Cristianismo

LA BÍBLIA A L’ABAST. COMENTARIS AL LECCIONARI DE LA MISSA DOMINICAL CICLE A. VOL (ARAGONÈS I REBOLLAR, JOSEP MARIA)

Primer volum d’una sèrie que comenta de manera planera i atractiva les lectures de la missa dels diumenges corresponents als cicles A, B i C. Mossèn Josep M. Aragonès, canonge de la catedral de Barcelona i rector de Torrelavit, amb una llarga experiència pastoral i catequètica, ajuda a la comprensió d’uns textos que simplement escoltats en la proclamació de la Paraula de Déu, poden resultar estranys o fins i tot inintel·ligibles per a molts fidels.

LA VEU DELS JOVES (ESTRADÉ I CIURANA, MIQUEL)

Recull dels articles que el P. Miquel Estradé va publicar a Serra d’Or entre l’octubre de 1959 i el desembre de 1964. Com tots els seus escrits, continuen tenint una absoluta vigència i manifesten el vigor, la delicadesa i la intel·ligència que van caracteritzar sempre la seva vida i la seva obra.

SANT ROMÀ, LA FE QUE S’ENCOMANA (BRUGADA CLOTAS, MARTIRIÀ)

Dos màrtirs de les persecucions de l’imperi romà, amb el mateix nom, un de Roma i l’altre d’Antioquia. I la història comença així: ' En voler redactar una ressenya documentada d’un sant -en aquest cas de sant Romà-, ens trobem amb dues realitats a valorar. D’una banda ens trobem sovint amb sants homònims, o sigui, que comparteixen el mateix nom. En aquest cas són més d’una vintena els sants que s’anomenen Romà, entre els quals ens trobem amb bisbes (els d’Auxerre, de Fièsole, de Metz, de Reims...), anacoretes, monjos, abats (com el del monestir de Condat), preveres, escriptors... Amb tot, el criteri de selecció és sempre el de decantar-nos per aquell sant o sants que han estat més venerats a prop nostre i que més s’han projectat en l’onomàstica, en la toponímia, en el calendari festiu del nostre entorn....'

RESPIRS (ESTRADÉ I CIURANA, MIQUEL)

Recull dels articles que el pare Miquel Estradé, excel·lent escriptor i pensador lúcid, va publicar al setmanari Catalunya Cristiana des del 1992 fins a la seva mort, l’estiu de 1997. El llibre permetrà als lectors aturar-se una estona i respirar a fons, tot compartint descobertes i suscitant problemes i solucions.

A. CHEVRIER: UN CARISMA PER EVANGELITZAR ELS HOMES (BERTHELON, PIERRE/COSTA, FLORENCI)

Nascut a Lió el 1826, ordenat prevere als vint-i-quatre anys, Antoine Chevrier orienta la seva vida al servei de l’evangelització dels pobres, començant per un barri popular, La Guillotière de Lió. Crea, en un edifici de mala fama, Le Prado, una “Obra de la primera comunió” per a infants i adolescents mig abandonats. Ja entrat el segle XX el Pradó és una família espiritual de preveres diocesans, religioses, laiques i laics consagrats i altres seglars estesa a una quarantena de països.

MÉS LLETRA MENUDA. GLOSSES A L’EVANGELI DE MATEU I DE LLUC (REGUANT, SALVADOR)

Els comentaris evangèlics que ofereix Salvador Reguant posen en relleu el sentit comú evangèlic. Un sentit comú que, per emprar una dita de Jesús, es concreta en el fet que “el dissabte és per a l’home i no l’home per al dissabte”. Reguant ens ve a dir que el missatge cristià ha de ser per l’aquí i l’ara dels homes i les dones del nostre moment històric concret. Només essent per a aquest moment, podem mantenir la confiança que serà per a tots els temps.

PROYECTO ERASE UNA VEZ MI LOCALIDAD (ECHEVARRÍA, ESTHER / NAVARRO, CARLOS / PEÑA PÉREZ, ALBERTO / SANTOS MURILLO, MERCEDES / GONZÁLEZ ÁLVAREZ, SANDRA)

Aprenc amb projectes és una proposta per a Educació Primària d'Aprenentatge Basat en Projectes. Fa que l'alumne siga el protagonista del seu aprenentatge amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament de persones competents, capaces, compromeses amb el seu entorn, crítiques i creatives.Les claus del projecte es basen en un aprenentatge cooperatiu, en la metodologia inclusiva, en el fet d'aprendre a pensar, en l'educació emocional, en les actituds i en els valors.Els projectes s'estructuren en tres Fases (motivació, comprensió, acció final). En cada Fase es plantegen uns objectius que es distribueixen en diferents Tasques i cada Tasca comprén diverses sessions de treball.Cada projecte consta de 30 sessions en què es plantegen dinàmiques per a ser desenvolupades de manera individual, en equip i en gran grup. Aquestes dinàmiques estan preparades per a dur-les a terme alternativament en el quadern de l'alumne i en l'entorn digital. El seu potencial tecnològic permet que el mestre puga adaptar el projecte a la realitat de la seua aula; pot afegir, ocultar o canviar l'ordre de les sessions o dels passos que les componen.Els projectes tenen un enfocament interdisciplinari i parteixen de la necessitat de buscar una resposta a un repte pròxim als interessos i a la realitat dels alumnes per a aconseguir més motivació i implicació.