Catalán

UN TRESOR DINS LA MUNTANYA (IBÁÑEZ LÓPEZ, NÚRIA)

Bàrbara i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit. En aquesta aventura, Bàrbara i Jaume viuen una experiència inoblidable al costat del seu amic Juanito. Els xiquets seran protagonistes d’un sorprenent descobriment dins la muntanya que els traslladarà a un altre temps.

TEODOR LLORENTE, LÍDER DE LA RENAIXENÇA VALENCIANA (ROCA RICART, RAFAEL)

Teodor Llorente Olivares (1836-1911) es uno de los personajes más simbólicos e influyentes de nuestra cultura contemporánea. Reivindicado por los miembros de las generaciones de 1909 y 1930 como a Maestro y Patriarca de las letras valencianas, desde los años 1960 ha sido reiteradamente atacado y censurado. Se le ha hecho responsable de la no politización del movimiento literario que lideró, cosa que ha llevado a afirmar que la Renaixença valenciana fue un fracaso porque se mantuvo apolítica. Pero los que han considerado que la apuesta de Llorente por el apoliticismo era digna de condena no han tenido en cuenta detalles como que los ratpenatistas del final del siglo XIX fueron repetidamente acusados de separatistas por escribir en una lengua diferente de la castellana.

VENTRES DE PAPER (ASSO, LAIA)

La primera novel·la de Laia Asso ens sorprèn amb una història sobre els poderosos lligams de la maternitat. Una emotiva obra que viatja a París, Barcelona i Etiòpia resseguint els sentiments de tres dones amb vides entrellaçades. Una narració punyent que ens parla de les relacions entre filles i mares, de les ferides obertes de l'adopció, de la lactància com una tria conscient i dels prejudicis racials, culturals i patriarcals que continuen colpejant les dones d'avui.

UN INCIDENT SENSE IMPORTÀNCIA (SARDÀ, ROSA M.)

Una carta a la mare, morta en plena joventut, obre aquest volum de relats que dona vida atot un seguit de personatges que conformen una galeria viva i sorollosa. La Maria i el Pep,uns avis ben originals que formen part d'una estirp de còmics dels d'abans de la guerra, ensón els protagonistes. Amb un estil directe i viu, des de la nostàlgia i la ironia, Rosa M. Sardàrecrea un món perdut; un sac de records amb catàstrofes, incidents, vacances, casaments idefuncions; les veus entranyables dels coneguts, amics o parents estimats que sobreviuenamb nosaltres. Una mortaldat que ella converteix en bocins de vida.

SOBRE EL FEIXISME, L’EXILI I LA CENSURA . TRIA D’ARTICLES I CONTES DISTÒPICS, A CURA DE DIANA COROMINES (CALDERS, PERE)

Què en diria, Calders, de l'època que vivim? No ho sabem, però tots els debats que ara tornen són terreny trepitjat, viscut i travessat per l'escriptor durant la seva vida: la tensió entre democràcia i autoritarisme, la xenofòbia, la immigració i les onades de refugiats, la repressió espanyola, el maltractament de la llengua, la censura. Aquest volum recull una tria de contes i articles escrits entre el 1933 i el 1994, des de la denuncia de l'ascens del feixisme a l'experiència viscuda de l'exili, «de la independència de les repúbliques bàltiques a la caiguda del comunisme, des de la reflexió sobre la llengua a la crítica de la censura del règim i la d'unes elits catalanes hipòcrites, provincianes i segrestades per idearis monolítics» que permeten llegir la història del segle XX i trobar-hi claus per entendre l'època actual. «A Calders, el retorn de la història no l'hauria sorprès gaire. En canvi, li hauria sabut greu que una vegada més, Catalunya no hagi aprofitat la seva posició privilegiada des de l'ull de l'huracà per empènyer el pèndol de la història cap al cantó bo», escriu Diana Coromines al pròleg.

QUÈ FAN ELS BANCS CENTRALS! . SOBRE LA INJECCIÓ MASSIVA DE DINERS I EL DEUTE MÉS ALT DE LA HISTÒRIA (TREMOSA, RAMON)

La sobtada i intensa crisi financera del 2008 va provocar una reacció enèrgica dels principals bancs centralsdel món, que van entrar en un jardí desconegut per mitjà de l'aplicació de mesures extraordinàriesi no convencionals per combatre el que ja es coneix com la Gran Recessió (2008-2014). La compra dedeute públic i privat i els tipus d'interès negatius, però, podrien ser instruments d'aplicació permanents,quan eren mesures que els bancs centrals havien plantejat com a temporals. Un intervencionisme tanintens i tan durador en el temps pot provocar efectes no previstos ni desitjats, com ara la generació debombolles immobiliàries i de deute i l'augment de les diferències de renda entre classes socials.A partir de la seva experiència personal des del Parlament Europeu, que li ha permès conèixer bé elsprincipals bancs centrals del món, Ramon Tremosa explica clarament on som i què podem esperar de lanova política monetària, més influïda que mai per la classe política i amb una independència dels bancscentrals amenaçada pel nou autoritarisme polític que emergeix en països com els Estats Units o el Brasil.

QUÈ FAIG? (COMELLES GARCIA, SALVADOR / RAMON IZERN, GIBET)

"Què faig?" és un poemari que ens presenta 14 animals il·lustrats que realitzen accions quotidianes. Cada un d'ells ve acompanyat d'un petit poema d'entre dos i quatre versos, en lletra de pal, que descriu de manera rimada i musical aquestes accions.

MEMÒRIA O CAOS (PUIG, VALENTÍ)

Quins són els efectes de l'actual acceleració dels temps? De quina manera ens escurça lamemòria i ens desvincula de les formes del passat? Aquestes preguntes bateguen en l'últimllibre de Valentí Puig, un assaig literari que passa d'escenes concretes vistes amb una miradasatírica el guirigall d'un tren de rodalia, els cambrers amb camisa negra, el llenguatge corporal,el sensecorbatisme, el tuteig indiscriminat a una especulació sobre com i per què elscostums i les formes socials han canviat tant i tan de pressa. Valentí Puig fa servir les armesde novel·lista i d'assagista per fer aquest retrat d'una societat occidental que ha perdut elpassat i, alhora, el sentit del seu present.

LES LLEIALTATS (DE VIGAN, DELPHINE)

Amb Les lleialtats, la nova novel·la de Delphine de Vigan, el lector segueix la trajectòria de quatreprotagonistes maltractats per la vida. D'entrada hi ha en Théo, un adolescent de 12-13 anys amb elspares separats de manera violenta. El seu amic Mathis no és pas més afortunat i acaba sent el seumillor company de borratxeres. I després hi ha l'Hélène, la professora de naturals d'un institut que noha superat mai les pallisses que va rebre de petita i que convertirà en Théo en el seu protegit. «Delphine de Vigan fa un retrat sense concessions de la societat, però al final del fosc túnel sempre hiha una llum, que en aquest cas s'anomena lleialtat.» Le Figaro Magazine

LA VIDA AÈRIA . PREMI CARLES RAHOLA D’ASSAIG 2019 (SAEZ MATEU, FERRAN)

Al segle XVI, el filòsof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, l'assaig, veritable acta fundacional del pensament modern. L'objectiu de Montaigne era, literalment, pintar-se a si mateix. Els seus Assaigs són, entre altres coses, un dietari sense dates que permet explorar els plecs més recòndits de la condició humana amb una franquesa insòlita fins aquell moment. La vida aèria és un assaig en forma de dietari, cosa que l'acosta a la fórmula original del gènere. El moviment ordenat, clar i rectilini de l'escriptura diu el professor Sáez conté alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perquè es tracta d'un moviment. Ferran Sáez Mateu hi explora la comèdia humana fent aflorar idees a partir de les seves pròpies vivències i alhora recreant vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques abstractes. El resultat és una literatura del jo en què, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorprès per un text que el reflecteix i l'atrapa.

GUSTAU. EL GRIPAU QUE VOLIA SER PRÍNCEP (ACOSTA, ALICIA)

En Gustau és un gripau lleig i bavós que es creu el més guapo de la bassa. Convençut que té un príncep a l'interior, va a la recerca d'una princesa qualsevol perquè li faci un petó i el converteixi en rei, sense importar-li res més. Però les princeses li donaran una lliçó: les noies són llestes, segures d'elles mateixes i tenen les coses més clares del que ell creu.

ESTRANY (CANIZALES)

Busquem treballadors per a la nova mansió. El Climent, un tipus normal i corrent, està segur que alguna feina a la mansió serà per a ell, perquè tots els altres aspirants li semblen molt estranys. Però... A qui contractaran?. Les aparences a vegades ens enganyen.

ELS AFAMATS I ELS TIPS (VERMES, TIMUR)

En un enorme campament de refugiats subsaharià, d'on tots volen fugir, apareix un grup d'alemanysdisposats a fer, in situ, el nou reality-show que serà la sensació de la temporada. Mentrestant, aAlemanya, el primer ministre s'adona que el programa està agafant unes dimensions socials que implicaranaviat el ministeri d'afers exteriors... i tot es començarà a complicar encara més quan algunsdels refugiats, ajudats per la presentadora estrella, comencen a caminar en direcció a una nova vida.Una reflexió punyent sobre la realitat de les migracions mundials que fa paleses les injustícies actuals.

EL CRIT (BUSQUETS OLIU, BLANCA)

La novel·la arrenca amb la Judit a la sala d'espera d'una psicòloga el setembre del 2017. A lamateixa sala, els peus d'una criatura amb sandàlies la tenen obsessionada, perquè li recordenel que va veure el 17 d'agost a la Rambla de Barcelona des de l'habitació d'un hotel, en companyiad'algú. Ella serà la primera de sis personatges que mostraran les seves vides al lector.Són vides que s'encadenen sentimentalment i que totes, d'una manera o d'una altra, tenende fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l'atemptat de la Rambla al'empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l'1 d'octubre. Latensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.