Els textos de les meditacions del cardenal Martini impacten pel seu caràcter sobri i comunicatiu, capaços d’expressar de forma personal -com el salmista- la veu de la persona i el seu cant d’esperança davant el misteri del dolor i de l’abandonament de Déu. El to i el contingut dels comentaris serveixen de contrapunt als passatges evangèlics, com si fossin cordes de ressonància que vibren al voltant del so fonamental.