La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. En aquest volum, Jordi Masó explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà . Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges.