Catalán

ATÀVIQUES FERES . PREMI COMAS I MADUELL DE POESIA 2008 (PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TARRAGONA) (BALTASAR SARDÁ, EVA)

Atàviques feres és un poemari reflexiu i festiu alhora que aprofundeix en el pensament filosòfic sobre la vida com allò que pot ésser creat i experimentat a través del cos i del llenguatge. En aquest recorregut, la poeta reivindica el pensament de figures filosòfiques com Simone Weil i Hannah Arendt i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop, que comprèn tot un llinatge històric de dones que entenen la vida com allò que ha d'ésser viscut apassionadament i amb la ferma voluntat de comprendre.

EL LLIBRE DE CAÇA. ESTUDI I EDICIÓ D’UN TRACTAT DE FALCONERIA MEDIEVAL (GARCIA SEMPERE, MARINELA / MAS I MIRALLES, ANTONI / ARRONIS I LLOPIS, CARME / CÀMARA I SEMPERE, HÈCTOR)

El “Libre de caça” és un tractat de falconeria dels més tardans i dels més importants d’aquest gènere medieval. Es conserva en un manuscrit únic, un volum exempt que es troba actualment a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (ms. 505). Es tracta d’un testimoni fonamental per l’extensió i l’homogeneïtat de la redacció, per la precisió del contingut i per les particularitats lingüístiques. En quasi cent folis i en cent quaranta-un capítols, es fa una detallada descripció de les atencions que calen a les aus de presa, no només de tipus farmacològic i de tractament de les malalties, sinó de caràcter ornitològic, cinegètic i higiènic. L’edició d’aquest manuscrit va precedida d’un es-tudi introductori sobre la datació, l’autoria, les fonts, i un estudi lingüístic; tot plegat mostra la riquesa d’un text que compila i tradueix altres obres anteriors. L’ambició de l’obra, l’extensió i el detall de les explicacions —acompanyades, fins i tot, amb il•lustracions—, ens confirmen que ens trobem davant d’una obra de primer ordre per a l’estudi de la llengua i de la cultura medievals.

A L’ENFORCALL . PREMI GABRIEL FERRATER 2019 (GÓMEZ, FRANCESC J.)

D'entrada, A l'enforcall enlluerna per la forma: conté, repartides en tres parts, vint-i-set dècimesen decasíl·labs, amb un joc de rimes estricte i una textura fònica insòlita, i es tanca, comsi res, amb una sextina. També es veu a primer cop d'ull que els poemes fan explícita la sevavocació d'inserir-se en la tradició diguem-ne sàvia, amb ressons explícits de clàssics antics imoderns. Però la gràcia és anar descobrint com es trenen al cor de cada poema la passió dela vida viscuda i la fe en els versos que l'embolcallen.

TOCAT I ENFONSAT . PREMI MIQUEL DE PALOL 2019 (CARDONA, RAMON)

Aquí estic, entre la rella i el bosc,infatigables sentinelles de la terra prima, dels espaismarginals confinats més enllà dels herbicides.Mastego a la boca la dolçor de la llengua, drupesmadures de lledoner, i fermento l'hivern, resistintdalt dels arbres, atrapant entre les pàgines tiges ifulles de descarat vermell, paparotes infestants ques'atreveixen a creuar la línia.

PODER CONTAR-HO (TORRENT, FERRAN)

Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballesde 1982 i principis de 1983, l'època en què el socialistes assoliren el poder a l'Estat espanyol. A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l'insòlitatracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l'any83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspensfins al final inesperat de les darreres pàgines.

L’ÚLTIMA CARTA . EL CLUB DE POSTDATA: T’ESTIMO (AHERN, CECELIA)

Aquesta novel·la és la continuació del best-seller de l'autora Postdata: t'estimo. En aquest cas, trobemla Holly set anys després de la mort del seu marit. Ella ja ha superat el dol, en gran mesura gràcies a lescartes que ell li va deixar i que va anar obrint una cada mes durant l'any posterior a la seva mort. Ara,la Holly treballa amb la seva germana i ha trobat una nova parella. Però un dia, una mica per fer unfavor a la seva germana, accedeix a fer una xerrada i explicar la seva experiència. Una de les assistentsa la xerrada té càncer, i quan coneix la història de la Holly decideix crear el Club Postdata: t'estimo,en què malalts terminals deixaran cartes als seus éssers estimats per ajudar-los a superar la pèrdua... Inecessiten que la Holly els ajudi a fer-ho.

LA CARA NORD DEL COR (REDONDO, DOLORES)

«Quan l'Amaia Salazar tenia dotze anys va estar perduda pel bosc durant setze hores. Era de matinada quan la van trobar, a trenta quilòmetres al nord del lloc del sender on s'havia despistat. Desmaiada sota la intensa pluja, amb la roba bruta i socarrimada com la d'una bruixa medieval rescatada d'una foguera, i en contrast, la pell blanca, neta i glaçada com si acabés de sortir del gel». L'agost del 2005, molt abans dels crims que van commocionar la vall de Baztan, una jove Amaia Salazar de vint-i-cinc anys, subinspectora de la Policia Foral, participa en un curs d'intercanvi per a policies de l'Europol a l'Acadèmia de l'FBI als Estats Units, que imparteix Aloisius Dupree, cap de la unitat d'investigació. Una de les proves consisteix a estudiar un cas real d'un assassí en sèrie, a qui anomenen «el Compositor», que sempre actua mentre es produeixen grans desastres naturals atacant famílies senceres i amb una posada en escena gairebé litúrgica. L'Amaia es convertirà inesperadament en part de l'equip d'investigació, que els durà fins a Nova Orleans just abans del pitjor huracà de la història d'aquesta ciutat, per mirar d'avançar-se a l'assassí... Però una trucada de la seva tia Engrasi des d'Elizondo despertarà en l'Amaia fantasmes de la seva infantesa i farà que s'hagi d'enfrontar novament a la por i als records que la doten d'un coneixement extraordinari de la cara nord del cor. Una novel·la trepidant que emociona i deixa sense alè.

LA BIBLIOTECÀRIA D’AUSCHWITZ (TAPA DURA) (ITURBE, ANTONIO)

La història de la biblioteca pública més minúscula, recòndita i clandestina de tots els temps, oculta en un barracó del camp d'Auschwitz... i de la seva irreductible bibliotecària. «Auschwitz-Birkenau, gener de 1944 Aquests oficials vestits de negre que miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt aquest fang fosc on s'enfonsa tot, l'Alfred Hirsch ha aixecat una escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona». Un grup de presoners aconsegueix reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent, la Dita Adlerová, és l'encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d'Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l'horror que l'envolta.

ELS CAMINS DE LA RUT (BAULENAS, LLUÍS-ANTON)

El lector va descobrint la vida de la Rut, una dona lliure i vital, a través dels ulls de la seva fillaRutona. La Rut ha dut una vida errant, de mare soltera, pautada per unes relacions amorosesintenses i poc duradores. La Rut condueix una grua, que li serveix per treballar eventualmenten feines que semblaven reservades als homes i també per viatjar, qui sap si per fugir dequalsevol temptació de domesticar-se. Arran de la seva mort accidental, a l'edat de quaranta-quatre anys, la filla s'interroga sobre la Rut, que li serveix de referència i de contrapunta l'hora de trobar el seu propi camí.

A L’OMBRA DE LES NOIES EN FLOR . A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT II (PROUST, MARCEL)

Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.

PEL CANTÓ DE SWANN . A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT I (PROUST, MARCEL)

Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.

DE LAGRYMAS FASIENDO TINTA… . MEMORIAS, IDENTIDADES Y TERRITORIOS CANCIONERILES

El libro De lagrymas fasiendo tinta… consta de tres partes que estudian los cancioneros y la poesía de los cancioneros (siglos XV y XVI), con un interés particular por el espacio peninsular. El primer tiempo es el de la memoria. Se contempla el manuscrito como soporte del transcurso del tiempo y de las prácticas que contribuyeron a su elaboración. El segundo tiempo es el de las identidades, consagrado a las figuras de los poetas cuyas obras fueron compiladas y/o que llevaron a cabo una selección, transcripción y, en ocasiones, una reescritura de los textos que compilaron. El tercer y último tiempo es el de los territorios, considerados como espacios propios de la poesía de cancioneros. Se habla pues de géneros, pero también de su entorno, en el seno de una geopolítica de las Letras que configuran, en Europa, prácticas poéticas cortesanas de finales de la Edad Media y principios de los tiempos modernos.