Ramon Comas i Maduell va morir el febrer de 1978. Una glossa de la seva obra a partir, gairebé sempre, de documents que poden ser consultats. De cap de les maneres m’hauria deixat seduir per la temptació de “novel·lar”, estrafent-la, magnificant-la o denigrant-la, la vida i l’obra d’una persona amiga. Ni vull ni en sabria. I és que em desassosseguen els escrits que tenen tuf de vel·leitats psicoanalítiques o que burxen en drames íntims, en carències infantils, caducades o no, i en somnis o malsons de qui aspira a desplaçar d’un cel virtual altres divinitats que no siguin la d’un Jo, ben patètic per cert...