1. On aniràs, bou, que no llaures?
  2. Cap a on hi ha mal, se n’hi va la llengua
  3. A on vas, Vicent? -A on va la gent
  4. Qui posarà el cascavell al gat?
  5. Un dia és un dia
  6. Jurament d’amor i fum de xemeneia, el vent s’ho emporta
  7. Panxa plena no té pena
  8. Obra feta, diner espera
  9. A bateig i a esposalles, si no t’hi conviden, no hi vages
  10. A bon entenedor, poques paraules
  11. A vegades hi ha poc d’una gata a una rata
  12. A bona gana, no hi ha pa dur
  13. A bon servei, mala paga
  14. A bona son, no hi ha llit dur
  15. A bona hora te’n recordes!
  16. A burro vell, albarda nova
  17. Burro mort, civada a la cua
  18. A cavaller nou, cavall vell
  19. A cavall novell, cavaller vell
  20. A cavall regalat, no li miris el dentat
  21. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
  22. Cada olleta té la seva tapadoreta
  23. A cada ocellet li agrada el seu niuet
  24. A cada porta, la seva clau
  25. A cadascú dóna lo seu i tot a Déu
  26. Camí llarg, passa curta
  27. A canes honrades no hi ha portes tancades
  28. A carn de llop, salsa de ca
  29. A casa (de) la tia, però no cada dia
  30. A petit femer, petit graner
  31. De tota dolència és remei la paciència
  32. Viu més el qui piula que el qui xiula
  33. A diners pagats, braços trencats/cansats
  34. Ajuda’t i Déu/el cel t’ajudarà
  35. A l’enemic que fuig, mostra-li la drecera
  36. Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre
  37. A falta de pa, bones són coques
  38. A gran senyor, doble honor
  39. A poc a poc i bona lletra
  40. Pensar-se fer un gran salt i fer una curta camada
  41. Després d’una gran secada, ve una gran mullada
  42. A gran pujada, gran baixada
  43. A grans mals, grans remeis
  44. La sobrecàrrega mata l’ase
  45. Mai no se’n sap prou
  46. El temps tot ho consum, tot ho mata i tot ho acaba
  47. Per força els pengen
  48. A la llarga el gos la llebre agarra
  49. Dona i tela, no la miris amb candela
  50. Amb les dones i amb el mar, s’ha de saber navegar
  51. Cel rogent a la nit, la pluja ha fugit
  52. L’ocasió la pinten calba
  53. En olla bullent no hi cau mosca
  54. Qui dorm, no menja
  55. A la tercera va la vençuda
  56. Cap a la vellesa farà ses gentileses
  57. Cap a ses velleses, pigota
  58. A les deu al llit sigueu; si pot ser abans, millor fareu
  59. El que està fet, ja està fet
  60. Un cop fet, ja està fet
  61. Tot el que està de moda no incomoda
  62. Qui té amics, té fatics
  63. La fortuna és dels atrevits
  64. De llunyes terres, llargues mentides
  65. Al mal temps, fer-li bona cara
  66. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
  67. Moros vells no aprenen llengües
  68. A molta cortesia, major cura
  69. Mar passada, mar oblidada
  70. A ningú no li amarga un dolç
  71. A tothom plau son cant i son infant
  72. Les lleis, segons el temps
  73. A un altre gos amb aquest os
  74. A pare guardador, fill dissipador
  75. A llop dorment(,) no li entra res en dent
  76. A paraules vanes/folles, orelles sordes
  77. A pa de quinze dies, fam de tres setmanes
  78. A pa dur, dent aguda
  79. Del gos flac no s’apeguen més que puces
  80. A ca gros, no cal dir-li quisso
  81. A lladre, lladre i mig
  82. Com més poques barbes, més poca vergonya
  83. Segons el guany, la despesa
  84. Més val bon vent que força de rems
  85. A pregunta prompta, resposta tardana
  86. Qui oli remena, les mans s’unta
  87. Qui no en fa, no en conta
  88. A qui li donen, no tria
  89. Dient ton secret, et poses la corda al coll
  90. A qui Déu no dóna fills, el diable li dóna nebots
  91. A qui Déu vol ajudar, el vent li aparia la llenya
  92. A qui Déu li la done, Sant Pere li la beneïxca
  93. Déu ajuda al qui treballa
  94. Qui vulgui peix, que es mulli el cul
  95. Qui matina, fa farina
  96. Qui no té sobres de pa, que no crie pa
  97. Qui mata porc, menja costelles
  98. Quan vol la dona, tot bé sona
  99. Guineu que dorm, no menja gallina
  100. A rei mort, rei nou
  101. Any de malalts, guany de metges
  102. Està segur el qui repica
  103. Amb temps i palla maduren les nyespres
  104. A tot senyor, tot honor
  105. Advocat jove, plet perdut
  106. De jutge i d’advocat, no n’hi ha cap de salvat
  107. Estima i seràs estimat
  108. A l’abril, aigües (o gotes) mil
  109. Olives, la primera, d’or, la segona, de plata, la tercera, mata
  110. Als criats no els donis massa, perquè et trauran de casa
  111. Ves a dormir d’hora i lleva’t de matí, si riquesa i salut vols tenir
  112. Cap on el cor s’encamina, el peu camina
  113. Les afaitades són dones de dia, i de nit són mones
  114. L’afició fa perdre el coneixement
  115. Afortunat en el joc, desgraciat en l’amor
  116. Qui s’abaixa, Déu l’alça
  117. L’agost i el setembre no duren sempre
  118. No és cada dia festa
  119. Aigua corrent no fa mal a la gent
  120. Pluges de maig, garrofes a raig
  121. Guarda’t d’aigua que no corre i de gat que no miola
  122. Aigua fresca i pa calent causen dolors al ventrell
  123. D’aigua passada molí no en mou
  124. Aigua corrent no porta verí
  125. La carn que no es cou per tu, deixa-la cremar
  126. Déu nos guard d’un ja està fet
  127. L’amic i el cavall, no cansâ’l
  128. L’amic, amb son vici
  129. L’arbre, de xiquet s’adreça
  130. Els absents i morts sempre són culpats
  131. Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
  132. Callar és consell de savi
  133. Quan t’entra a casa la ventura, guarda-la perquè poc dura
  134. Al bon pagador no li dolen penyores
  135. El bon segador sega bé i lliga millor
  136. El bou per la banya i l’home per la paraula
  137. D’aquí a cent anys, tots serem calvos calbs
  138. El catarro amb el porró, però no amb el barraló
  139. El mal de cap, el menjar el bat
  140. A ton enemic apaga-li el llumener, si més de mal no li pots fer
  141. L’escarabat, que als seus fills diu perla
  142. A la curta o a la llarga, tot se sap
  143. Al fregir serà el riure’s. Al pagar serà el plorar
  144. A gall que fa renou, li estrenyen el coll
  145. De calent en calent es pelen
  146. A l’home bo no li busquis llinatge
  147. La vergonya cria ronya
  148. Al bon vell, muda-li l’aire i et donarà la pell
  149. Al boig i al vent/a l’aire, donar-li carrer
  150. Al porc més lletjós, les aglans millors
  151. Al metge, al confessor i a l’advocat, diga’ls sempre la veritat
  152. Al millor pescador, li escapa una anguila
  153. Més poruc que en Perrussa, que fugia per una puça
  154. Déu dóna per néixer, Déu dóna per créixer
  155. Al qui ha nascut per ase, del cel li baixa l’albarda
  156. Al pa, pa, i al vi, vi
  157. Despertat has el lleó que dormia
  158. Al que de cosa aliena es vesteix, al carrer el despullen
  159. Qui li piqui, que s’ho rasqui
  160. Al que mal viu, la por el segueix
  161. A qui no està fet a bragues, les costures li fan llagues
  162. A bona gana de ballar, poc so és menester
  163. Qui els tinga, que els gasti
  164. A la primera, el rei perdona, a la segona catxamona
  165. A l’home bajà, dóna-li un dit i se’n prendrà la mà
  166. Alaba’t, ruc, que a fira et duc
  167. Qui es cansa, no alcança
  168. Quan l’alegria és a la sala, la tristor puja l’escala
  169. Qualque cosa té s’aigo, quan la beneeixen
  170. El que agrada a n’en Pere, no agrada a n’en Peret
  171. Allà miren ulls on volen bé
  172. Són carn i ungla
  173. Van lleis conforme volen reis
  174. Arrima’t als bons i seràs un d’ells
  175. Amén, amén, al cel arriba
  176. Amic de molts, amic de ningú
  177. Qui sempre pren i mai no dóna, al fi tothom l’abandona
  178. Qui és amic del bon temps, sol mudar-se a tots els vents
  179. Amic lleial, castell reial; qui el pot trobar(,) bé el deu guardar
  180. Amistat per interès no dura, perquè no ho és
  181. Amic que no deixa i ganivet que no talla, fes-li una falla
  182. Amic reconciliat, enemic doblat
  183. Oli, vi i amic, tant més bo com més antic
  184. Deixa diners als amics, si vols tenir enemics
  185. Qui té amics, té fatics
  186. Bo és tindre un amic, encara que siga en l’infern
  187. Amor de gendre, bugada sense cendra
  188. Amor amb amor es paga
  189. Amor de nens, aigua en cistella
  190. Amor de mare, el demés és aire
  191. Amor de boig, vós per a altre i jo per a vós
  192. Tants ne miro, tants ne vull
  193. L’amor i els zels són els dos d’un pèl
  194. Amor sense diners poc duradora és
  195. Un clau en treu l’altre
  196. Renyeixen els amants i s’estimen més que abans
  197. Amor, dolors i diners no poden estar secrets
  198. Roda el món i torna al Born
  199. Que digui la gent i jo que estigui calent
  200. Davant del dubte, abstén-te
  201. Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí
  202. No es pot dir blat(,) que no sia al sac i ben lligat
  203. Abans de casar, molt t’hi has de pensar
  204. Abans és l’obligació que la devoció
  205. Gent jove, pa tou
  206. Abans trencar que doblegar
  207. Abans s’atrapa un mentider que un coix
  208. Primer són mes dents que mos parents
  209. Any de traspàs, no et fiïs d’ell ni del de detràs
  210. Any de serves, mai el veges
  211. Any de gelades, any de palades
  212. Any de neu, any de Déu
  213. Any nou, vida nova
  214. Perdent, perdent, és com s’aprèn
  215. Per a saber parlar, cal aprendre a callar
  216. Aprenent de tot, mestre de res
  217. Aquell és el teu amic, que et treu de sorolls
  218. Aquell està sa, qui va pel pla
  219. Aquella au és dolenta, que al seu niu s’embruta
  220. La dona que és ben casada, no té ni sogra ni cunyada
  221. Un bon amic no és pagat a cap preu
  222. Qui amb criatures se gita, pixat se lleva
  223. Naltros llauram, digué la mosca al bou
  224. Carreters som, i per la carretera ens trobarem
  225. Qui calla no pot errar
  226. Ase amb or ho logra tot
  227. Ase de molts, el llop se’l menja
  228. A ase guit, la brida curta
  229. Encara no ensellem i ja cavalquem
  230. Encara no ha sortit de la closca, i ja té esperó
  231. Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda
  232. El consell, pren-lo del vell
