DES DE LA MEVA PISSARRA (Catalán)
DONA I CADIRA (Catalán)
«L'altre dia, quan va veure'm amb la camisa de dormir cordada damunt del davantal de cuina, en Josep es va quedar aturat davant meu. Jo vaig endevinar-li un fons d'esfereïment a la mirada. No recordava com aquella camisa de dormir havia anat a parar damunt d'aquell maleït davantal. I vaig pensar: Les coses no rutllen.» Lluïsa, una dona que pateix els inicis de la malaltia d'Alzheimer, té por de perdre els seus records i decideix escriure'ls en una llibreta, asseguda a la seva cadira de boga. Ara viu a ciutat-«potser aniré a unes reunions que es fan a l'hospital per a les persones que es fan velles abans d'hora».. però la llibreta es va omplint amb l'evocació entendrida, lluminosa. del món pagès on va néixer. La nena, la noia adolescent, l'estudiant a Manresa. Els pares, l'àvia, el germà còmplice, després el marit...i aquell Miquel, el primer home que va conèixer que no era de la família. Secrets que els altres no coneixen, i per això «m'he dut la llibreta a l'habitació, no vull que me la prenguin». Dona i cadira és una novel·la que construeix la vida d'una dona sensible i intel·ligent en un moment en què comença a sentir-se indefensa. Una història d'una profunda delicadesa, escrita amb un estil subtil, d'una gran riquesa en els detalls, i Pilar Duocastella fa de la protagonista i de les donas que viuen la mateixa experiència un admirable retrat literari.
«L'altre dia, quan va veure'm amb la camisa de dormir cordada damunt del davantal de cuina, en Josep es va quedar aturat davant meu. Jo vaig endevinar-li un fons d'esfereïment a la mirada. No recordava com aquella camisa de dormir havia anat a parar damunt d'aquell maleït davantal. I vaig pensar: Les coses no rutllen.» Lluïsa, una dona que pateix els inicis de la malaltia d'Alzheimer, té por de perdre els seus records i decideix escriure'ls en una llibreta, asseguda a la seva cadira de boga. Ara viu a ciutat-«potser aniré a unes reunions que es fan a l'hospital per a les persones que es fan velles abans d'hora».. però la llibreta es va omplint amb l'evocació entendrida, lluminosa. del món pagès on va néixer. La nena, la noia adolescent, l'estudiant a Manresa. Els pares, l'àvia, el germà còmplice, després el marit...i aquell Miquel, el primer home que va conèixer que no era de la família. Secrets que els altres no coneixen, i per això «m'he dut la llibreta a l'habitació, no vull que me la prenguin». Dona i cadira és una novel·la que construeix la vida d'una dona sensible i intel·ligent en un moment en què comença a sentir-se indefensa. Una història d'una profunda delicadesa, escrita amb un estil subtil, d'una gran riquesa en els detalls, i Pilar Duocastella fa de la protagonista i de les donas que viuen la mateixa experiència un admirable retrat literari.EL CAMÍ DELS MORTS (Catalán)
XAVIER CASP (Catalán)
ÁLEX Y GANDHI EN BRASIL (Catalán)
Álex tiene once años. Estudia y vive en internados porque sus padres, propietarios de una empresa informática, están siempre demasiado ocupados para poder atenderlo. Debido a su trabajo, sus padres cambian de domicilio y de país a menudo, y cada vez que lo hacen, Álex tiene que cambiar también de país y de internado. En Mozambique, Álex conoció al perro Gandhi, y con su ayuda y su compañía se escapó de la escuela y vivió su primera aventura. La detective Frida, una mujer enérgica y expeditiva, tiene la misión de encontrarlo y devolverlo otra vez al internado. Pero Álex no se da nunca por vencido: más allá de las rejas de los internados, la vida es entusiasmante.
Álex tiene once años. Estudia y vive en internados porque sus padres, propietarios de una empresa informática, están siempre demasiado ocupados para poder atenderlo. Debido a su trabajo, sus padres cambian de domicilio y de país a menudo, y cada vez que lo hacen, Álex tiene que cambiar también de país y de internado. En Mozambique, Álex conoció al perro Gandhi, y con su ayuda y su compañía se escapó de la escuela y vivió su primera aventura. La detective Frida, una mujer enérgica y expeditiva, tiene la misión de encontrarlo y devolverlo otra vez al internado. Pero Álex no se da nunca por vencido: más allá de las rejas de los internados, la vida es entusiasmante.











