El senyor Xavier era un mestre cuiner d’allò més reputat, reconegut i guardonat. Preparava exquisides sopes de calamars, carns a les finíssimes herbes, canapès d’ous ofegats, postres d’escumes de menta i totes les menges més extraordinàries i delicioses que es puguin imaginar. Així doncs, un bon dia va sortir del seu restaurant, com moltes altres vegades, disposat a descobrir nous plats. Aquest cop va decidir anar costa avall, cap al Garraf, i en un tres i no res es va plantar a Vilanova i la Geltrú. Tastant d’aquí i tastant d’allà, i d’una manera extraordinària i divertida, va elaborar un plat ben estrany. Al deixar-lo tastar a la gent del poble, es va adonar que tothom el coneixia i li deien XATÓ.