  233. Encara que tot sigui fang, no és el mateix gerra que gerro
  234. Ocell que vola, a la cassola
  235. Ajuda’t i t’ajudaré
  236. O tot o res
  237. Després de la mel, ve la fel
  238. Vedella manyaga de totes mama
  239. Els besets no fan xiquets
  240. Mala herba mai no mor (i el bestiar no se la menja)
  241. Bé canta Marta després de farta
  242. Cada pedra en son forat
  243. Tot està en un bon acabar
  244. Bé juga el que no juga
  245. Bé predica qui viu bé
  246. Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar
  247. Bé vinguis, mal, si véns tot sol
  248. Béns mal adquirits a ningú fan profit
  249. Pagant, sant Pere canta
  250. Casament porta casament
  251. Bo bo vol dir bobo
  252. Vici de natura, fins a la sepultura
  253. Qui té el cor fort, en son mal pren conhort
  254. Bona és la neu quan ve al seu temps
  255. No tarda qui bé va
  256. Bou vell llaura dret
  257. Burlant-se, burlant-se, va el llop a l’ase acostant-se
  258. Ase per ase, ase gros
  259. Cavall qui trota, no ha ops d’esperons
  260. Cabres virades fan cabrits virats
  261. Si vols estar a gust i pler(,) pren de ta edat la muller
  262. Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell
  263. Cada oller alaba ses olles
  264. Cada cosa al seu temps
  265. Cada cosa en son lloc
  266. Si no vols casar-te mal, casa’t amb ton igual
  267. Cada dia faves, massa faves
  268. Cada dia es lleva un tonto
  269. Cada dia porta el seu treball
  270. Cada gall canta en son galliner
  271. Cada formiga té la seua ira
  272. Cada boig té sa dèria
  273. Cada mestre té el seu llibre
  274. Cada dimarts té el seu diumenge
  275. Cada mussol al seu niu
  276. Cada ovella amb sa parella
  277. Cada pal que aguanti sa vela
  278. ¡Cavallers! Cadascú amb sa muller
  279. Cadascú capta pel seu sant
  280. Cada camí té el seu mal pas
  281. Cada ocell troba son niu bell
  282. Cadascú a casa seva és un rei
  283. Cadascú a casa seva i Déu en la de tots
  284. Cadascú parla de la fira segons li va
  285. Tothom té la seva creu
  286. Cadascú sap on li apreta la sabata
  287. Per l’obra coneixereu el mestre
  288. Tal faràs, tal trobaràs
  289. Cadascú parla de la missa segons li va
  290. Cantin papers i mentin barbes
  291. Calumnia, que sempre en queda
  292. Guineu que dorm, no menja gallines
  293. Caminant cansat, pujarà a (un) ase, si no troba cavall
  294. Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa
  295. Pobrets, alegrets i ligerets de butxaca
  296. Cantar i porfidiar
  297. Déu nos guard d’un ja està fet
  298. Cantà el cucut i descobrí el seu niuet
  299. Hi ha beats amb ungles de gat
  300. Caritat i amor no volen tambor
  301. Carn fa carn, i peix no fa creix
  302. Moltó, menjar de cavaller
  303. Casa el teu fill amb igual i ningú te’n dirà mal
  304. Casa tancada, casa enrunada
  305. Casa de dues portes mala és de guardar
  306. Casa hostada, casa pobra i desacreditada
  307. La casa, en cantó; i la vinya, en racó
  308. Casa nova, sepultura de la mort
  309. Casa, la mia, per pobra que sia
  310. Si la casa vols acabar, deixa la dona governar
  311. Casaràs? T’amansiràs
  312. Sopar poc per viure molt
  313. Cireres i mals porten darrere altres coses similars
  314. Cobra fama i posa’t a seure
  315. No mor pollí per cop de sa mare ni infant fadrí per ferida de pare
  316. Bé dejuna qui molt menja
  317. Pa menjat, companyia desfeta
  318. Aigua fresca i pa calent causen dolors al ventrell
  319. Tant com canta el rector, respon l’escolà
  320. Bon blat fa bon pa
  321. Tal la vida, tal la mort
  322. Com sembrareu, collireu
  323. Companyies de dos(,) són les millors
  324. Compartir és viure
  325. Vestiu un bastó i semblarà un senyor
  326. Qui compra el que no ha de menester, haurà de vendre el que té
  327. La dona ben composta trau l’home de la porta
  328. Guarnir-se amb plomes d’altri
  329. Bon pa i bon vi escurcen el camí
  330. L’hàbit no fa el monjo
  331. Amb l’amor no hi valen burles
  332. El tracte fa el parentiu
  333. No hi ha més cera que la que crema
  334. Amb gent roí, el remei és fugir
  335. De la guapesa, no se’n tira cap tros a l’olla
  336. Val més un bon veí que un mal parent (aprox.)
  337. La intenció és el que compta
  338. Amb la mesura amb què mesureu(,) se us mesurarà
  339. Mala gent no fa mai bona processó
  340. Amb les glòries se perden les memòries
  341. Qui en Déu confia, mai perd la guia
  342. El que és bo pel fetge és dolent per la melsa
  343. Un duro és un bon company
  344. La necessitat no té llei
  345. Amb paciència i diner, tot s’alcança
  346. Amb pa i amb vi s’escurça el camí
  347. Segons veuen el vestit, (així) tracten el patge
  348. El més difícil és conèixer-se un mateix
  349. Consell que no s’ha demanat pot ser excusat
  350. Consells venc i per mi no (en) tinc
  351. Amb tu, pa i ceba
  352. Contra el vici de demanar, la virtut de no donar
  353. Qui canta, els seus mals espanta
  354. Cortesia de boca, molt val i poc costa
  355. Cosa dolenta, fora del ventre
  356. Prometença és més de mig deute
  357. Els costums i els diners fan els homes cavallers
  358. Sastre sense didal, cus poc i mal
  359. Crieu corbs i us trauran els ulls
  360. No allargar més el braç que la màniga
  361. De mal corb, mal ou
  362. De tal rei, tal llei
  363. Les lleis, segons el temps
  364. De bon cep planta la vinya, i de bona mare(,) la filla
  365. Calla i callaré, que a tots convé
  366. Qualsevol temps passat fou millor
  367. Trons al març, amanix la barcella i el cabàs
  368. Quan el sol surt, surt per a tothom
  369. El diable, quan no té què fer, s’entreté jugant amb el seu rabo
  370. Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar
  371. Quan el gat no hi és, les rates ballen
  372. Oronella en terra, aigua en el cel
  373. Quan el riu sona, aigua baixa
  374. Quan falta la pell del lleó, és necessari/cal prendre la de la guineu
  375. Quan vages per camí ral, de ningú no digues mal
  376. Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
  377. Quan la misèria entra per la porta, l’amor surt per la finestra
  378. Quan la guineu caça grills, mal per ella i pels seus fills
  379. Mal va quan la guineu predica a les gallines
  380. Quan vegis la barba de ton veí cremar/pelar(,) posa la teva a remullar
  381. Quan març fa de maig, maig fa de març
  382. Quan et presentin l’anell, estira el dit
  383. Quan un llop es menja un altre, no hi ha què menjar al boscatge
  384. Quan una porta es tanca, una altra s’obre
  385. Vols ser gran? Fes-te petit
  386. Com més amics, més clars
  387. El vell tot és pell (; com més vell, més pel)
  388. Tants d’homes, tants de parers
  389. Les penes contades són mitges penes
  390. Comptes i raó mantenen amistat
  391. Cos descansat diner(s) val
  392. Si vols esser ben servit, fes-te tu mateix el llit
  393. Cuida’t de tu, que prou feina tens
  394. Cures d’altri maten el ruc
  395. El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar quiet
  396. Ser un tastaolletes
  397. Cura més la dieta que la llanceta
  398. Déu dóna faves/pa a qui no té queixals
  399. Dóna, té i faràs bé
  400. Dàdives rompen penyes
  401. Dóna’m grassor, donar-te he formosor
  402. Afarta’m i digue’m moro
  403. Dona’m, que et donaré
  404. Val més rebre agravis que fer-ne
  405. Contínua gotera forada la pedra
  406. Donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
  407. Donar fer guitzes contra l’agulló és poca discreció
  408. Xano, xano, es va lluny
  409. De rialles, en vénen ploralles
  410. D’amics i melons, n’hi ha pocs de bons
  411. D’aquella pols vénen aquests fangs
  412. De bon vi, bon vinagre
  413. De bona casa, bona brasa
  414. Els testos s’assemblen a les olles (, del mig o de les vores)
  415. De desagraïts, l’infern n’és ple
  416. De riquesa i santedat, la meitat de la meitat
  417. D’on no n’hi ha, no en pot rajar
  418. Juraments d’enamorat no els creu tot home sensat
  419. Hostes vingueren que de casa ens tragueren
  420. Un bon sopar fa anar al fossar
  421. De ferrer a ferrer, no passa diner
  422. Dels homes és errar, de bèsties, perseverar en l’error
  423. D’il·lusions també es viu
  424. De l’abundància del cor, la boca en vessa
  425. De la discussió, en surt la llum
  426. De la boca al nas, no en tastaràs pas
  427. La dansa surt de la panxa
  428. A portes tancades, el diable se’n torna
  429. Les rialles solen parar en plors
  430. Ovelles comptades, el llop se les menja
  431. A qui menys li costa, aquell se l’emporta
  432. Veure per creure
  433. D’allò que es menja(,) es cria
  434. Guarda’t de mal enemic, de fals amic i de rei no dreturer
  435. Dels amors i les canyes, les entrades
  436. En passar dels quaranta, no et mullis la panxa
  437. Dels enemics, els menys
  438. Dels escarmentats, en surten els avisats
  439. Dolent corb, dolent ou
  440. Amb diners, encara que ximplet, que bona persona el noiet
  441. De músic, poeta i boig, tothom ne té un poc
  442. De nit tots els gats són negres
  443. De pare sant, el fill diable
  444. A tals pares, tals fills
  445. Panxa plena fa bon ventre
  446. De poca brasa es fa gran foc
  447. Perdut per perdut, m’agafo allà on puc
  448. No hi ha poltre que no es torne rocí
  449. El mentider conegut no mereix sia cregut
  450. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena
  451. A tal cap, tal barret
  452. Segons l’arbre, el fruit
  453. Tal pare, tal fill
  454. De tot hi ha a la vinya del Senyor
  455. A la casa que hi ha pa, hi ha alegria
  456. D’una ceba no neix una rosa
  457. De poca brasa es fa gran foc
  458. Una cosa és dir i l’altra és fer
  459. De l’aigua mansa ens lliuri Déu
  460. De l’estimació a l’odi hi va un pas
  461. De l’arbre caigut tothom en fa llenya
  462. Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt
  463. Del cuiro, en surten les corretges
  464. Del dit al fet, hi ha gran/un bon/molt tret
  465. Del mal, el menys
  466. De la mar, el bon peixó(,) i de la terra, el moltó
  467. Jurament fals és mare de molts mals
