Tinc pipí i altres contes és una selecció de relats curts que tenen una cosa en comú: passen en llocs ocults. Sigui el lavabo, el dormitori o la soledat d'algú que nega tenir-la. El gènere de cadascun és un ventall de cartes d'emocions. Sovint n'identifiquem la tristesa, l'angoixa o la por. Però també hi ha felicitat. Hi ha somriures. Intimitat. Llocs ocults és un dels relats que enceta el llibre. Comencem a veure la direcció de la resta dels relats i la psicologia dels personatges que en poden formar part: «Darrere dels nostres ulls estem sols. Em tranquil·litza saber això quan em sento saturada de la gent, i de les seves veus. N'hi ha tantes. [] Quan parlo en veu alta, però, només en sé fer una d'elles. Amb la que em reconeixen per telèfon i amb la que em desconec quan està gravada a algun lloc.» L'essència de cada personatge s'insinua a la intimitat. Amb els ulls oberts que semblen tancats. En els llocs on no els pot veure ningú. Això és el que li interessa a l'autora. Veure com una persona o un gos o una persona que es comporta com un gos poden arribar a reaccionar amb la soledat i amb el món.