Ficción moderna y contemporanea

ET DONARÉ TOT AIXÒ (REDONDO, DOLORES)

A l?escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l?Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s?ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l?impulsa a fugir, però el reté l?al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l?Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s?ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l?Álvaro, s?uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé. La inesperada amistat d?aquests tres homes sense cap afi nitat aparent ajuda en Manuel a navegar entre l?amor per qui va ser el seu marit i el turment d?haver viscut d?esquena a la realitat, blindat rere la quimera del seu món d?escriptor. Començarà així la recerca de la veritat, en un lloc de fortes creences i costums arrelats en què la lògica mai no acaba de lligar tots els caps. «Els trucs a la porta van sonar autoritaris. Vuit cops segurs, ràpids, de qui espera ser atès amb diligència. El tipus de sol·licitud que no es podria confondre mai amb el picar d?un convidat, d?un operari o d?un repartidor. Més tard, pensaria que al capdavall és així com un espera que truqui la policia».

EL FAR . PREMI PRUDENCI BERTRANA 2018 (ROCA, MARIA CARME)

Durant una celebració familiar, la Diana constata que la seva mare, la Cinta, no és la persona que sembla. Quin és el secret que amaga? La Diana creu que ha arribat el moment de treure?n l?entrellat i plantar-li cara. Però per a això s?haurà de remuntar als orígens familiars a l?illa de Buda i el seu emblemàtic far de metall, el més alt del món quan es va construir l?any 1864. La força del mar, de l?amor, de la voluntat i també de l?odi construeixen una novel·la colpidora i sorprenent en un dels indrets més inhòspits del món: el far de l?illa de Buda. «No era la primera vegada que s?escapaven al far, aquell far que havia quedat cec i agònic, però sí que seria l?última. S?ho acabaven de prometre, allà mateix, en el fred aixopluc de la ferralla que resistia l?embat de les onades. Ja n?hi havia prou d?amagar-se, de suportar un amor furtiu. Anar al far de Buda, que consideraven seu, havia estat un al·licient afegit a les seves trobades temeràries. Però el joc havia acabat, i ara s?enfrontaven a la dura incertesa de quan es tornarien a veure».

BULLET PARK (CHEEVER, JOHN)

Una explosión de fondo y forma que dinamita el sueño americano. Bienvenidos a Bullet Park, epicentro del universo de John Cheever. Una ciudad con casas exorbitantes, jardines, campos de golf, piscinas rodeadas de botellas vacías y ceniceros llenos; un mundo incapaz de esconder en su resplandor el profundo desencanto de una clase media que se desmorona con solo mirarse al espejo. Los destinos de dos hombres se cruzarán en este paraíso de cartón piedra: Eliot Nailles, un buen marido que adora a su familia, y Paul Hammer, un alcohólico que tras media vida a la deriva llega a Bullet Park con un objetivo que hará saltar por los aires los espejismos del vecindario. Una composición lírica y mordaz dedicada a la dudosa normalidad que representan los barrios residenciales norteamericanos, ejecutada con un arte y una singularidad sin par. La crítica ha dicho...«El libro más profundo y desafiante de Cheever. Combina un tono de recapitulación con el desasosiego que se desprende de una revelación.»The New York Times

UN VESPRE AL PARADÍS (BERLIN, LUCIA)

Manual per a dones de fer feines, un recull de contes pòstum d'una escriptora desconeguda que L'Altra va publicar el 2016, va rebre una acollida inesperada i entusiasta per part de la crítica i dels lectors, va guanyar el Premi Llibreter aquell mateix any i Lucia Berlin, que n'era l'autora, es va convertir en una de les escriptores revelació més celebrada dels últims anys. A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l'estil lluminós, la calidesa i l'humor negre propis de l'autora, i la veu ingènua i lúcida, a voltes crua i desoladora, de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l'ànima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiogràfics, salten de Texas fins a Xile, de les platges de Mèxic fins als carrers de Nova York, i són testimoni de l'esperit poc convencional i vital de l'autora, dels horrors de l'adicció i de la síndrome d'abstinència, de la força irracional de la passió amorosa i de la fragilitat del desamor i la solitud. Lucia Berlin troba la bellesa als racons més foscos i la foscor als llocs aparentment més impol·luts, i els seus relats són d'una autenticitat i una candidesa desarmants, unes històries plenes de vida, d'ànima i de veritat que tenen la força de canviar la mirada que tenim sobre el món i les relacions entre les persones.

LA INTERMITÈNCIA (CAMILLERI, ANDREA)

Les aliances estratègiques han estat sempre les principals armes de Mauro De Blasi, el directorgeneral d?una important empresa italiana. D?un temps ençà, però, la seva claredat de pensaments?ha vist afectada per uns blancs sobtats, unes ?intermitències? pertorbadores durant lesquals per uns segons es desconnecta del món. Aquest és un problema greu per a l?empresa. Laseva malaltia arriba en un moment de crisi econòmica, els treballadors han ocupat una fàbricai la imatge pública de la marca se?n pot ressentir. També és perillós per a les relacions de Mauro amb la seva família i associats. La seva esposaMarisa és una dona sensual, el cap de personal és un home amb talent i amb gust per la poesia;el fill del president, en canvi, és un arrogant.Tots tres són enemics potencials, involucratsen trames secretes que podrien ser molt perjudicials per a Mauro.

NO-RES (TELLER, JANNE)

En Pierre Anthon s?aixeca de la seva cadira a l?aula, anuncia a mestre i companys que res no importa a la vida i se?n va per no tornar-hi més. Cada dia els amics el trobaran enfi lat a la prunera del seu jardí mentre ells fan el camí cap a l?escola. En Pierre Anthon els llença les prunes de l?arbre per provocar-los, però aquestes no els faran tant de mal com les respostes que els dona a cada argument pensat per fer-lo baixar. Desmoralitzats, els seus companys conceben un pla per intentar convèncer en Pierre Anthon, però sobretot a ells mateixos, que a la vida sí que hi ha coses que tenen importància. Amb un estil valent, directe i sense retòrica supèrflua, No-res ens aboca sense cap avís previ a una història que aviat s?intueix complicada; més encara quan els protagonistes són uns adolescents que s?hauran d?enfrontar prematurament a les grans preguntes de la vida. Quan fou inicialment publicada l?any 2000 a Dinamarca, No-res va encendre polèmics debats per la cruesa de la història que narra i fou censurada en escoles d?Alemanya, Dinamarca i Noruega. Anys més tard ha acabat sent reconeguda amb premis de primer ordre i amb una crítica entusiasta, i forma part dels plans d?estudi de la majoria de països occidentals.

EN EL MISMO RÍO DE HERÁCLITO (COLL, PEP)

«Entramos y no entramos en los mismos ríos.» «No conviene que los hijos se comporten ni hablen como los padres.» «El orden del mundo: un montón de suciedad barrida al azar.» Dos mil quinientos años después de su muerte, hoy en día resuena con más fuerza que nunca la voz del enigmático Heráclito, el filósofo que se expresaba con sentencias oraculares. Hijo de la familia real de Éfeso, estaba destinado a reinar, pero prefirió el camino del pensamiento libre. Este afán lo llevará a viajar a Babilonia, Sicilia, el monte Olimpo, etcétera. Escribió una única obra, de la que quedan tan sólo un centenar largo de sentencias. Poco más sabríamos si no fuera por el manuscrito encontrado en 1972 por un estudiante de Filosofía de la Universidad de Barcelona. La novela de Pep Coll nos adentra en la obra de un sabio que vivió la infancia del pensamiento occidental, los inicios de la democracia y el primer gran enfrentamiento entre Oriente y Occidente.

EN LA CORTE DEL LOBO (MANTEL, HILARY)

Año 1520. Inglaterra está a un paso del desastre. El rey Enrique VIII no consigue engendrar un heredero varón y quiere divorciarse de su mujer para casarse con Ana Bolena, pero el cardenal Wolsey, su principal asesor, no obtiene más que negativas del papa. En este clima de desconfianza y necesidad llega a la corte Thomas Cromwell. Su programa de reformas tiene que abrirse camino entre un parlamento que sólo vela por los intereses de sus miembros y un rey que fluctúa entre las pasiones románticas y las pulsiones asesinas.