  468. Del vell, el consell
  469. Desgràcies i camins fan amics
  470. Mal de molts, conhort de boigs
  471. Desgraciat en el joc, afortunat en l’amor
  472. Despullar un sant per vestir-ne un altre
  473. Desnú vaig néixer, desnú me trob, ni perd ni cobr
  474. A poc a poc i bona lletra
  475. Després de beure, tothom vol tenir raó
  476. El dinar, reposat, el sopar, passejat
  477. La llet no vol vi, i qui se la beu, sí
  478. Després dels anys mil, tornen les aigües al seu carril (camí)
  479. Peres, préssecs i meló volen el vi molt felló
  480. Quan és mort el matxo, surten els traginers
  481. Darrere la creu està el diable
  482. La raó, per qui la té
  483. Per Santa Llucia, minva la nit i creix el dia
  484. Dies de desembre, dies de malura, tot just es fa de dia que ja és nit obscura
  485. Dia de molt, vespra de no res
  486. Qui espera i alcança, no es cansa
  487. Dit i fet
  488. Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!
  489. En dient-se les veritats, es perden les amistats
  490. L’ase diu an es porc: orellut, i ell tenia set canes
  491. El corb diu a la garsa: comare, molt sou negra
  492. Va dir la llet al vi: ‘Bon dia, veí’. I va dir el vi a la llet: ‘Bon profit no t’hauré fet’
  493. Deia la cassola al perol: aparta’t, que mascares
  494. Digues-me amb qui vas i jo et diré qui ets/què fas
  495. Digues-me de què presumeixes i et diré de què manques
  496. El diner la mar aplana
  497. Diner fa diner
  498. Diners són qualitat
  499. Déu apreta però no ofega
  500. Déu consent, mes no per sempre
  501. Déu dóna el fred segons la roba
  502. Els que s’assemblen(,) es cerquen o es troben
  503. Déu els cria i ells s’ajunten
  504. Déu, que dóna la plaga, dóna la medecina
  505. Divideix i venceràs
  506. On entra (el) beure, (en) surt (el) saber
  507. Allà on hi ha força, raó no ha lloc
  508. Malaltia llarga, parenta de la mort
  509. El mal de cap, el menjar el bat
  510. Dolor de dona morta, fins a la porta
  511. On vaig dir dic, dic Dídac
  512. Allí on no hi entra el sol, hi entra el metge
  513. Terra on vagis, fes el que facin
  514. Sense dolor no hi ha amor
  515. Si vols fer bona drecera, no deixis la carretera
  516. Qui bé estima, té gelosia
  517. La confiança fa fàstic
  518. Qui té gana, té manya
  519. A on hi ha patró, no mana mariner
  520. Qui en trau i no hi met, al capdavall se’n va tot dret
  521. Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira
  522. Tal faràs, tal trobaràs
  523. D’on menys se pensa, salta la llebre
  524. A on no hi ha farina, tot és borina
  525. On no hi ha olla, el diable (hi) habita
  526. On no et criden, què voldran?
  527. Ovelles tontes, per on passa una passen totes
  528. On va més fondo el riu, fa menys soroll
  529. El millor conseller és el coixí
  530. Una pluja de maig i tres d’abril valen més que els bous i el carril
  531. Més de dos són massa
  532. Quan un no ho vol, dos no es barallen
  533. Dos pardals en una figa/espiga no fan lliga
  534. Dos que dormen en un matalàs, es tornen de la mateixa condició
  535. El gos ha de lladrar allà on menja el pa
  536. L’oli d’oliva tot mal esquiva
  537. L’aigua pels bous
  538. L’àliga no caça mosques
  539. Qui està enamorat(,) no hi veu
  540. L’amor primer mai no s’oblida: queda caliu per tota la vida
  541. L’amor és cec
  542. L’amor tot ho iguala
  543. Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort
  544. Ase d’Arcàdia, carregat d’or i menja palla
  545. Qui més diners té(,) més en vol
  546. El bé és conegut quan és perdut
  547. El bé i el mal a la cara ixen
  548. El bé sona i el mal vola
  549. El mal ve volant i se’n va a peu coix
  550. El bé, buscar-lo, i el mal, esperar-lo
  551. El bon cirurgià talla pel sa
  552. El bon drap a la caixa es ven
  553. Al pot petit hi ha la bona confitura
  554. Aprèn bé de callar i sabràs molt de parlar
  555. Al bon vi, no li cal pregó
  556. Ha perdut els bous i busca les esquelles
  557. Bou desfermat bé se llepa
  558. L’ase sempre va al davant
  559. Casat, casa vol
  560. El meló i el casament ha d’ésser acertament/encertament
  561. Menjant, menjant, ve la gana
  562. A conill anat, consell arribat
  563. Si tens de prendre bon consell, pren-lo de dona i baró; d’ella d’instint serà i bo, per reflexió serà el d’ell
  564. La vista no es fa mai vella
  565. Dóna, té i faràs bé
  566. El menyspreu més gran és el desdeny
  567. El desig abat la por
  568. Després de bell jorn, ve negra nit
  569. El diable(,) quan és vell(,) es fa ermità
  570. L’avar en el mercat paga doblat
  571. Els diners fan homes cavallers
  572. El diner no coneix amic ni parent
  573. L’hoste, com el peix menut, al cap de tres dies put
  574. Dels escarmentats, en surten els avisats
  575. La virtut està al mig
  576. El fi justifica els mitjans
  577. La fruita robada és més estimada
  578. Qui estalvia quan pot, gasta quan vol
  579. L’hàbit fa el monjo
  580. L’hàbit no fa el monjo
  581. La fam desperta l’ingeni
  582. La fam treu el llop del bosc
  583. La fam és mala consellera
  584. El fill de la gata, rates mata
  585. L’home és l’únic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra
  586. L’home és foc i la dona estopa
  587. L’home és llop de l’home
  588. L’home proposa i Déu disposa
  589. Allà on hi ha pèl, hi ha alegria
  590. L’hoste i el peix menut, més de tres dies put
  591. L’infern està empedrat de bones intencions
  592. No diguis hiven passat que Sant Jordi no sigui estat
  593. Després que fou mort Pasqual(,) li porten l’orinal
  594. La muller de la perdiu ara plora i ara riu
  595. Plor d’hereu, rialla dissimulada
  596. El llop canvia de pèl, però no de manyes
  597. El llop, on cria, no hi fa mal
  598. El dementat, per la pena és avisat
  599. Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l’ofici
  600. El mal dels altres fa de bon passar
  601. El mal entra per lliures i se’n va per unces
  602. El metge vell, i el barber, jove
  603. L’amic més fidel és el gos
  604. El millor sastre esguerra els vestits/un vestit
  605. El mentider ha de tenir memòria
  606. La por guarda la vinya (, i la closca, la pinya)
  607. Mosso i gall, només un any
  608. El mort a la terra i el viu a la guerra
  609. El món és un mocador
  610. L’ull de l’amo engreixa el cavall
  611. Ulls i nas, amb el colze te’ls tocaràs
  612. A port arribat, vot oblidat
  613. El peresós tostemps és menesterós
  614. El gos de l’hortolà, ni menja ni deixa menjar
  615. El gos vell ningú l’enganya
  616. Pescador de canya, més perd que no guanya
  617. El peix a pudir comença, pel cap
  618. El peix gros es menja el petit
  619. El peix que cerca l’ham(,) cerca el seu mal
  620. Peus de l’amo, fems a la terra
  621. La mort amb la seva capa, el rei i tothom tapa
  622. El poeta neix i l’orador es fa
  623. El més dolent pas és el de la porta
  624. Qui a trenta no hi val, plega, Vidal
  625. Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa
  626. Qui t’avisa, no te vol mal
  627. Qui canta a la taula i al llit, no té el seny complit
  628. Qui compra i ment, en sa bossa ho sent
  629. Qui diu mal de la pera, aquell se la menja
  630. Amb la veritat es pot anar pertot arreu
  631. Qui en casar-se acerta, en res erra
  632. En la confiança està el perill
  633. Qui la fa, la paga
  634. Amb paciència i més paciència s’arriba a jutge d’audiència
  635. Mestre, si sou sabater, aneu-vos-en a fer sabates
  636. Qui no en fa, no en conta
  637. Qui fa la llei, ha de complir-la
  638. Qui molt corre, prest para
  639. Qui no corre, vola
  640. Ningú no neix ensenyat
  641. Qui no plora(,) no mama
  642. Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
  643. Qui no es consola és perquè no vol consol
  644. Qui no treballa, no menja
  645. Qui reparteix, s’endú la millor part
  646. El mentider no és cregut de les veritats
  647. Preguntar no és errar, si la pregunta no és nècia
  648. El primer que trenca/cull la flor(,) se’n porta l’olor
  649. Qui regals pren, altres ne ven
  650. Qui trenca, paga
  651. Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
  652. Qui té capa, de tot s’escapa
  653. Qui té la teulada de vidre, no tiri pedres a la del veïnat
  654. Qui té padrins, el bategen dues vegades
  655. Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca
  656. Si ensopegues caminant, no et giris, tira endavant
  657. Qui té i reté, sempre té
  658. Qui va néixer treseta, no pot morir sou
  659. El que vinga al darrera, que arree
  660. Els rosaris al coll i el diable al cos
  661. El roí, com més el preguen, més s’eixampla
  662. El saber no ocupa lloc
  663. Qui escolta és savi; qui s’escolta, un neci
  664. Feina començada és mig acabada
  665. El sastre de Campins cosia de franc i hi posava el fil
  666. El son fort és germà de la mort
  667. El temps tot ho cura
  668. El temps és or
  669. El temps ho dirà
  670. El temps perdut mai més torna
  671. El temps tot ho posa al seu lloc
  672. El temps tot ho cura
  673. L’últim mico és el que s’ofega
  674. El vici torba el judici
  675. En caixa oberta, el just hi peca
  676. A boca tancada, no hi entren mosques
  677. En bones mans està el pandero
  678. A cada terra el seu ús i a cada casa el seu costum
  679. A casa del dolçainer tothom és ballador
  680. A casa del ferrer, ganivet de fusta
  681. A la casa dels pobres l’alegria dura poc
  682. A casa plena, tot va prompte i en balquena
  683. En una comunitat, no tragues habilitat
  684. Pel desembre i pel gener, no siguis matiner
  685. La virtut està al mig
  686. Tot bon cavaller cau; tot bon cavall ensopega
  687. En la terra del cec, el borni és el rei
  688. En el pecat, portar la penitència
  689. En el riu que no hi ha peixos, és de més/no cal llençar(-hi) xarxes
  690. Pel febrer, busca la sombra el llebrer, però no tot el mes sencer
  691. En hora bona vingueu, maig, el millor mes de tot l’any
  692. En barba de foll aprèn hom a raure
  693. En la boca del discret, el que és públic és secret
  694. En guerra, cacera i amors, hi entres quan vols i en surts quan pots
  695. A on ne mengen tres, ne mengen quatre
  696. A la taula i al joc es coneixen els homes
  697. El vertader amic se coneix en la necessitat
  698. En la tardança està el perill
  699. En la varietat està el gust
  700. A on no t’hi va, deixa-ho cremar
  701. En els nius que són d’antany no hi ha moixonets enguany
  702. Dimarts, ni embarcats ni casats
  703. Qui per Nadal s’assolella, per Pasqua se torrella/es torreia/s’atorreia
  704. Per l’octubre, caliuet
  705. Quan l’octubre és arribat, ten el camp ben afemat
  706. No hi ha res com a casa
  707. En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents
  708. En temps de melons, curts els sermons
  709. En terres estranyes, les vaques coten els bous
  710. A tot arreu se’n fan, de bolets (, quan plou)
  711. Cremar un ciri a Déu i un altre al dimoni
  712. Els homes es troben, que les muntanyes no
  713. Els pitjors enemics que hom ha són aquells que són de casa
  714. Entre amics i soldats, compliments són excusats
  715. Entre col i col, sempre ix una bleda
  716. Entre amics, un notari i dos testics sic
  717. Entremig de dos queixals, no hi posis mai els didals
  718. Entre dos que bé s’estimen, amb un que mengi n’hi ha prou
  719. Si el cucut no canta per Sant Benet, cantarà per Setmana Santa, o si no, és senyal que és mort o pres a França
  720. Entre pares i germans, no hi vulgues ficar les mans
  721. Entre pares i germans, no hi vulgues ficar les mans
  722. Entre sant i santa, una paret d’argamassa
  723. Entre tots varen matar-la i ella sola es va morir
  724. El mort al sot i el viu al rebost
  725. Com més serem(,) més riurem
  726. Fent i desfent, n’aprèn l’aprenent
  727. Les males noves sempre són certes
  728. És de ben nats (el) ser agraïts
  729. La darrera gota és la que fa vessar el got
  730. Qui renta el cap de l’ase(,) perd el temps i el sabó
  731. És més fàcil fer passar un camell pel cos d’una agulla, que un ric anar al cel
  732. És pitjor el remei que la malaltia
  733. Eixir del foc i ficar-se a les brases
  734. Escombra nova, escombra bé
  735. Qui escolta pels forats, escolta els seus pecats
  736. No és ric qui té molt diner, sinó qui està content del que té
  737. Qui és el teu enemic? El del teu ofici
  738. Té ventura qui la procura
  739. Deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares
  740. Això i res és el mateix
  741. Home roig no et faci goig
  742. Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt
  743. Febrer plujós, ordis en gros
  744. Formatge, peres i pa, menjar de vilà
  745. Aprenent de molt, mestre de res
  746. Les gallines ponen pel bec
  747. Gall que no canta, alguna cosa té a la gola
  748. Per amor del bou llepa el llop el jou
  749. Pare guanyador, fill gastador
  750. Tant guanyat i tant tingut, tant gastat i tant perdut
  751. Gat enguantat no caça rates
  752. Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou
  753. Gavinots al camp, mal temps a la mar
  754. Geni i figura fins a la sepultura
  755. Si orenetes volen baixes i esparvers molt per alt(,) del temps hi haurà mudança o segur fort temporal
  756. De gota en gota s’eixuga la bóta
  757. Gota a gota s’omple la bóta
  758. Les aparences enganyen
  759. Gra a gra, sa cortera se fa
  760. D’home que no parla i de ca que no lladra, liberanos Domine sic
  761. Guerra, cacera i amors, per cada plaer, mil dolors
  762. Agrada allò aliè més per aliè que per bo
  763. Qui del llop parla, el llop li surt
  764. Parlant la gent s’entén
  765. Parlà el bou i digué mu
  766. A qui es fa ovella, el llop se’l menja
  767. De fer bé, mal no en pervé
  768. Qui tinga botiga, que s’hi estiga
  769. Faci’s el miracle, i que el faci el diable
  770. La fam que espera fart no és fam
  771. Bé dejuna qui molt menja
  772. Fins a setanta d’abril no et llevis un fil
  773. No es pot dir blat que no sia al sac i encara ben lligat
  774. Fins a la mort, tot és vida
  775. Fins i tot els gats volen sabates
  776. Només ho sap qui ho passa
  777. Hi ha més dies que llonganisses
  778. No es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat
  779. Visquem en pau i morirem vells
  780. Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal
  781. Que la mà dreta no sàpiga el que fa l’esquerra
  782. Fes el que el teu amo et mana, i seu amb ell a taula
  783. Mengem i beguem, que, a la mort, ja arribarem
  784. Bellesa sens bondat no val res
  785. De llevant o de ponent, de la dona sies parent
  786. Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs
  787. Fill no tenim i ja el bategem
  788. Fill sens dolor, mare sens amor
  789. Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs d
  790. oblats
  791. No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca
  792. Home pobre, amb poc s’alegra i socorre
  793. Home previngut val per deu
  794. Home vell, cada dia un mal novell
  795. Qui als seus se pareix, honra mereix
  796. Honra i profit no caben en un bolsic
  797. Avui per tu, demà per mi
  798. Eixir del foc i ficar-se a les brases
  799. Fugir del foc i caure en les brases
  800. Fum i mala cara treuen la gent de casa
  801. Fuig dels dolents, si no vols ser com ells
  802. Anar per llana i tornar esquilat
  803. Ira de germans, ira bestial
  804. Gàbia nova, ocell mort
  805. Ell s’ho talla i ell s’ho cus
  806. Joc i beguda, casa perduda
  807. L’amic no és conegut fins que no és perdut
  808. L’absència causa oblit
  809. La cobdícia romp el sac
  810. Boda de pobre, crits i soroll
  811. Bossa sense diners, diga-li cuiro
  812. De fer bé, mal no en pervé
  813. Bona vida, pare i mare oblida
  814. Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar
  815. En el llit, tot l’any és primavera
  816. La cana enganya; la dent menteix; l’arruga(,) no deixa dubte
  817. La cara és l’espill de l’ànima
  818. La caritat ben ordenada comença per un mateix
  819. La cuina menuda fa la casa gran
  820. El dinar, reposat; el sopar, passejat
  821. La costum fa llei
  822. És més fàcil retallar que filar
  823. La culpa de l’ase, donar-la a l’albarda
  824. La curiositat matà el gat
  825. La diligència és parenta de la bona ventura
  826. L’amanida, poc vinagre i ben oliosa
  827. L’esperança és el darrer que es perd
  828. L’excepció confirma la regla
  829. L’experiència és mare de la ciència
  830. La fe aplana muntanyes
  831. Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
  832. La grassor no és formosor, però molts defectes dissimula
  833. Violència engendra violència
  834. La formosura és flor que no dura
  835. El fill de la cabra ha d’ésser cabrit
  836. De fogassa, mai n’hi ha massa
  837. La ignorància de la llei no n’excusa el compliment
  838. La informació és poder
  839. La joventut tot ho venç
  840. Llengua llarga és senyal de mà curta
  841. La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos
  842. La lletra amb sang entra
  843. Llima llima llima
  844. En dient-se les veritats, es perden les amistats
  845. La mala herba sempre creix
  846. Una gota de fel tuda una olla de mel
  847. L’ovella més dolenta caga dins la ferrada
  848. Aquell és ric, que del seu és pagat
  849. La millor paraula és la que està per dir
  850. A qui té fam, les pedres li semblen pa
  851. La mentida aviat és agafada
  852. Molta confiança engendra menyspreu
  853. La mort tot ho iguala
  854. La dona ben composta trau l’home d’una porta
  855. La dona naneta sempre apar joveneta
  856. La dóna i el nen, només callen el que no han sabut
  857. La dona i l’or, ho poden tot
  858. La dona i el vidre, sempre estan en perill
  859. Dona i vinya donen a l’home alegria
  860. Dona i sardina, com més petita(,) més fina
  861. La dona, pregada; i l’olla, reposada
  862. La música amanseix les feres
  863. La necessitat a la vella fa trotar
  864. La nit ha consell
  865. L’ocasió fa el lladre
  866. Ovella manyaga, de totes mama
  867. Quan ha d’ésser del llop l’ovella, ella mateixa s’hi entrega
  868. Més val fets que paraules
  869. La millor paraula és la que està per dir
  870. La paraula que ha eixit de la boca no pot tornar enrere
  871. Poll ressuscitat pica més que cap
  872. La perseverança tot ho alcança
  873. Al pot petit hi ha la bona confitura
  874. La primavera la sang altera
  875. La processó va per dintre
  876. Molt val i poc costa a mal parlar bona resposta
  877. No se sap el que val la salut fins que s’ha perdut
  878. La sang, sense foc bull
  879. La sogra, més que el dimoni sobra
  880. La sort de les lletges
  881. (Ja) no hi ha volta de full
  882. El traïdor és com l’abella, la mel en la boca i el fibló en la coa
  883. La unió fa la força
  884. La venjança és molt saborosa
  885. La veritat aprima, però no romp
  886. La veritat és amarga
  887. La veritat és filla del temps
  888. La veritat és com l’oli, sempre sura
  889. No tot són flors i violes
  890. Gallina vella fa bon caldo
  891. La vinya i el poltre, criï’ls un altre
  892. La vídua rica, amb un ull plora i amb altre repica
  893. El pagès sempre ha d’estar prop dels que fa treballar
  894. Llaurador de capa negra, poc prospera
  895. Llaurador jove, poc puny
  896. Costurera bona, fil petit; costurera dolenta, fil de (d’una) vara
  897. Gos que lladra, no mossega
  898. Dàdives rompen penyes
  899. Les aparences enganyen
  900. Amb armes, dones i focs, no hi vulgues jocs
  901. Les burles passen a veres
  902. Les comparacions són odioses
  903. Tot vol temps i paciència
  904. Comptes clars i a cada u el que sigui seu
  905. Una desgràcia no arriba/ve mai sola
  906. Mare feinenta fa ésser la filla dolenta
  907. Les males noves, el vent les porta
  908. D’abril en bon matí, hi fa de bon dormir
  909. Les paraules se les emporta l’aire/el vent
  910. Les parets tenen ulls(,) i les portes(,) orelles
  911. Les presses esguerren moltes feines
  912. Lo que s’aprèn en es bres, sempre hi és
  913. Llibre tancat no fa lletrat
  914. Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixis, que no se’n torna cap
