LA LIBERTAD INTERIOR (VIETINGHOFF, JEANNE)
DISKURTSOAK, ERAIKUNTZAK, GORPUTZAK . GORPUTZEN ETA BINARISMO SEXUALAREN ERAIKUNTZAZ
ORIGEN Y NATURALEZA DEL HOMBRE . FÍSICA, ESPIRITUAL, SOCIAL Y SU VERDADERA VIDENCIA (ANTONIO PÉREZ FERNÁNDEZ)
Esta obra abarca los aspectos científico, metafísico, religioso, histórico y laboral del hombre. Estudia las cuestiones definitorias y generales del ser humano, incluyendo las relaciones entre el hombre y la mujer, la homosexualidad y sus modalidades, y el fuerte instinto por conservar la vida humana. Asimismo, reflexiona sobre los aspectos físicos, psicológicos, étnicos, sociales y morales del hombre, así como su origen y evolución darwiniana. Por último, ahonda en la dimensión religiosa (Dios, Jesucristo, el Evangelio, la Iglesia, el ateísmo, etc.).
MÁS ALLÁ DE LA VIOLENCIA . REFLEXIONES SOBRE EL ORIGEN Y EL FIN DEL SUFRIMIENTO (KRISHNAMURTI, JIDDU)
En "Más allá de la violencia", Jiddu Krishnamurti sostiene que el cambio de la sociedad surgirá de manera natural e inevitable cuando el ser humano produzca un cambio en sí mismo. Porque detrás de todas las formas de violencia se encuentra el «yo» que compite, se protege, agrede, se autoafirma
en definitiva, que no es libre. A lo largo de las charlas y los diálogos aquí reunidos, este gran pensador contemporáneo muestra cómo alcanzar la liberación de la mente, la tranquilidad total, la que emana de «observarse a uno mismo, sin represión, imitación, conformidad o acatamiento».
DESDE EL SENTIMIENTO FILOSