosa com ara els d'assaigs entre d'altres. També a més dels textos literaris conté una amplia documentació sobre la vida i l'época de Maragall, com també suggeriments per a la lectura.
Expressió en imatges del poema espiritual més significatiu de Maragall, índex del seu procés i de la seva vivència interior com a creient.
El comte Arnau és format per tres poemes sobre aquest personatge que Joan Maragall va publicar en tres llibres diferents (Visions & Cants [1900], Enllà [1906] i Seqüències [1911]). Els poemes poden considerar-se recreacions o glosses d'una història anterior, coneguda del lector, perquè la figura del comte Arnau -el personatge provinent del folklore català, la llegenda que l'envolta i la cançó popular- ja havia apassionat altres autors romàntics.
Dos poemes de Joan Maragall, «La diada de Sant Jordi» i «Avui és Sant Jordi», que parlen de la llegenda i de primerenques celebracions del 23 dabril. A «Avui és Sant Jordi», tradició i modernitat es troben per celebrar aquesta data emblemàtica.
Després de publicar alguns poemes de temàtica, forma i qualitat variables a la premsa (el primer, titulat «Òptica», el 22 de setembre de 1878 a Lo Nunci), el 27 de desembre de 1891, el mateix dia que es casava amb Clara Noble i quan feia poc més d'un any que treballava al Diario de Barcelona com a redactor i secretari personal de Joan Mañé i Flaquer, Joan Maragall va rebre dels amics (Josep Soler i Miquel, Narcís Oller, Joan Sardà, Josep Yxart i Francesc Matheu, entre d'altres) l'edició no venal de Poesías, recull d'obra pròpia i d'algunes traduccions de Goethe i punt sense retorn en la seva vida i la seva literatura. Les cartes del festeig entre Maragall i Clara que presentem i que s'editen per primera vegada són doncs, a la base del procés d'entrada a la vida adulta (matrimoni, responsabilitats) i del reconeixement com a poeta. Representen el trànsit entre Joan Maragall i Maragall.
La petja de Joan Maragall al moviment catalanista ha estat profundíssima. Aquesta antologia integra els materials necessaris perquè el lector davui pugui dur a terme loperació de reconeixement dell mateix com a català. El llibre recopila, bàsicament, articles que abasten els vint anys de la seva activitat periodística. Sinclouen textos que parlen sobre llengua i literatura i també reflexions de caire religiós perquè, encara que la seva motivació no fos estrictament política, són fonamentals per ubicar Maragall dins dels debats de la seva època tant pel que fa a la seva sensibilitat social com ideològica.
El periple de vital Josep Pijoan (Barcelona 1879 - Lausana 1963), un dels estudiosos de lart i intel·lectuals catalans més importants i més desconeguts del segle XX. Fins ara només sen tenia notícia de letapa de fundació de lInstitut dEstudis Catala