Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Mercè Rodoreda
Només algú amb l?instint narratiu, l?agilitat i l?humor d?Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d?afrontar l?absurd, de viure sense por i d?estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l?escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l?entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l?esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.
Amb dos epistolaris de gran vàlua, per qui foren escrits i per qui foren prologats: Cartes a Mercè Rodoreda d'A. Obiols i M. Rodoreda. J. Sales. Cartes completes, s'inicia el present treball d'investigació literària que dóna continuïtat al Treball de final de carrera de l'autora, sobre les variants d'autor de La plaça del Diamant. En el present llibre, les variants d'autor són estudiades en tota l'obra rodorediana, a la qual els consellers tingueren accés. La influència entre el primer projecte, La plaça del Diamant, i la resta de l'obra de Rodoreda és ostensiblement diferent per a cadascun d'ells. El llibre també analitza dues idees que emanen dels epistolaris: les tres novel·les catalanes universals segons Obiols (Solitud, Incerta glòria i La plaça del Diamant), i la innocència dels personatges rodoredians com a pensada de Sales. Tot seguit, s'escriu sobre les reiteracions formals i de contingut al llarg de l'obra de Rodoreda. Segueix un apartat dedicat a la influència del món clàssic. Conclusions i annexos tanquen l'estudi.
Gràcies a les cartes familiars inèdites, Carme Arnau reconstrueix la infantesa de Mercè Rodoreda, l'ambient extern i familiar en el qual es va educar i crèixer la novel·lista i aporta unes claus fonamentals per entendre la seva obra. La infantesa resulta un període fonamental, especialment en la vida dels creadors i de manera molt particular en el cas de Mercè Rodoreda, en relacionar-se amb un tema central de la seva producció: la pèrdua de la inocència. Gràcies, en bona part a les cartes familars conservades, Carme Arnau ha reconstruït aquesta època de la vida de Rodoreda amb el relleu de la seva familia, bohèmia i lletraferida, i, sobretot, del seu avi, un catalanista de cor que va guiar els seus primers passos i que la va marcar de per vida. De fet, la infantesa esdevindrà per a Rodoreda un rerefons, sempre important, perquè la novel·lista sembla haver-se amarat de tot el que hi va viure i, de manera conscient o inconscient, la seva producció ho reflectirà. D?aquesta manera, l?evocació d?aquest periode ens permet, també, aprofundir en la producció de la novel·lista més universal i valorada de la literatura catalana.
Un exili català a l?Argentina on Borges (Jordi) és un autor de Barcelona, una història d?exploracions i guerra de sexes a Papua, una faula xinesa, la reformulació gràfica d?un conte cèlebre, una icona del feminisme i un futur proper on els viatges en el temps han canviat la manera d?entendre la literatura. El país dels cecs porta al seu terreny imprevisible els arguments, els estils i les dèries d?autors com Jorge Luis Borges, Tísner, UrsulaK.LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, de la mà d?un Víctor García Tur inconfusiblement lúdic que convida els lectors a afegir-se al seu joc i, reivindicant l?apropiació i la reescriptura, dona la seva obra més provocadorament original.
La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més èxit de lectors del segle XX. Traduïda a vint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional. La narració de la protagonista (Natàlia/Colometa) és, per damunt de tot, una història d´opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l´amor. A la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre història i anècdota personal, s´esborren, perquè els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la història de Natàlia, i la resolució final subverteix el discurs ideològic de la col·lectivitat.Aquets estudi fet per la professora de Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Neus Carbonell i Camós, esta estructurat en vuit capítols:1- Mercè Rodoreda i la crítica2- Història3- Personatgesi indrets4- Trama: 4.1- Identidat i alteritat 4.2- Els coloms i la maternitat 4.3- La revolució 4.4- L´alliberament5- La veu narrativa6- Conclusió7- Obres citades8- Bibliografia addicional sobre Mercè Rodoreda