Catalán

ESCRIT ÉS CRIT (DE DALMAU MOMMERTZ, MÒNICA)

Escrit és crit, la primera obra publicada a la collecció de plaquettes Carles Hac Mor, està pensada tota ella en i per Carles Hac Mor. De l'existencialisme al dia a dia, de la poètica o l'escrítica a la pseudoeròtica, l'atzar i l'avantguardisme, aquests textos són productes inconscients d'una excreció sobtada i incontrolada. M'agradaria poder dir que tot és producte del sistema nerviós autònom, i m'encantaria poder dir: del parasimpàtic, perquè em sona bé i divertit. Però em sembla que més aviat hauria de parlar del simpàtic, que tampoc sona malament del tot. En definitiva, jo ben bé no decideixo veure-hi, ni sentir-hi, ni suar, ni excretar, ni doncs tampoc escriure. Mònica de Dalmau.

BIOGRAFIES DE TARRAGONA . VOLUM III (DIVERSOS)

La tercera part de la completa sèrie Biografies de Tarragona ofereix la síntesi biogràfica, per ordre alfabètic, d’aquelles personalitats de qualsevol època, nascudes abans de 1950 o nascudes després però ja traspassades, residents, censades, amb casa parada, o molt vinculades amb Tarragona, que hagin destacat en algun aspecte, activitat, art o esdeveniment, que gaudeixin d’un ressò popular i siguin -o hagin estat- mereixedores de la consideració dels seus coetanis o de les generacions posteriors. També s’hi inclouen llinatges i famílies destacades. El projecte engloba tota mena de col·laboradors de reconeguda trajectòria: acadèmics (professors d’IES i de la URV), arxivers, bibliotecaris, hemerotecaris, llicenciats en Història o en Art, Geografia, Literatura; també intel·lectuals, esportistes, dinamitzadors culturals, publicistes i d’altres. Els coordinadors de l’obra són Manel Güell, arxiver de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, i Salvador-J. Rovira i Gómez, professor emèrit de la URV. És una posada al dia que, a més de reunir, també actualitza, amplia i corregeix tot el material bibliogràfic concernent als personatges rellevants de Tarragona.

EL REGIMENT PIRINENC NÚM. 1 (RAMON I VIDAL, JAUME DE)

El Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya ha estat l'única unitat militar d'obediència estrictament catalana d'ençà el 1714. Fou creada el novembre de 1936 per la Generalitat de Catalunya, obeint als anhels del nacionalisme català coetani. Una bona part dels seus membres provenien de diverses organitzacions cíviques i polítiques del catalanisme, i singularment de l'excursionisme. Els testimonis d'antics membres del Regiment permeten recompondre la història i copsar l'esperit que movia els components.

LA FLAMA D’OR (BLÀVIA I RÍBÉ, MÀRIUS)

Lleida, a la fi dels anys vint, literalment bull de vida espiritual. L’ateisme, el catolicisme i la metapsíquica sorollen tots els racons de la ciutat. Les revelacions a les quals ha arribat un savi sacerdot catòlic que ha abandonat la seva tasca s’entrelliguen amb una impossible història d’amor que deixarà el Neftalí Miravall a la ratlla del misteri. La Mort i el Mal faran acte de presència i obligaran el protagonista a cercar el sentit de la vida, com el mateix Màrius Torres, en la dedicació literària. Travessant tots els sentits de la literatura fantàstica, La flama d’or és una indagació sobre l’Absolut i la Transcendència que insistentment ha buscat l’home des de l’alba dels temps.

ARTS SÒLIDES O LÍ­QUIDES? LES ARTS VISUALS ALS PAÏSOS CATALANS (1975-2008) (ASUNCIÓN, JOSEP / CAMPÀS, JOAN / CAMPS, TERESA / ESTÉVEZ, ALBERTO T. / GARÍ, CLARA / GUASCH, GEMMA / MITRANI, ÀLEX / PLANAS, RICARD / PUJOL, GALA / QUINTANA, ÀNGEL / TERRÉ, LAURA / VILAR, GERAR)

Les monografies Argumenta volen abordar, amb esperit crític i d’una manera raonada, contundent i –si cal– polèmica, les grans problemàtiques culturals que ha d’afrontar la societat catalana. Es proposen de recuperar la memòria històrica escamotejada, obrir escletxes d’expressió independent, contrastar realitats i discursos, i contribuir, des de l’inconformisme, a l’enriquiment del debat cultural.

CRÒNIQUES D’UN MIG ESTIU (OLIVER, M.A.)

"Coneix Maria Antònia Oliver? Ha presentat una novel·la a Premios Palma, dels quals jo era jurat. Jo la trob genial. Es tracta d'un botones ?un infant? que surt de la ruralia per caure dins un hotel; un infant que descobreix el món; que el crea; una vertadera creació." Aquestes paraules de Llorenç Villalonga, en una carta a Joan Sales, feren que es publiqués la primera novel·la d'una autora llavors desconeguda. La mateixa col·lecció la reedita avui en una versió revisada per l'autora, amb la frescor de veu intacte i l'experiència de trenta-cinc anys d'escriure.

CARTES A PUERTO PRÍNCIPE . ORIOL PUIG IVERN I LES TRES VILANOVES DEL XIX (TUBAU GARCIA, ALBERT)

No és cap temeritat afirmar que els Oriol Puig són història viva de Vilanova i la Geltrú.Una nissaga de pagesos, boters, comerciants que es remunta segles enrere i que a través de les cartes i altres papers estudiats dibuixen la ciutat vuitcentista i ens connecten als tres pilars fonamentals de la nostra evolució col·lectiva: la Vilanova agrària i la derivada de l’activitat vitivinícola, la Vilanova comercial dels negocis a ultramari la Vilanova industrial de les fàbriques de cotó.La documentació facilitada per Oriol Puig Vidal ens permet de reconstruir molts detalls de la nissaga familiar.El titular del copiador de cartes, Josep Oriol Puig i Ivern (1 de juny de 1808 – 11 de setembre de 1863) —fill de FèlixPuig i Vivó i de Maria Francisca Ivern i Solà— s’embarcà cap a Cuba el 1823 on, juntament amb el seu germà Fèlix, fundaren un establiment de robes i complements a la ciutat cubana de Puerto Príncipe —actual Camagüey— sota la raó de Puig Hermanos. També exportaven productes des de Catalunya i importaven diferents gèneres de l’illa caribenya, especialment cera, però també sucre, cuirs i altres.

MARQUES (SERRA, JEAN)

Marques és el nou poemari del prolífic autor eivissenc Jean Serra. Segons explica l'autor en una nota preliminar "Marques és un llibre compost per una primera part de vint poemes en prosa i una tercera d'uns altres tants en versos lliures. Encara que en tots els poemes es pot percebre un mateix fil conductor, amb aquesta diferència formal he volgut marcar el mencionat daltabaix que fa que aquest sigui el meu últim llibre de poemes, el colofó de la poesia que m'ha estat atorgat expresar, per continuar l'escriptura de proses i refugiar-me en versions poètiques, una laborgraficiant, de la qual ja en vaig donar mostres al meu Quadren d'Astúries i, sobretot, en el llibre titultar Aproximacions i robatoris..."

OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA. VOLUM IV. FASCICLE 1. INVENTARI DE L’ARXIU DE L’OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA (MASSOT I MUNTANER, JOSEP)

Descripció detallada del fons de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya conservat a Barcelona fins al 1991 i actualment a Montserrat. Hi destaquem l'importantíssim material, cançonístic, rondallístic, lingüístic, etc., de Marià Aguiló i Fuster; els reculls procedents dels concursos convocats per l'Obra del Cançoner, i els del Llegendari popular de Catalunya.

LA CIUTAT I LES SERRES (EÇA DE QUEIRÓS, JOSÉ MARIA)

Novel•la publicada pòstumament l’any 1901, La ciutat i les serres és una divertida sàtira del vertiginós món modern que, acompanyat dels corresponents avanços tecnològics, es desenvolupava amb força a finals del segle XIX. Descendent d’una família portuguesa de bona posició exiliada a París, la “ciutat de la llum”, Jacint, el protagonista, és el prototip de l’urbanita regit per la idea de què “l’home només és supremament feliç quan està supremament civilitzat”. El fastigueig i la vacuïtat, no obstant, impregnen la seva vida, i el retorn als seus “endarrerits” pagaments portuguesos al que l’anima el seu amic José Fernández amb l’excusa d’alguns problemes que exigeixen allà la seva presència serà per ell l’inici d’una font de sorpreses. Curiosament, qui desitgi entretenir-se i intercanviar París per Nova York, la mecànica per l’electrònica, etc., descobrirà en aquesta novel•la de José Maria Eça de Queirós una obra, a més d’amena, plenament vigent