  915. Nafres velles triguen a curar-se
  916. Plorant i rient anem creixent
  917. El barat és car
  918. Allò ben fet, bé sembla
  919. El bo dura poc
  920. Val més poc i bo que molt i dolent
  921. Allò menjat és allò segur
  922. Allò menjat per allò servit
  923. La cortesia no exclou el coratge
  924. El que es compra a fiar costa després de pagar
  925. Qui troba, no roba
  926. Allò heretat és regalat i allò comprat, suat
  927. Allò més encomanat porta el gat
  928. El meu, meu; i el teu… dels dos
  929. Mar passada, mar oblidada
  930. El poc dóna gust i el molt enfada
  931. El promès és deute
  932. El que a uns mata, a altres cura
  933. El que abunda no perjudica
  934. Qui bé comença, bé acaba
  935. A qui poc costa, poc dol
  936. El que de nit es fa, de dia es veu
  937. El fill del carnisser no el vulgues per barber
  938. El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
  939. Res no ensenya tant com l’escola de la vida
  940. El que és del comú, no és de ningú
  941. Tot el que és moda no incomoda
  942. Quan no pots fer amb força, fes amb giny
  943. El que plau al llop, plau a la lloba
  944. Allò que és de mena, mai no s’esmena
  945. Com més costa, més val
  946. El que és boig a natura, tuturutura
  947. El que no passa en un any, passa en un instant
  948. El que no es cou per a tu, deixa-ho cremar
  949. Tot el que no mata engreixa (,o, si no, ajuda a créixer)
  950. Qui té molt a prop les dents, no sol conèixer els parents
  951. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
  952. Qui no comença, no acaba
  953. El que no es paga amb llàgrimes, es paga amb sospirs
  954. El que altre sua, poc me dura
  955. El que poc costa, poc dol
  956. El que s’aprèn en el bres no s’oblida ja mai més
  957. Que sigui el que Déu vulgui!
  958. El que l’u deixa, l’altre pren
  959. Llops amb llops no es mosseguen
  960. Qui es fa ovella, el llop se’l menja
  961. Boig que sap callar, per assenyat és tingut
  962. Els amics dels meus amics són els meus amics
  963. Els anys no passen endebades
  964. L’arbre no deixa veure el bosc
  965. Un gelòs no té repòs
  966. Diners de capellans, cantant vénen, cantant se’n van
  967. Penes amb pa fan de bon passar
  968. Els extrems es toquen
  969. Els homes guanyen la hisenda i les dones la conserven
  970. Els hostes donen alegria quan vénen i quan se’n van
  971. Un mal tràngol, com més aviat passat, millor
  972. El negoci és el negoci
  973. Els infants i els orats escampen les veritats
  974. No tenir amics ni parents
  975. Els temps canvien
  976. Els bous… des de la barrera
  977. La roba bruta, rentar-la a casa
  978. Lluna voltada, pluja o ventada
  979. Madrastra, mare aspra, ni de cera, ni de pasta
  980. Mal de molts, conhort de boigs/tontos/bèsties
  981. En dient-se les veritats, es perden les amistats
  982. Facis el que facis, sempre estarà mal fet
  983. Vinyes i dones formoses, de guardar dificultoses
  984. El manar no vol par
  985. L’una mà renta l’altra, i les dues, la cara
  986. Mans destres/expertes mengen truites
  987. Mans fredes, cor calent
  988. Demà serà un altre dia
  989. Matí de boira, tarda de sol
  990. Marit gelós, d’un mal en té dos
  991. Març ventós i abril plujós, treuen el maig joiós
  992. Més pot el diner que paraula de cavaller
  993. Més caga un bou que cent orenetes
  994. Més corre el coix que el sa
  995. Guarda’t de mal enemic, de fals amic i de rei no dreturer
  996. Pensa més un afamat que un lletrat
  997. Gos que lladra, no mossega
  998. Fa més el que vol que no el que pot
  999. Més n’ha mort la cena que n’ha curat Avicena
  1000. Més mosques s’agafen amb mel que amb fel
  1001. La llibertat és vida
  1002. El dimoni sap més per vell que per dimoni
  1003. Més sap un ase a ca seva que cent savis a casa d’altri
  1004. Val més una dent que no un diamant
  1005. Tira més un pèl de dona que cent mules
  1006. Val més Déu ajudar que matinejar
  1007. Aigua de pluja, aigua de Déu
  1008. Val més això que res
  1009. Més valen amics en plaça que diners en la caixa
  1010. Més val bon callar que foll parlar
  1011. Val més un bon veí que un mal parent
  1012. Més val bona esperança que dolenta possessió
  1013. Val més bona fama que diners
  1014. Val més boig conegut que savi per conèixer
  1015. Més val caure en gràcia que ser graciós
  1016. Més val donar alguna cosa que prestar (a) llarg (termini)
  1017. Més val anar sol que mal acompanyat
  1018. Val més pagar el forner que el metge
  1019. La pràctica val més que no la gramàtica
  1020. Costa més la salsa que el peix
  1021. Més val arribar a temps que rondar un any
  1022. Val més un roí conegut que un bo per conèixer
  1023. Val més enginy/manya que força
  1024. Val més morir amb honra que viure amb deshonra
  1025. No tindràs parent millor que un amic que et tinga amor
  1026. Més val un ocell a/en la mà que cent volant
  1027. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
  1028. Val més molt que poc
  1029. Mai s’ha de perdre per un demanar
  1030. Més val perdre que més perdre
  1031. Val més home sense diners que diners sense home
  1032. Val més el ca viu que el lleó mort
  1033. Val més poc i bo que molt i dolent
  1034. Val més tornar-se roig que groc
  1035. Preguntar no és errar
  1036. Val més evitar/prevenir que curar
  1037. Més val un bon fugir que un mal tornar
  1038. Per molt pa, mai mal any
  1039. Sols s’ha de menjar per gana i beure per set
  1040. Més val saber que haver
  1041. Més val ser cap de gat que cua de lleó
  1042. Més val ésser cap d’arengada que cua de lluç/de pagell/de rajada
  1043. Més val ser cap de gat que cua de lleó
  1044. Val més causar enveja que pietat
  1045. Més te val solter quedar que malament casar
  1046. Val més suar que estossegar
  1047. Val més tard que mai
  1048. Val més tenir que desitjar
  1049. Val més borni que cec
  1050. Val més bon amic que parent ric
  1051. El millor de tots els plets no val un ajust mal fet
  1052. Val més un té que dos te’n daré
  1053. Valen més dues queixalades de vaca que set de patata
  1054. Més hi veuen quatre ulls que no pas dos
  1055. Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
  1056. Pluges de maig, garrofes a raig
  1057. El millor metge és hom mateix
  1058. Millor és donar que no pas rebre
  1059. Més es trau llepant que mossegant
  1060. Val més pa dur que estar dejú
  1061. Gallina vella fa bon caldo
  1062. No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca
  1063. Ment sana en cos sa
  1064. Donar una agulla i demanar una rella
  1065. El meu marit no té tassa: uns cops poc i uns altres massa
  1066. Mengem i beguem, que a la mort ja arribarem
  1067. Més preguntarà un neci que no respondran mil savis
  1068. Casa mia, per pobra que sia
  1069. Mentre hi ha vida, hi ha esperança
  1070. El ben guanyat és guardat
  1071. Moneda falsa, de nit passa
  1072. Més val caure en gràcia que ser graciós
  1073. Molt soroll per (no) res
  1074. L’àguila vola molt alta, però el falcó la mata
  1075. Aprenent de molt, fadrí de poc
  1076. Molts de cuiners junts no fan es brou bo
  1077. Moltes palles fan un paller
  1078. Molts són els cridats, però pocs els elegits
  1079. Muda el llop les dents, però no els seus pensaments
  1080. Mori Marta, i mori farta
  1081. Ja és morta l’abella que la mel feia
  1082. Dolor de dona morta, fins a la porta
  1083. Morta la cuca/bèstia, mort el verí
  1084. Viu més qui piula que qui xiula
  1085. Vinyes i dones formoses, de guardar dificultoses
  1086. Dona morta, casa desfeta
  1087. Temps, dona i fortuna, muden com la lluna
  1088. Aquest món és un bigalot, i aferra qui pot
  1089. No hi ha res de nou sota el sol
  1090. Nedar, nedar, i a la vora ofegar
  1091. Ningú pot donar el que no té