EL JARDINERO (HERMOSILLA, ALEJANDRO)

El jardinero es un precipicio narrativo, un trocito de la cola del diablo, una colina literaria que narra el enfrentamiento entre un jardinero recién llegado a un condado y el noble que ha de doblegarlo con mano férrea. No se trata únicamente de un combate entre amo y esclavo, entre un alma refinada y un ser repugnante viscoso, sino el del propio hombre consigo mismo. Alejandro Hermosilla se dedica a recuperar con lentitud los hilos con los que se compone el lienzo del egoísmo contemporáneo y elabora un fresco erótico y violentísimo de esa incertidumbre moderna que iguala a víctimas y culpables y transforma los más elementales actos de la vida cotidiana en perversiones. Para lectores adultos.

CHILEAN ELECTRIC (FERNÁNDEZ, NONA)

«Contar historias para finalmente salvar a alguien. Pero ¿a quién? El faro de ese relato escuchado cuando niña ilumina la noche entregando algunas coordenadas. En busca de esas coordenadas me vengo acá, al mismo escenario que mi abuela eligió para desplegar su llamado de auxilio, para dejarme una pequeña velita encendida a modo de señal de alerta», afirma la narradora de "Chilean Electric". La plaza de Armas de Santiago fue iluminada artificialmente en 1883 y la abuela de Nona Fernández estuvo en la ceremonia inaugural. Pero resulta que nació en 1908, por lo que ese recuerdo es falso. Este es el punto de partida para la exploración de la historia familiar que se emprende en este libro, que se convierte en una iluminación de la «temible oscuridad» que impera en la historia chilena, con sus desaparecidos, asesinados, ahorcados. Un libro iluminado, a su vez, por unos caballos de palo, una máquina de escribir y el cadáver de un presidente que dijo «Más pasión y más cariño».

MÚSICOS DE SEVILLA . EL CHIRINGUITO DE BANDONES (@CHIRINBANDA)

Dos amigos de toda la vida charlan un Viernes de Dolores sobre como han ido evolucionando la vida y la Semana Santa en Sevilla. De bar en bar, y de cerveza en cerveza, llegan al Domingo de Ramos. A la par, Pablo, un adolescente modernito, intenta conquistar a Margarita, el amor de su vida, con la absurda idea de entrar en una banda cofrade, teniendo que lidiar con la dura decisión de decidir en cuál. ¿Cigarreras? ¿Tres Caídas? ¿Virgen de los Reyes? En Músicos de Sevilla. El Chiringuito de Bandones se rinde homenaje a todos esos músicos anónimos que ensayan durante todo el año para el disfrute de los demás, con el humor característico del Chiringuito de Bandones que le ha reportado ya más de 17.000 seguidores en redes sociales.

LA ROSSA DE MAL PÈL (FRANCÈS I LADRON DE CEGAMA, JOSEP MARIA)

«Escriba otra novela menos cargada de especias y yo le prometo editarla?» Amb aquests mots Puig i Ferreter rebutjava publicar aquesta «novel·la de mals costums», retrat viu dels baixos fons de la Barcelona de l?any 1910, en especial del Districte Cinquè. Lloada per Rafael Tasis com una de les primeres obres de qualitat ?amb la Vida privada de Sagarra? d?ocupar-se dels barris innobles de la ciutat, aquest debut novel·lístic de Josep Maria Francès va ser rebut amb recel per alguns, que li retreien els «quadres atrevits i irreals» i unes «innecessàries faltes al bon gust». Però justament això és el que dota aquest llibre singular d?un sabor que el lector contemporani, sens dubte, sabrà apreciar.

JUVENTUD SIN DIOS (VON HORVATH, ODON)

El narrador de Juventud sin Dios (Jugend ohne Gott) es un joven docente a quien el director del colegio no le pide que corrija a un alumno si este dice que los negros son infrahumanos, y sí en cambio le recuerda que su obligación es «educar para la guerra».Parte de la acción transcurre en una especie de campamento paramilitar donde se produce un crimen misterioso. "Es una de esas pequeñas joyas. Escrita en 1937, cuando lo peor estaba aún por venir, esta novela inclasificable presenta de manera logradamente atemporal, aespacial e incluso anónima...a un arquetipo que raras veces ha ocupado un papel protagónico". Carlos Fortea (Revista de libros).