Sabeu què? A casa, en lloc d una senyora que ens ajuda a fer les feines, tenim un home que es posa davantal. Es diu Salvador, el va contractar la mama i ho sap fer tot. Treu la pols superràpid, és com si ballés, neteja els mobles i deixa les rajoles brillants. Compra menjar ecològic i a bon preu, renta i planxa com ningú, i sap una pila de trucs. D ençà que va arribar ha revolucionat tota la casa... i també els que hi vivim. Sobretot el papa i en Santi, el meu germà. 'Salvador, ets el meu ídol, tu sí que portes el davantal ben posat', li dic jo. La mama li diu: 'Per què no et vaig conèixer abans?'. I el papa i en Santi, ¿què hi diuen?
Molt homes i dones, en funció de la posició social en la que neixen o viuen, tenen més problemes de salut o pitjor accés als recursos en salut. Són les desigualtats socials en salut. Homes i dones, procedents de diferents contrades, han de migrar a zones diverses, on sovint el seu dret d'accés a la salut queda subjecte a d'altres condicionaments socials. Algunes persones, a través d'itineraris i circumstàncies socials diferents, i en els darrers temps de crisi, amb especial escarni, es veuen abocats a l'exclusió residencial i el «sensellarisme». Totes les dones, nascudes en una situació majoritàriament patriarcal, es veuen exposades a discriminacions diverses i algunes d'elles, enfrontades a graus diversos de la violència masclista. La violència de gènere és avui un autèntic problema de salut pública. Algunes persones desenvolupen malalties mentals que la societat i el propi sistema sanitari no tracta com tantes altres malalties físiques. La malaltia mental persisteix estigmatitzada i amb dificultats vàries per a la seva prevenció i atenció en salut. En els darrers temps, la realitat de la drogodependència, alenada per mercats opacs i de fort consum, ha anat penetrant de forma especialment cruenta en persones i grups emplaçats en contextos de vulnerabilitat social. L'addicció qüestiona seriosament la seva salut. Igualment, moltes persones en el nostre entorn presenten graus diversos de discapacitat que els introdueix en el camp de la diversitat funcional. Les necessitats i recursos d'atenció en salut, així com l'accessibilitat en la vida quotidiana són encara reptes pendents per a les nostres comunitats. La salut conculcada és el breu compendi de totes aquestes situacions que tenen darrere tants éssers humans amb necessitats en salut inadequadament satisfetes.
Transformar es una de las palabras recurrentes en los documentos que definen el papel de las y los profesionales de la intervención social y educativa. Es una palabra cargada de perspectiva sociopolítica, que expresa la voluntad de incidir en los mecanismos que generan injusticia, violencia o desigualdad de oportunidades para vivir con plenitud todas las vidas. Y también es una palabra que conecta con la aceptación del cambio como ingrediente nuclear de la condición humana. Dedicarse a lo social o lo educativo es asumir que la incertidumbre, el riesgo, la incomodidad o la resistencia a cambiar serán escenarios habituales en los que desarrollarse profesionalmente. Aprender es otra de esas palabras que conviene releer de vez en cuando, como los buenos libros. Cuando aprendemos, aceptamos que no tenemos todas las respuestas y, sobre todo, que no siempre nos hemos formulado las preguntas adecuadas. Aprender es estar abierto a transformarse cada día, para buscar sentido a lo que hacemos, para mirar con ojos renovados la realidad o para ir ajustando nuestra manera de actuar. Acompañar o promover procesos de cambio en contextos marcados por la complejidad son tareas que exigen itinerarios de aprendizaje rigurosos y apasionados. Y también estrategias, métodos y relaciones educativas coherentes con el fondo y con la forma de esas exigencias profesionales. Compartir criterios pedagógicos y actividades formativas utilizadas para la mejora de las competencias profesionales es, en nuestros ámbitos, una de las expresiones naturales de esa coherencia buscada entre lo que enseñamos y el modo como lo hacemos.