  1092. No es deixa de sembrar per por dels ocells
  1093. Qui no té un all, té una ceba
  1094. Ningú és profeta en sa terra
  1095. Ningú està content amb sa sort
  1096. Qui fa el que sap(,) fa prou
  1097. Ningú no neix ensenyat
  1098. Ningú no pot ésser jutge i part
  1099. Ningú pot servir dos senyors
  1100. Hom no pensa en Santa Bàrbara sinó quan trona
  1101. No es pot dir blat que no sia al sac i (encara) ben lligat
  1102. A on no et criden, no hi vages
  1103. Tontos i porfiats fan rics els advocats
  1104. Ni a ric (no) deguis ni a pobre (no) prometis
  1105. No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
  1106. Amb ton senyor, no hi vulguis partir peres, perquè ell se menjarà les madures i tu et quedaràs amb les verdes
  1107. Qui té vergonya de menjar, té vergonya de viure
  1108. Per a creure és menester veure
  1109. Ni fiar ni porfidiar
  1110. Guarda’t d’aigua que no corre i de gat que no miola
  1111. Poll ressuscitat pica més que cap
  1112. Ni taula sense pa ni exèrcit sense capità
  1113. Ni mossa lletja ni vella formosa
  1114. No és bona l’olla sens tocino, ni sermó sens Agustino
  1115. No demanes a qui amprà ni ampres a qui demanà
  1116. No hi ha dissabte sense sol/ ni viudeta sense dol/ ni casada sens dolor/ ni donzella sense aimador
  1117. Ni el pare es mor ni nosaltres soparem
  1118. Ni hi són tots els que en són, ni en són tots els que hi són
  1119. A cadascú el que sigui seu
  1120. Ni darrere de porta tancada, ni darrere de paret a mig fer(,) no diguis el teu secret
  1121. Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut
  1122. Mala herba sempre creix
  1123. No hi ha cap geperut que es vegi la gepa
  1124. Festes passades, coques menjades
  1125. Ningú (no) escarmenta en cap aliè
  1126. La dona del Cèsar no tan sols ha d’ésser honrada, sinó que ho ha de semblar
  1127. Dos galls en un galliner no canten bé
  1128. Ningú alcança glòria sens precedir la victòria
  1129. La pera, quan és madura, per ella mateixa cau
  1130. No menjar per haver menjat no és pecat
  1131. No amb qui neixes, sinó amb qui peixes
  1132. No dóna qui vol, sinó qui pot
  1133. No deixis les garbes pels rostolls
  1134. El que puguis fer avui, no ho deixis per demà/l’endemà
  1135. No llenceu perles als porcs
  1136. Una cosa és predicar, i l’altra, donar blat
  1137. Les aparences enganyen
  1138. No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta
  1139. No és més ric qui té més, sinó qui menys ne necessita
  1140. El ben guanyat és guardat
  1141. Menjar salmó o no menjar peix
  1142. No és or tot el que lluu
  1143. No és tan brau el lleó com par pintat
  1144. L’afició tapa els ulls
  1145. Sempre la millor drecera és seguir la carretera
  1146. No hi ha boda sense tornaboda
  1147. Tot bon cavall ensopega
  1148. No hi ha carn sense os, ni peix sense espina
  1149. Una clau d’or obre totes les portes
  1150. No hi ha roses sense espines
  1151. No hi ha contentació sense el seu descompte
  1152. No hi ha res més barat que el que es compra
  1153. Cada dia porta el seu treball
  1154. Sense din no hi ha don
  1155. Un mosquit espatlla un orgue
  1156. No hi ha roses sense espines
  1157. No hi ha meló sense taca
  1158. No hi ha formosor sense ajuda
  1159. No hi ha fum sense foc
  1160. No hi ha mal que cent anys duri
  1161. No hi ha mal que per bé no vingui/vinga
  1162. El menyspreu més gran és el desdeny
  1163. Voler és poder
  1164. L’estalviar no consisteix en no gastar, sinó en no malgastar
  1165. No hi ha loteria com l’economia
  1166. La necessitat treu mestres
  1167. No hi ha mel sense fel
  1168. No hi ha cavall ni vaca que no tingui alguna taca
  1169. El gat, sense voler, esgarrapa
  1170. No hi ha núvia lletja
  1171. Pluja forta no dura
  1172. No hi ha ollot que no trobi el seu tapadorot
  1173. No hi ha res mal dit(,) si no és mal comprès
  1174. Qui no treballa, la fam badalla
  1175. Com més parents(,) més dolents
  1176. No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure
  1177. No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar
  1178. Festa sense menjar(,) festa no fa
  1179. No hi ha termini que no arribi, ni deute que no es pagui
  1180. No hi ha pocs anys lletjos, ni molts formosos
  1181. El millor predicador és Fra Exemple
  1182. No hi ha primavera sense flors ni estiu sense calors
  1183. No passis l’arada davant dels bous
  1184. Qui s’estira més que el llençol, mostra els peus
  1185. Les aparences enganyen
  1186. No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor
  1187. A ca un penjat no anomenis cordes
  1188. No s’han de barrejar (ovelles) xurres amb merines
  1189. No es pot dir blat que no sia al sac i ben lligat
  1190. No hi ha regla sense excepció
  1191. No hi ha roses sense espines
  1192. Salut és riquesa
  1193. No hi ha vida sense mort, gust sense disgust, descans sense treball, llum sense obscuritat
  1194. Qui la fa, la paga
  1195. L’ase suporta la càrrega, però no la sobrecàrrega
  1196. No mosseguis la mà del que et dóna de menjar
  1197. No ofèn qui vol sinó qui pot
  1198. No per molt matinejar, amaneix més prest el dia
  1199. No es recorda el capellà que va ser escolà
  1200. No hi ha guany sense afany
  1201. El món no es va fer en un dia
  1202. La mel no està feta per a la boca de l’ase
  1203. Qui vulgui peix, que es mulli el cul
  1204. Beure i xiular no pot ser
  1205. No es pot ésser al plat i a les tallades
  1206. Sense trencar ous(,) no es fan truites
  1207. Qui a dos amos vol servir, a un o altre ha de fer falta
  1208. Qui li faci por el foc, que es faci forner
  1209. No sols de pa viu l’home
  1210. Els dits de la mà no són iguals
  1211. No et burlis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous
  1212. Paraules hi ha que no han resposta
  1213. Mal me volen les comares, perquè dic veritats clares
  1214. No és or tot el que lluu
  1215. No tot surt com un vol
  1216. El nostre goig/gaudi en un pou
  1217. Nous reis, noves lleis
  1218. Els consells es donen pagant
  1219. No digues d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sia
  1220. Mai no és tard, si a la fi arriba
  1221. Mai no hi ha un boig que no trobi una boja
  1222. Mai no plou a gust de tothom
  1223. Mai les segones parts foren bones
  1224. Obra començada, mig acabada
  1225. Obra feta, diner espera
  1226. Obres són amors (, i no bones raons)
  1227. Si unces vols, recull els sous
  1228. Qui té ofici, té benefici
  1229. Oir, veure i callar, fortes coses són d’obrar
  1230. Ull per ull i dent per dent
  1231. D’allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol
  1232. Ulls verds, ulls de rei
  1233. Oliva, una, i si no és bona, ni una
  1234. Olla que molt bull, perd la substància
  1235. Olla sense sal, com si no mengesses
  1236. Oració de ca, al cel no va
  1237. Altre vindrà que m’abonarà
  1238. Ovella que bela, perd bocí
  1239. Ovelles, tontes, per on passa una, passen totes
  1240. Paciència i barallar
  1241. Pare guanyador, fill gastador
  1242. Roda el món i torna al Born
  1243. Paraula i pedra solta no tenen volta
  1244. Paraules sens obres, cítara sense cordes
  1245. Paraules i plomes, el vent se les endú totes
  1246. Pa dels altres costa car
  1247. Pa amb pa, menjar de beneits
  1248. Pa per avui, fam per demà
  1249. L’amor no té edat
  1250. Al malfeiner, cap eina li va bé
  1251. La vellesa és malaltia incurable
  1252. Quan un home és desgraciat, tots els dies són dimarts
  1253. Per mostra, basta un botó
  1254. Qui vol presumir, ha de patir
  1255. Pagant, sant Pere canta
  1256. En tot hi ha remei(,) menys en el morir
  1257. Parents i trastos vells, pocs i ben lluny
  1258. Part llarg i encara filla
  1259. A poc a poc, un hom va lluny
  1260. Pecat confessat és mig perdonat
