La interrogativa que emmarca el títol de l’assaig convida a l’anàlisi profunda d’una de les aportacions de la cultura popular i de massa més puixants de la segona meitat del segle xx tant a casa nostra com al País Basc: la cançó. Aquesta és utilitzada per analitzar a bastament aquells elements lingüístics, històrics, memorialístics i estètics que han conformat els contorns de la identitat nacional dels dos països. Com diu Salvador Cardús al pròleg: “Si bé es tracta d’una recerca sobre la cançó, el que hi trobarà el lector és un retrat lúcid sobre els dos països que hi són tractats.”