Catalán

DES DE L’EXILI (FERRER, DAVID)

A casa nostra, el terme «exili» semblava destinat als llibres d'història, però nou persones rellevantsdel nostre país han hagut d'anar-se'n a viure a Bèlgica, Suïssa o Escòcia per poder gaudir d'unallibertat que a l'Estat espanyol no tindrien. Es tracta de Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín,Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Anna Gabriel, Valtònyc i Adri Carrasco. Com viu un exiliat al segle XXI, al bell mig de la Unió Europea? Des de l'exili ofereix un documentpolític i humà de primer ordre, un relat a partir d'entrevistes presencials amb els seus protagonistes,des del seu lloc d'exili. El llibre s'obre amb un pròleg de l'advocat Gonzalo Boye i es tanca amb unepíleg del president Carles Puigdemont.

CULLERETA (DAVIES, BENJI)

De vegades les grans històries Tenen els principis més petits. Nita és el capgròs més petit d'un gran estany i hi viu amb tots els seus germans. Encara que algú més hi viu, un peix anomenat: EL GRAN BLUP. Amb el pas dels dies tots comencen a desaparèixer i Nita es pregunta quin serà el seu futur. Acabarà en algun lloc millor? Una gran història sobre un petit capgròs: sobre créixer i fer un salt cap a la vida. - Un àlbum del supervendes Benji Davies - Un àlbum il·lustrat per a nens i nenes per descobrir el procés de la vida - Una història per fomentar l'autonomia i la capacitat de decisió dels més petits.

CONSCIÈNCIA (COLOM, TERESA)

Blade runner, Jo, robot, 2001... La ciència-ficció ha tractat sovint si les màquines es poden tornar humanes.Però què passa quan la ment d'un ésser humà és transferida a una màquina?En un món on la humanitat s'ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d'una catàstrofe ecològica,comprar la immortalitat és possible, traspassant en morir la consciència de la persona a un sistemainformàtic. Laura Verns decideix que, un cop morta, tindrà una d'aquestes vides de continuacióper temps indefinit, als sistemes d'una de les empreses que ofereixen el servei. Però vint anys desprésdel seu decés físic, alguna cosa amenaça la seva vida virtual i ha d'investigar en els seus records perdescobrir què és.Teresa Colom crea un món futur extraordinàriament convincent i persuasiu. I la indagació a què esveu abocada Laura Verns qüestiona la natura mateixa de la humanitat i d'allò que anomenem vida.

LA LLEUGERESA FORANA (AGUILÓ BARTOLOMÉ, RAIMOND)

El volum que teniu a les mans, La lleugeresa forana —que agafa el títol del conjunt de poemes presentats al Certamen Literari Sant Antoni del Perelló d’enguany—, aplega cinc reculls premiats a la Pobla de Vallbona, a l’Ametlla de Mar, al Perelló, a Taradell i a Sant Vicent del Raspeig; una nova mostra que la literatura que fa Raimond Aguiló no és pas local, ni coneix el significat de la paraula frontera; ans al contrari, ens suggereix agermanament i sentit ampli i complet de pàtria i de nació.

EL CASTELL I SANTUARI DE CASTELLET (SUADES MARIGOT, JORDI)

La muntanya de Castellet juntament amb les restes del castell i el santuari formen un conjunt patrimonial de primer ordre al municipi. El topònim Castellet, identificat per primera vegada en una butlla papal del 1001 dona nom al municipi i al terme. El castell amb el terme va néixer probablement a finals del segle IX per consolidar la línia defensiva fronterera amb el món musulmà, del Llobregat-Cardener, i la seva repoblació. El castell tenia uns senyors jurisdiccionals i uns vassalls, els santvicentins, que fins a la meitat del segle XIX en pagaven els delmes, censos i en feien juraments de fidelitat. La decadència del castell, a partir del segle XV, va fer que s'acabés abandonant i un nou edifici en fes aquesta funció administrativa al territori, la Casa del Castell o Castell Nou, que fins al 1938/1948 encara es mantenia dempeus. El llibre també documenta les diferents nissagues de senyors jurisdiccionals. L'últim senyor, el baró Marià d'Alegre, d'Aparici i d'Amat, morí el 1831. Amb la decadència del castell, el santuari va anar prenent rellevança. Es passà d'una petita capella romànica al redòs del castell, ja documentada a la meitat del segle XII, a un edifici ampliat totalment el 1884. Se'n documenten romeus ja al segle XIV. Desdel segle XVII es tenen documentats els ermitants, que vivivien al a la Casa de l'Ermità, guardaven la capella, i acaptaven a Manresa i comarca.

LLETRES MORTES (LÊ, LINDA)

La jove autora vietnamita ha construït un confessió desesperada, però sobretot un discurs alliberador que li obrirà les portes d'un futur d'esperança. I tot amb mots que arriben tan al fons que el lector n¿eixirà trasbalsat i amb la satisfacció d'haver gaudit de la literatura.

LIBRE DE PLANTAR VINYES E ARBRES… . TRACTAT D’AGRICULTURA DEL S. XV

El Libre de plantar vinyes e arbres...és un manuscrit del final del segle XV que un escrivà anònim del Maestrat va copiar d’una obra prèvia que desconeixem. Un tractat d’agricultura de llengua concisa, pràctica i directa que conté molts trets dialectals de les terres de l’Ebre i del nord valencià. És una referència de gran valor per a la història dels dialectes, més enllà de ser un document remarcable en la història dels textos agronòmics catalans.

LES ALBES (LÊ, LINDA)

Una història d¿amor i de desamor tortuosa i poètica alhora, amb l¿estil narratiu que caracteritza l¿escriptora vietnamita.

DIETARI DE PRESÓ (RINSER, LUISE)

Denunciada per una amiga i detinguda per propaganda subversiva, Luise Rinser va escriure aquest document impagable sobre la vida quotidiana en una presó preventiva del Tercer Reich, on hagué de passar alguns mesos de la seua vida.

EL PASSATGE MARAGDA (COLLINS, MICHEL)

Aquesta novel·la narra el tortuós periple d¿un jove de divuit anys nascut a Limerick que de sobte es troba als Estats Units. Allà descobrirà que els il·legals irlandesos viuen pràcticament al marge del món, integrats en xarxes de treball clandestines i abandonats en motels infectes que, alhora que els fan passar desapercebuts, els mantenen fèrriament controlats per la màfia que s¿ha encarregat d¿organitzar-los el trajecte.