  1261. Se barallen els lladres i es descobreixen els furts
  1262. El perill passat, sant enganyat
  1263. La recaiguda és pitjor que la malaltia
  1264. Gos que lladra, no mossega
  1265. Enveja i conhort estan en desacord
  1266. Pescador d’un peix, pescador és
  1267. Pedra movedissa no cria molsa
  1268. Pensa el lladre que tots són com ell
  1269. Pensa mal i no erraràs
  1270. Quan l’alegria és a la sala, la tristor puja per l’escala
  1271. Qui té plets, guanyant, perd
  1272. La pobresa no és vilesa
  1273. Poc a poc fila la vella el cóp
  1274. Si es guanya poc de filar, es guanya menys de mirar
  1275. Pocs i mal avinguts
  1276. Si has, podràs
  1277. Posa el teu cul en consell; els uns et diran que és blau; altres, que és vermell
  1278. Qui no porta bon camí, que no esperi bona fi
  1279. Almoina fes del que et sobra o tens de més
  1280. Pel pa balla el ca
  1281. Al cantar coneix hom l’ocell(,) i al parlar, el cervell
  1282. Pel fil traurem el cabdell
  1283. No hi ha fum sense foc
  1284. No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca
  1285. No tots els gusts són iguals; per això se ven
  1286. Per parlar poc, poc es perd
  1287. Per la boca mor el peix
  1288. Bo, bo, vol dir ruc
  1289. Per la mostra es coneix el panyo
  1290. Al sant l’adoren per la peanya
  1291. Per Tots Sants(,) la neu pels alts, i per Sant Andreu(,) la neu al peu
  1292. Si el veí no té cervell, tingues seny per a tu i per a ell
  1293. Per molt pa, mai mal any
  1294. Per Sant Blai/ la cigonya per l’espai,/ i si no la hi veus,/ senyal de neus
  1295. Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix
  1296. Bo, bo, vol dir bobo
  1297. Per a la seva ruïna nasqueren ales a la formiga
  1298. Pel fruit hom coneix l’arbre
  1299. Per un clau es perd una ferradura
  1300. Per un cigró no deixa de coure’s l’olla
  1301. Per una orella li entra i per altra li surt
  1302. Una flor no fa estiu
  1303. Per un punt, l’ase perd l’albarda
  1304. La porfídia mata la caça
  1305. Qui té llengua, a Roma va
  1306. Tot és començar
  1307. A sants i a minyons, no els prometis si no els dons
  1308. Del prometre al complir, hi ha molt tros per penedir
  1309. A poc a poc i bona lletra
  1310. Porc fiat tot l’any gruny
  1311. En porta oberta el just peca
  1312. Puix ara el rossí, posa la sella al bou
  1313. En temps de gana, bones són coques
  1314. Que la mà dreta no sàpiga el que fa l’esquerra
  1315. Voler és poder
  1316. Qui a bon arbre s’arramba, bona ombra el guarda
  1317. Qui a espasa mata, a espasa mor
  1318. Qui vol mal al ca, ràbia li alleva
  1319. Qui endavant no mira, endarrere cau
  1320. Qui escup al cel, a la cara li torna/cau
  1321. Qui juga amb foc(,) es crema
  1322. La mar ensenya a resar
  1323. Qui primer neix, primer peix
  1324. Qui molt corre, ve que cau
  1325. El vi fa parlar llatí
  1326. Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna
  1327. Qui bé estima, tard oblida
  1328. Qui bé lliga, bé deslliga
  1329. Qui bé està, que no es moga
  1330. Qui vol bé a en Bertran, vol bé a sons cans
  1331. No hi ha rosa sense espines
  1332. Sembra bé i colliràs millor
  1333. Qui bé et voldrà, plorar et farà
  1334. Qui cerca, troba
  1335. Qui calla, hi consent/atorga
  1336. Qui corre, s’ofega, qui camina, avança
  1337. Qui canta, el(s) seu(s) mal(s) espanta
  1338. Qui es menja la carn, que rosegui/es mengi els ossos
  1339. Qui menja les cols del rei, al cap de cent anys les paga
  1340. Qui es menja la carn(,) que rosegui/es mengi els ossos
  1341. Qui menja i guarda, dues vegades para taula
  1342. Qui juga amb foc(,) es crema
  1343. Qui de roba d’altri es vesteix, enmig de plaça el despullen
  1344. El que va amb llops, deprèn a udolar com ells
  1345. Qui amb canalla es colga, concagat se lleva
  1346. Qui va amb un coix, al cap de l’any és tan coix com ell
  1347. Qui fa donació com en Rabassa, que li piquin el cap amb una massa
  1348. Qui a gos aliè dóna pa, perd el gos i perd el pa
  1349. Qui pega primer, pega dos cops
  1350. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
  1351. De llunyes terres, llargues mentides
  1352. Qui s’allunya del seu, l’aïra Déu
  1353. Qui deu i paga, s’enriqueix
  1354. Qui troba ver amic, troba tresor
  1355. Per la drecera no deixis la carretera
  1356. No es pot repicar i anar a la processó
  1357. Qui diu el que vol, sent el que li dol
  1358. Gos que alça moltes llebres(,) poques en mata
  1359. Qui dorm(,) menja
  1360. Qui oli remena(,) les mans s’unta
  1361. El mentider diu veritat i no és cregut
  1362. La massa confiança mata l’home
  1363. Qui no vulga pols, que no vagi a l’era
  1364. Qui fuig, pot tornar-hi
  1365. Qui és boig, que el tanquin
  1366. Qui escolta, el seu mal sent
  1367. Qui s’espera, es desespera
  1368. Amb paciència i més paciència s’arriba a jutge d’audiència
  1369. Qui estigui lliure de culpa(,) que llenci la primera pedra
  1370. Qui a lleig estima, formós li apar
  1371. Qui promet, en deute es met
  1372. Qui va a Lleó(,) perd son silló
  1373. Haver estat escolanet abans que frare
  1374. Qui guarda, troba
  1375. Qui ha jugat, jugarà; qui és boig, no curarà
  1376. Qui té ofici, té benefici
  1377. Qui fa el que pot, no està obligat a més
  1378. Qui fa un cove, fa un cistell
  1379. Qui té fam(,) somia truites
  1380. Feta la llei, feta la trampa
  1381. Qui t’ha vist i et veu!
  1382. Qui en trampa va, en trampa queda
  1383. Qui lluny se’n va a casar, va enganyat o va a enganyar
  1384. Qui arriba tard, no va a missa ni pot esmorzar
  1385. La millor paraula és la que està per dir
  1386. El mal adquirit fa perdre el ben adquirit
  1387. Qui camina mal camí(,) no fa bon pas a la fi
  1388. Qui malament fa el llit, malament hi jeu
  1389. Costum mala i envellida, difícilment despedida
  1390. Qui mal fa, mala fi farà
  1391. Qui més posa, més perd
  1392. Qui més té, més vol
  1393. Sempre crida qui més té per callar
  1394. Qui molt abraça, poc estreny
  1395. Qui dorm molt, aprèn poc
  1396. Qui molt parla, molt erra
  1397. Qui molt ofereix, poc o res dóna
  1398. Qui molt s’abaixa, el cul ensenya
  1399. Qui massa muda, no té què duga
  1400. Tururut, qui va néixer ase, ha de morir ruc
  1401. Qui no adoba la gotera, la casa ha de fer sencera
  1402. No avançar és retrocedir
  1403. Qui no treballa, no menja
  1404. Si no són ets són uts
  1405. Qui no menja gallina, menja sardina
  1406. Qui no ha vist Sevilla, no ha vist meravella
  1407. Qui no pren el bon consell, s’ha d’arrepentir d’ell
  1408. A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
  1409. Qui no pot caminar, que corri
  1410. Qui no pot haver-les amb l’ase, les hau amb l’albarda
  1411. Qui no pugui mossegar, que no ensenyi les dents
  1412. Qui no sap callar, no sap parlar
  1413. Alaba’t, ruc, que a fira (o a vendre) et duc
  1414. Qui no arrisca, no (en) pisca
  1415. Qui no aventura, no té ventura
  1416. Qui no sembra(,) no cull
  1417. Que et compri qui no et coneix
  1418. Qui no té cap, que tingui cames
  1419. Qui no té casa per a si, de molts ha de ser veí
  1420. Qui ha germans, ha adjutori
  1421. El que no té padrí, no es bateja
  1422. Qui no en té, no en perd
  1423. Qui no fa nuset, perd un puntet
  1424. Qui paga, descansa
  1425. Qui paga, mana
  1426. Acabats els béns, acabats els parents
  1427. Predicar en desert, sermó perdut
  1428. Si vols tenir enemics, deixa doblers als amics
  1429. Qui primer arriba al molí, primer mol (, si el moliner vol)
  1430. Qui pot el molt, pot el poc
  1431. Qui pot i no vol, quan vol, no pot
  1432. Qui vulgui peix, que es mulli el cul
  1433. Més val ofici que benefici
  1434. Qui quelcom vol, quelcom ha de fer
  1435. Lleva l’ocasió i llevaràs el pecat
  1436. Riu bé qui riu el darrer