Sabeu què? A casa, en lloc d una senyora que ens ajuda a fer les feines, tenim un home que es posa davantal. Es diu Salvador, el va contractar la mama i ho sap fer tot. Treu la pols superràpid, és com si ballés, neteja els mobles i deixa les rajoles brillants. Compra menjar ecològic i a bon preu, renta i planxa com ningú, i sap una pila de trucs. D ençà que va arribar ha revolucionat tota la casa... i també els que hi vivim. Sobretot el papa i en Santi, el meu germà. 'Salvador, ets el meu ídol, tu sí que portes el davantal ben posat', li dic jo. La mama li diu: 'Per què no et vaig conèixer abans?'. I el papa i en Santi, ¿què hi diuen?
Molt homes i dones, en funció de la posició social en la que neixen o viuen, tenen més problemes de salut o pitjor accés als recursos en salut. Són les desigualtats socials en salut. Homes i dones, procedents de diferents contrades, han de migrar a zones diverses, on sovint el seu dret d'accés a la salut queda subjecte a d'altres condicionaments socials. Algunes persones, a través d'itineraris i circumstàncies socials diferents, i en els darrers temps de crisi, amb especial escarni, es veuen abocats a l'exclusió residencial i el «sensellarisme». Totes les dones, nascudes en una situació majoritàriament patriarcal, es veuen exposades a discriminacions diverses i algunes d'elles, enfrontades a graus diversos de la violència masclista. La violència de gènere és avui un autèntic problema de salut pública. Algunes persones desenvolupen malalties mentals que la societat i el propi sistema sanitari no tracta com tantes altres malalties físiques. La malaltia mental persisteix estigmatitzada i amb dificultats vàries per a la seva prevenció i atenció en salut. En els darrers temps, la realitat de la drogodependència, alenada per mercats opacs i de fort consum, ha anat penetrant de forma especialment cruenta en persones i grups emplaçats en contextos de vulnerabilitat social. L'addicció qüestiona seriosament la seva salut. Igualment, moltes persones en el nostre entorn presenten graus diversos de discapacitat que els introdueix en el camp de la diversitat funcional. Les necessitats i recursos d'atenció en salut, així com l'accessibilitat en la vida quotidiana són encara reptes pendents per a les nostres comunitats. La salut conculcada és el breu compendi de totes aquestes situacions que tenen darrere tants éssers humans amb necessitats en salut inadequadament satisfetes.
Transformar es una de las palabras recurrentes en los documentos que definen el papel de las y los profesionales de la intervención social y educativa. Es una palabra cargada de perspectiva sociopolítica, que expresa la voluntad de incidir en los mecanismos que generan injusticia, violencia o desigualdad de oportunidades para vivir con plenitud todas las vidas. Y también es una palabra que conecta con la aceptación del cambio como ingrediente nuclear de la condición humana. Dedicarse a lo social o lo educativo es asumir que la incertidumbre, el riesgo, la incomodidad o la resistencia a cambiar serán escenarios habituales en los que desarrollarse profesionalmente. Aprender es otra de esas palabras que conviene releer de vez en cuando, como los buenos libros. Cuando aprendemos, aceptamos que no tenemos todas las respuestas y, sobre todo, que no siempre nos hemos formulado las preguntas adecuadas. Aprender es estar abierto a transformarse cada día, para buscar sentido a lo que hacemos, para mirar con ojos renovados la realidad o para ir ajustando nuestra manera de actuar. Acompañar o promover procesos de cambio en contextos marcados por la complejidad son tareas que exigen itinerarios de aprendizaje rigurosos y apasionados. Y también estrategias, métodos y relaciones educativas coherentes con el fondo y con la forma de esas exigencias profesionales. Compartir criterios pedagógicos y actividades formativas utilizadas para la mejora de las competencias profesionales es, en nuestros ámbitos, una de las expresiones naturales de esa coherencia buscada entre lo que enseñamos y el modo como lo hacemos.
