Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Mercè Rodoreda
Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un epíleg de Roser Porta.
La vida de Natàlia, la protagonista i narradora de La plaça del Diamant, es capgira quan coneix Quimet: el seu nom canviarà i passarà a dir-se Colometa, i la seva petita vida personal, plena de maldecaps, es barrejarà amb els grans esdeveniments col·lectius que sacsegen la societat catalana del primer terç del segle xx: la República, la guerra, la postguerra. Colometa en viu les conseqüències, sola i amb els seus dos fills, fins que, en un procés d'alliberament del passat i de reconciliació amb un present ple de mancances, recupera la seva pròpia identitat. Així, La plaça del Diamant es converteix en una crònica fidel i intencionada de la vida popular de la ciutat, d'una Barcelona genuïna, actualment en vies d'extinció.
L?autobiografia de Mercè Rodoreda: el testament vital i literari d?una escriptora universal. De la seva mà revivim tota la seva existència, rellegim tota la seva obra.Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables. Autoretrat, de Mercè RodoredaAquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l?escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d?aplegar i d?ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l?oportunitat d?una llum nova. Acompanyats d?aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d?un món tancat, l?experiència de la guerra i de l?exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d?un estil propi, a l?extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l?aventura difícil de l?ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l?ofici d?escriure.Rodoreda s?encara a si mateixa en un procés de despullament i d?intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d?un mirall trencat.Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d?una escriptora universal.Mercè Rodoreda, l?escriptora catalana més llegida(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És l?escriptora catalana més important i llegida de la història. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells l?any 1937. La Guerra Civil espanyola l?obligua a exiliar-se. Viu en diverses ciutats fins que s?estableix a Ginebra. A finals dels setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).
La meva Cristina i altres contes és un recull unitari format per setze contes que Rodoreda publicà el 1967 amb una voluntat de renovar el gènere. L'escriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa han donat com a resultat uns contes d'abast universal que s'allunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars marcats per una fantasia ben personal, d'una autèntica creadora.Carme Arnau, escriptora i crítica literària, ha centrat els seus treballs en la literatura catalana contemporània i, de manera especial, en l'obra de Mercè Rodoreda, a la qual ha dedicat nombrosos articles i assaigs guanyadors de diversos premis, com el Crítica Serra d'Or, el Josep Vallverdú i el de la Fundació Mercè Rodoreda, entre d'altres. Actualment dirigeix la publicació de l'Obra completa de la novel·lista, d'Edicions 62.
Espejo roto, la novela más extensa y ambiciosa de Mercè Rodoreda, relata la historia de una casa señorial barcelonesa y sus habitantes desde principios del siglo XX hasta los años inmediatamente posteriores a la guerra civil, y es, además, una grandiosa puesta en escena de la desolación y caducidad del ser humano. Insoportablemente cruel en unos pasajes, dolorosamente conmovedora en otros, transfigurada por los fastos del lujo y por las claridades mohosas de la decadencia y la depredación, esta crónica familiar se impone como uno de los títulos mayores de la narrativa hispánica contemporánea.
"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d?una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.
Bajo una historia simple, un viejo jardinero que cuenta a un interlocutor ausente la historia de un triángulo amoroso durante tres veranos consecutivos, Jardín junto al mar nos muestra el poder de destrucción del tiempo sobre la vida de los personajes y sobre las relaciones humanas que entre ellos suceden, pero también sobre sus cuerpos, sobre los jardines y sobre los paisajes. En definitiva, no es otra cosa que una novela de personajes que tiene en su perfecto logro su clave fundamental, de ahí la sensación del lector de saber más que el propio narrador? La voz y la perspectiva adoptada, conseguida con total verosimilitud y belleza poética, constituyen la marca de estilo que Rodoreda buscaba en todas sus creaciones literarias. Y, así, con un particular realismo que llega a la máxima expresión, este Jardín junto al mar constituye una de sus obras más maduras y acabadas.
Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Amb el pròleg de l'autora i un epíleg de Marta Nadal.
Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), un compendi amb el més fascinador i punyent del món literari de l'autora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de maduresa al costat d'altres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull d'una força lírica extraordinària que abasta, en les seves dues parts, tot l'arc de la plenitud creativa rodorediana.L'obra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle xx a escala universal.
Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d'una sacrificada mare de família, qui s'explica és una dona marginada que viu de "fer senyors". Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l'Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l'obra rodorediana. Amb un epíleg de Xavier Pla.
La calle de las Camelias supone la culminación de la técnica realista que Mercè Rodoreda iniciara con inusitado éxito en La Plaza del Diamante. En esta ocasión combina las relaciones amorosas de Celia con el conmovedor sentimiento de soledad y nostalgia que caracteriza a sus personajes para ofrecer al lector una obra inolvidable. Nadie como Rodoreda ha logrado dotar de un mundo interior tan rico a sus personajes femeninos.