  1437. De lladre a lladró, hi van cent dies de perdó
  1438. Qui roí és en sa terra, roí és fora d’ella
  1439. Qui s’excusa, s’acusa
  1440. Qui es pica, senyal que li cou
  1441. Qui s’aixopluga sota la fulla, dos cops se mulla
  1442. Qui sembra vents, recull tempestats
  1443. Sembrar tard i collir prompte no té compte
  1444. Qui es lleva tard, no va a missa ni pot esmorzar
  1445. Qui es lleva tard, no va a missa ni pot esmorzar
  1446. Qui et dona un os, no et vulguera veure mort
  1447. Qui regals pren, altres ne ven
  1448. Munta en mula o vés en mar, si vols perillar
  1449. Qui té temps i temps espera, temps li falta
  1450. Bones alforges i bon vi fan clar el camí
  1451. Qui té art, va per tota part
  1452. Qui té boca(,) s’equivoca(,) i qui té nas(,) es moca
  1453. Qui té bon veí(,) té bon matí
  1454. Si tens una dolència, obre la bossa i pren paciència
  1455. Qui té la cua de palla, que no s’acosti al foc
  1456. Qui té ovelles, té pells
  1457. Qui troba ver amic, troba tresor
  1458. Qui té mal veí, té mal matí
  1459. Qui té vergonya, no té pa
  1460. Qui tot ho nega(,) tot ho confessa
  1461. Qui tot ho vol, tot ho perd
  1462. Qui pren, a dar s’obliga
  1463. Si et fiques en negoci que no entens, per bo que sigui hi deixaràs les dents
  1464. Qui furta un ou, furta un bou
  1465. Petit salt i gran caiguda
  1466. Rat que no sap sinó un forat, prest és agafat
  1467. Rectificar és de savis
  1468. Tots els refranys són vertaders
  1469. Qui deu i paga, s’enriqueix
  1470. Renyeixen les comares i es diuen les veritats netes i clares
  1471. Dos es barallaven i el tercer va rebre
  1472. Prec de rei ordre és
  1473. El savi mai obre el llavi
  1474. Posa ton afer en consell i uns et diran que és blanc i altres(,) vermell
  1475. Vaig sortir de casa meva i em vaig avergonyir, vaig tornar a la meva i em vaig remeiar/guarir
  1476. Sortir d’Escila per caure a Caribdis
  1477. La mà fereix el cos, la llengua arriba a l’os
  1478. El que es dóna, no es torna
  1479. Sarna amb gust, no pica, però mortifica
  1480. El pecat es pot dir, però el pecador, no
  1481. Els testos s’assemblen a les olles
  1482. Seca la garganta, ni grunyeix ni canta
  1483. Secret d’un és secret, secret de dos és dificultós, i secret de tres descobert és
  1484. Pel juny, la falç al puny
  1485. El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts
  1486. Qui guarda cabres, guarda diables
  1487. Qui sols aigua beu, no causa mal, ni s’emborratxa, ni res deu
  1488. Qui et vol bé, et farà plorar
  1489. Amor d’ase, coça i mossegada
  1490. Si el cel cau, a tots nos atraparà a sota
  1491. Si el gran fos valent, i el petit pacient, i el vermell lleial, tothom seria igual
  1492. Al molí i al mercat, fes-hi anar el més avispat
  1493. Si el nen plorés/plora, que el faci callar sa mare; i si no vol callar, que el deixi plorar
  1494. Si pel novembre trona, la collita serà bona
  1495. Qui és bo, fa bé
  1496. A bon mercat, vendràs doblat
  1497. Si l’enveja es tornés tinya, mig món grataria
  1498. Si la muntanya no va a Mahoma, vagi Mahoma a la muntanya
  1499. Si la píndola fos gustosa, no la daurarien per fora
  1500. Si no fa vent, mai fa mal temps
  1501. Si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi
  1502. No vols brou?, tassa i mitja
  1503. Val més causar enveja que pietat
  1504. Si Déu vols cridar, fica’t a la mar
  1505. Si vols bons naps, pel juliol sembrats
  1506. Qui vulgui peix, que es mulli el cul
  1507. Qui vol la col, vol els brots
  1508. Si voleu que us segueixi el ca, doneu-li pa
  1509. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
  1510. Qui dóna i pren, el dimoni l’estreny
  1511. Oir, veure i callar, fortes coses són d’obrar
  1512. Si vols viure sa, fes-te aviat ancià
  1513. Si la dona et mana que et tiris pel terrat, fes que no sigui enlairat
  1514. Després de la pluja ve el bon temps
  1515. La corda sempre es trenca per la part més flaca/prima
  1516. Qui té més que callar, enraona
  1517. Seu al teu lloc i no et faran aixecar
  1518. Segueix la formiga si vols viure sens fatiga
  1519. Qui no té l’eina, no fa feina
  1520. Sens pa, no hi ha pau
  1521. De/Contra gustos no hi ha res escrit
  1522. Sobre un ou la gallina pon
  1523. Sol d’hivern surt tard i es pon prest
  1524. El sol de març dóna cops al cap
  1525. Sol molt matiner, poc durader
  1526. En aquest món només s’hi està una vegada
  1527. Somiava el cec que hi veia i somiava el que creia
  1528. Beure i bufar no pot ser
  1529. Sogra i nora, gos i gat, no mengen mai amb un mateix plat
  1530. Després d’un temps, en ve un altre
  1531. Ara pinten bastos
  1532. L’amo fa el mosso i el mosso fa l’amo
  1533. Semblar Peret i Mandinga
  1534. Mor qui fila i qui no fila
  1535. Tant i tant va la cabra a les cols que hi deixa la pell
  1536. Tant peca el que roba l’horta com el que es queda a la porta
  1537. Tant te vull, que et trac un ull
  1538. Tant tens, tant vals
  1539. Tant d’anar el càntir a la font(,) arriba que es trenca
  1540. Tingues sempre una espelma encesa per si una altra s’apaga
  1541. Tirar la pedra i amagar la mà
  1542. Tot vol temps i paciència
  1543. Tot cansa
  1544. El nou plau i el vell cansa
  1545. L’amor tot ho iguala
  1546. Tot el dolent s’enganxa
  1547. No hi ha rosa sense espines
  1548. Tots els camins van/duen/porten a Roma
  1549. Tots som fills d’Eva, només que ens diferencia la seda
  1550. Ésser cornut i pagar el beure
  1551. Després de fort temporal, sol serenar-se
  1552. Bé pots xiular, si l’ase no vol beure
  1553. Bou fart no llaura dret
  1554. Ventre buit no fa bullícia
  1555. Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
  1556. El secret més ben guardat és el callat
  1557. D’agravi tolerat, altre en vindrà
  1558. Un ase grata l’altre
  1559. Un clau treu l’altre
  1560. Un gra no fa graner, però ajuda
  1561. Un metge cura, dos espatllen i tres maten
  1562. Un pare per cent fills, i no cent fills per un pare
  1563. D’un plet, lo més dolent, és que d’un en surten cent
  1564. Tot bon cavaller cau de cavall i tot bon cavall ensopega
  1565. Buscar una agulla en un paller
  1566. Una bona capa tot ho tapa
  1567. Una cosa és dir i una altra fer
  1568. Una orenella no fa estiu, ni dues primavera
  1569. Una imatge val més que mil paraules
  1570. L’una mà renta l’altra, i totes dues, la cara
  1571. Amb una poma cada dia, els metges s’estalviaria
  1572. Ovella ronyosa empesta el ramat
  1573. Paret blanca, paper de boig
  1574. Un engany fan al prudent, però dos a l’innocent
  1575. Abans de casar, molt t’hi has de pensar
  1576. Uns alcen la caça i altres la maten
  1577. L’ase fa un compte i el traginer en fa un altre
  1578. U i ningú, tot és u
  1579. Uns alcen la caça i altres la maten
  1580. Uns sembren i altres cullen
  1581. Els uns neixen amb estrella i els altres(,) amb esquella
  1582. L’un per l’altre, la casa sense escombrar
  1583. Uns serveixen per veremar, i d’altres per treure cistelles
  1584. El món està mal repartit
  1585. Uns tenen la fama i altres carden la llana
  1586. L’ofici fa el mestre
  1587. Raïms, pa i formatge, bon companatge
  1588. Passen els amors i queden els dolors
  1589. Qui bé fa, bé troba
  1590. Veure una palla en els ulls dels altres i no veure la/una biga en els seus
  1591. Vida sense amic, mort sense testimoni
  1592. Ja és Pere vell, per tindre cervell
  1593. Bona ventura molt poc dura
  1594. Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre
  1595. El vi pel color, el pa per l’olor, i tot pel sabor
  1596. Vestiu un bastó i semblarà un senyor
  1597. Qui més corre, fa més tard
  1598. Visca la gallina i visca amb sa pepida
  1599. Si no ets casta, sigues cauta
  1600. Qui té fam, totes se les pensa
  1601. Ferrer, ferrer, fes ton afer