Catalán

DESINTEGRAR-SE (XARGAY MELERO, ESTER)

Llibre de 48 poemes ordenats en cinc parts amb els títols de Desintegrar-se, Acte de resistència, Procés a l'atzar, Apunts del natural i Cançoner pensamenter. A través del seu vers la poeta evoca les figures de Carles Hac Mor, Joan Brossa, Emily Dickinson, Jacques Brel, Novalis, Mestres Quadreny, Joan Ponç... a través d'una poesia sempre agosarada, sempre experimental, amb connexions constants amb el món de l'art i amb la lluita nacional, social i de la dona. Epíleg de Margalida Pons Llibre de poemes guanyador del prestigiós premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni en la seva edició de 2018. El premi té molt de prestigi a tot Catalunya i en especial a les comarques de Girona. L'autora és molt coneguda en els ambients poètics dels dos Empordàs i de Girona en general. A més d'una gran poeta, Ester Xargay és també una innovadora videoartista.

VAIG A L’ESCOLA (FORT MIR, GLÒRIA)

L'escola, per als més petits, és emoció però també motiu de dubtes i preocupacions. El conte, amb il·lustracions clares i senzilles, repassa el primer dia d'escola amb el propòsit de tranquil·litzar-los.

L’AMOR FORA DE MAPA (BUTXACA) (ROC CASAGRAN CASAÑAS)

Després de trencar una llarga relació en un hotel d’Alacant, el Llull caurà en una espiral que l’obligarà a plantejar-se el sentit de la vida que l’envolta. Però, sobretot, a valorar les tres potes en què s’ha sustentat la seva fràgil estabilitat emocional: la Clàudia, l’activista social que s’enfronta als seus traumes amb fugides endavant; l’Eldar, el guitarrista d’origen bosnià que es guanya la vida en una funerària; i la poesia, l’arma amb què el Llull dispara contra els seus fantasmes. Amb la sensibilitat i l’habilitat que el caracteritza, Roc Casagran, una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix en aquesta esplèndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa, d’atracció i prohibició, d’autenticitat i desconcert. Un laberint afectiu embolcallat de versos i cançons en què les pors i els desitjos més íntims són les brúixoles de tres ànimes de trenta-i-pocs anys que tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.

LLEGAS TARDE A TU TIEMPO . POESÍA 1999 – 2002 (ESTACIÓN DE FRANCIA Y JOANA) (MARGARIT, JOAN)

JOAN MARGARIT I CONSARNAU (Sanaüja —la Segarra, Lleida—, 1938) ha publicado, en edición bilingüe con versiones en castellano del autor (excepto Edat roja, dentro de El primer frío, versión de Antonio Jiménez Millán) los siguientes libros: El primer frío: Poesía 1975-1995 (Visor Libros, Madrid, 2004), Estació de França (Ediciones Hiperion, Madrid, 1999), Joana (Ediciones Hiperion, Madrid, 2002), Cálculo de estructuras (Visor Libros, Madrid, 2005), Casa de Misericordia (Visor Libros, Madrid, 2007), Misteriosamente feliz (Visor Libros, col. Palabra de Honor, Madrid, 2009), Nuevas cartas a un joven poeta (Barril-Barral, Barcelona, 2009). En el ámbito de la literatura catalana le han sido concedidos los Premios Miquel de Palol y Vicent Andrés Estellés de 1982, el Premio Carles Riba de 1985, el Premio de la Crítica Serra d’Or de 1982, 1987 y 2007, el Premio Gabriel Ferrater de 2007, el Premio Cavall Verd de 2008 y el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, también de 2008. En el ámbito del Estado Español se le han concedido el Premio Nacional de la Crítica de 1984 y de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 y el Premio Nacional de Poesía, también de 2008.

RONDALLES VALENCIANES 3 (VALOR I VIVES, ENRIC)

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla el 1911. Ha estat investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. És autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva. Enric Valor ha sabut posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables.

COMPTEM CABRETES I PINTEM OCELLS (PELLICER SÒRIA, MARIA DOLORS)

Comptem cabretes i pintem ocells és una invitació a viure la vida amb poesia. Si et deixes portar per la màgia d'aquests versos descobriràs la bellesa de les coses xicotetes que ens envolten. Gaudiràs del vol d'uns estornells a la poqueta nit, de l'olor que s'escampa pel poble quan s'encenen les ximeneres, de la lluna que es muda en dies de festa i del sol matiner. Sentiràs l'escalfor de qui estimes i t'estima o compartiràs la sort de la rateta Lina. PREMI DE POESIA INFANTIL CAIXA COOPERATIVA D'ALGEMESÍ Maria Dolors Pellicer (Oliva, 1956) és autora d'una bona quantitat de llibres per a infants i joves, tant de narrativa com de poesia. Entre d'altres, recordem La banda dels superbruts, Fil que penja, Versos diversos i La selva en vers. Les imatges amb què Irene Bofill ha il·lustrat el poemari que tens a les mans hi aporten una gran dosi de tendresa i una mirada molt personal.

QUAN SIGUIS LLIURE (PAU JANER MULET, MARÍA DE LA)

Quan siguis lliure és una història de solidaritat entre dones, que fan front a l'adversitat i no es rendeixen mai en el camí de l'alliberament. Des dels palaus i els jardins del Bagdad mític fins als escenaris inhòspits, el relat ens condueix a través de tot tipus de proves, com les passions desfermades, les promeses que meravellen, el desamor que pot paralitzar, l'infortuni, la traïció i sobretot la rebel·lia. Però no hi ha res tan poderós com la consciència d'haver de complir un pla elaborat segles enrere, la força de saber que ets la baula imprescindible perquè el somni es compleixi...

POEMES DE L’ALQUIMISTA (PALAU I FABRE, JOSEP)

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me'n quedés en el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes.