Tot i que és mal temps per a la lírica, Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) no penja la ploma. El gruix de la seua producció poètica ha estat aplegat a Plany de l’home llop (1999) i ara ell insisteix amb Versos blancs (2012), una bella mostra del seu quefer poètic. Quant a la seua hilarant narrativa, a Fem un trio (2009), Cubaneta meua (2010) i L’atzucac del perdedor (2010) —­feliçment inclosos al catàleg d’Onada Edicions—, s’hi han d’afegir alguns títols ben espectaculars que engalanen la nostra literatura: Les nits perfumades (1998), Com la flor blanca (2003), Contra sentit (1994), El cas Torreforta (1999), 10.193-Escuma de mar (2004)… De 1985 daten Han donat solta als assassins i Stress, llibres que causaren un gran revulsiu i que han acabat convertint-se en obres de culte.