Corren les sirenes, un calfred incivil em desvetlla les cames, les dents rastregen la fam entre aiguades de lluna: els falcons travessen finestres vers la nit. Maquillades les potes de xarol, t’ensume en totes les suors, sobre tots els asfalts dels suburbis: els malucs s’obren mandrosos, el pit somou batecs de calima, la gola buida escopinades d’angoixa. T’atures. Respires. Sota fanals que pentinen la ciutat de neó, penja la pell: tirallonga monorima després de la batalla.