En la segona part s’estudien els elements constructius, amb especial atenció als tancaments. S’exposa una hipòtesi sobre la diferenciació de diversos embolcalls funcionals (de suport, d’estanquitat i de protecció tèrmica), que es radicalitza durant les últimes dècades. Aquests embolcalls funcionals, que no es diferenciaven en la construcció tradicional, provoquen en la construcció contemporània una juxtaposició de capes, cada una de les quals s’especialitza en una funció única. Es recorre l’evolució de cada element constructiu des de la tradició fins a les perspectives de futur del seu disseny i es tenen en compte els materials que satisfan aquestes exigències i la importància de l’ordre dels embolcalls.