Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Manuel de Pedrolo
Aquest jove de pantalons estrafolaris sembla que té ganes de fer-se el misteriós; fa hores que els veïns d?un bloc de pisos el veuen donar voltes a l?illa de cases sense cap objectiu aparent. Quan porta fetes un centenar de voltes, l?expectació arriba a ser extraordinària, fins al punt que tothom s?acaba sentint empès a seguir-lo. És una innocentada o un projecte calculat? I on ha anat a parar, finalment, aquest xicot? A vegades, un gest insòlit i aparentment irrellevant de llibertat individual pot arribar a generar un esclat d?alegria col·lectiva. Manuel de Pedrolo, un dels autors més importants que la llengua catalana ha llegat a la cultura europea, va reflexionar sobre els límits de la llibertat en un bon nombre de textos, com ara Violació de límits (recull que contenia originalment «El principi de tot», publicat el 1957) o la tetralogia La terra prohibida (reeditada per Comanegra).
Publicada el 1967, Totes les bèsties de càrregaés una novel·la al·legòrica, a l?estil de 1984 o Fahrenheit451. Narra la història de l?opressió d?un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, peròamb una ferma voluntat de supervivència. Els fets transcorren en un país imaginari durant uns anysde persecució i resistència, de dubtes i febleses, de submissió i control. És fàcil, doncs, que el que narraPedrolo evoqui en la imaginació del lector la Catalunya sotmesa a la dictadura franquista i fins i tot lasituació actual.
Conta a historia de Alba e Dídac, dous rapaces que sobreviven a unha catástrofe que fai do mundo un lugar desolado e infernal. Desde o espanto dos primeiros momentos, a parella irá evoluíndo e adaptándose ao novo contorno até facer do amor o acontecemento central das súas vidas.
Una madrugada del año 2081 aparece en una plaza pública una mujer embarazada y crucificada, sin que nadie conozca la procedencia. En medio del borrombori que causa este hecho, niña un niño que es inmediatamente llamado Definitivo y considerado la segunda
Este joven de pantalones extravagantes parece tener ganas de hacerse el misterioso: hace horas que los vecinos de un bloque de viviendas lo ven dar vueltas a la manzana sin ningún objetivo aparente. Cuando lleva dadas un centenar de vueltas, la expectación ya es extraordinaria, hasta el punto de que todo el mundo se siente empujado a seguirlo. ¿Se trata de una inocentada o de un proyecto calculado? ¿Y qué ha sido de este muchacho, finalmente? En ocasiones, un gesto insólito y aparentemente irrelevante de libertad individual puede llegar a provocar un estallido de alegría colectiva. Manuel de Pedrolo, uno de los autores más importantes que la lengua catalana ha legado a la cultura europea, reflexionó acerca de los límites de la libertad en un buen número de textos, como Violació de límits (recopilación que contenía originalmente «El principi de tot», publicada en 1957) o la tetralogía La terra prohibida (reeditada por Comanegra).
El bar del vell Cedó, un establiment tronat de la Vall d?Hebron dels anys cinquanta, és la cruïlla que fa trobar els quatre protagonistes de La terra prohibida, l?obra políticament més compromesa i de més valor històric de Manuel de Pedrolo. Un retrat perfecte de la resistència catalanista, durant la guerra i la postguerra, en totes les seves intensitats, amb una càrrega autobiogràfica indiscutible. Segons Rafael Tasis, allà s?hi concentraven les pàgines més importants de Pedrolo. Una obra imprescindible escrita el 1957, enterrada per la censura durant vint anys, publicada per primera vegada el 1977, mort el dictador, i recuperada ara, passats vint anys més, en dos volums que volen fer-li justícia. En aquest primer volum, vivim la tornada de l?exili de Jesús Maristany, militant anarquista i independentista durant la guerra, un Don Joan d?estar per casa que descobreix que va deixar prenyada la Victòria just abans de ser derrotat i d?haver fugit del país; emprendrà una cerca per retrobar aquell amor edulcorat per la distància i poder conèixer la seva filla. I coneixem la crua realitat de Mateu Estarell, cap de la patrulla de control que també va integrar Maristany durant la guerra, esdevingut amb el pas del temps un prestigiós comerciant de la ciutat sense que el règim li hagi posat cap entrebanc... fins ara. Amor i brutalitat conviuen en una Barcelona que tots dos senten com a terra estrangera.
Presentem en un sol volum tres obres clau en la narrativa policíaca de Manuel de Pedrolo (Doble o res, L?inspector fa tard i Joc brut). Tres títols molt atractius, amb característiques pròpies, que representen una petita mostra de l?extens conjunt de la narrativa pedroliana i de la seva evolució. Una trilogia àgil, curulla de suspens, d?intriga i de crítica social. Tres textos únics que ens aboquen, cadascun a la seva manera, a una profunda reflexió al voltant del món i de la naturalesa humana. Per als amants del gènere, rellegir la proposta de Pedrolo l?any del centenari del seu naixement esdevé un exercici imprescindible: significa bussejar directament en les arrels de la novel·la negra catalana de l?actualitat.
Algú que no hi havia de ser és, aparentment, la història d?un robatori en una petita sucursal bancària del tranquil barri de Sant Andreu. Per a l?Ernest ?narrador i artífex de tot plegat? i els seus còmplices aquest havia de ser el cop perfecte, la solució definitiva, per sortir de les seves vides precàries. L?aventura, però, es veurà capgirada per elements inhabituals ?seguiments inesperats, persecucions frenètiques, encontres amb tocs eròtics, enganys? que arrencarà l?home del seu statu quo per fer-lo passar a l?altra banda de la llei amb la finalitat de crear un ordre de convivència justa en el marc d?una Barcelona que intentava desfer-se de la grisa i decadent realitat del tardofranquisme. Una novel·la negra amb transfons polític, de plena actualitat, que suposa el primer néo-polar del gènere negre a Catalunya. «Algú que no hi havia de ser pertany a un subgènere ben poc freqüentat a casa nostra, potser per desconeixement, potser per abús de novel·la procedimental. Ens referim a la crook-story, o millor dit, aquelles històries enfocades des de l?òptica del delinqüent. Teniu a les mans una novel·la ben realista, un vulgar robatori a un banc, premeditat i estudiat, però també ben fatalista, on un cop més el lector no en pot sortir il·lès.» De l?epíleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà
«La cultura només és viva en la mesura que és conflictiva», escriu Pedrolo en el seu diari. I, vist en perspectiva, pocs escriptors catalans del segle xx hi ha hagut de més conflictius que Manuel de Pedrolo: per fructífer, per polièdric, per combatiu, per incomprès. Profusament censurat pel franquisme, moltes de les seves obres van veure la llum a destemps, fent encara més difícil la seva recepció i interpretació. El seu compromís polític inalterable amb l?esquerra i les llibertats nacionals dels Països Catalans tampoc no van aplanar-li el camí del reconeixement. Manual de Pedrolo neix amb l?ambició d?obrir totes les finestres possibles del descomunal edifici que l?escriptor va bastir amb la seva obra, eclipsada sovint pel Mecanoscrit del segon origen. Aina Torres s?ha endinsat en l?obra de Pedrolo i ha sistematitzat sis de les preocupacions que recorren i conformen el gruix de la seva obra: la cultura, la llengua, l?independentisme, el compromís social, l?ateisme i l?alliberament de la dona, i ofereix al lector fragments escollits de tots els gèneres literaris que l?autor va cultivar. Des del dietarisme i la novel·lística, passant per l?articulisme, les cartes, el teatre i la poesia, Manual de Pedrolo recull una selecció de textos que, sens dubte, interpel·laran els lectors actuals per la seva flamant vigència.
Paso en falso es una novela esencialmente dramática, con tintes truculentos. Ambientada en un entorno sórdido de vicios carnales, narra con acritud, crudeza, precisión y, a veces, cierta ambigüedad, el desarrollo y caída de un amor auténtico. Un amor que, sin embargo, la estúpida fatalidad se encarga de destrozar de forma violenta. La acción principal se complica cuando amenaza con convertir en criminal a quien solo actuaba. La trama, rápida, mantiene en vilo al lector, a la vez que el estilo narrativo característico de Pedrolo acaba por acrecentar los hilos de la intriga.
En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial i professor de francès Albert Cros, demòcrata i pacifista que va haver de fugir a França un cop caiguda la República, ha de lluitar contra la pulsió amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, un dels escriptors amb més èxit del país, de ploma compromesa i perillosa, està escrivint, sense haver-lo viscut mai, una novel·la sobre l?exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histriònic amb qui no es pot parlar seriosament ni cinc minuts. De fons, un misteri: qui és Zero, el cap d?aquest nou moviment independentista que el règim pretén ofegar sense escrúpols? «A mi, Pedrolo, em va ajudar a sobreviure». Núria Cadenes «Una obra mestra. Estil Faulkner i contingut amb suc: èxit segur. No se la perdin!». David Castillo «Una de les tetralogies més agosarades de la literatura catalana contemporània i la que explica més bé l?independentisme resistent dels anys cinquanta». Sebastià Bennasar Manuel de Pedrolo (l?Aranyó, la Segarra, 1918 ? Barcelona, 1990) és l?autor més significatiu i popular de la resistència catalanista durant els anys més foscos del segle XX. La seva màxima ambició fou situar la literatura catalana al nivell dels corrents més actuals de la literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada. L?any 1957 escrivia, sense cap esperança de veure-la publicada abans de la mort del dictador, La terra prohibida, un enorme retaule realista i testimonial d?unes generacions derrotades durant la Guerra Civil que maldaven per sobreviure i salvar les restes del naufragi. La tetralogia es va editar entre el 1977 i el 1978, però va acabar restant com una obra mítica i quasi introbable. Pedrolo i la seva obra no van defugir mai cap aspecte incòmode de les responsabilitats individuals i col·lectives del fet més determinant de la nostra història del segle XX.
?Fins ara no veia els murs, alts i massissos com eren des de bon començament; fins ara, perquè una noia havia mort, no s?adonava que l?havien tancat, que ell mateix s?havia tancat, car amb la seva inèrcia va ajudar a posar els maons i les pedres, a dreçar les reixes espesses i gruixudes darrera les quals, sense saber-ho, i potser fins i tot amb la voluntat d?ignorar-ho, es moria inconfortable, humiliat i avergonyit.?