El director d’un teatre públic i un reputat crític es troben per parlar de les “seves coses”. En el transcurs de la conversa hi apareixen diverses qüestions: Com i qui determina la qualitat artística? La premsa crea tendències? La critica té prejudicis? L’èxit o el fracàs d’un espectacle pot dependre del tractament que li dóna la premsa? Es pot comprar, un crític? Quina ha de ser la funció del teatre públic? Sense ajudes públiques el teatre desapareixeria? Les arts escèniques estan trobant el llenguatge adequat per l’espectador del segle xxi? O per contra, esdevenen una expressió artística cada vegada més anacrònica? Tots dos homes es necessiten. Arribaran a algun tipus de pacte?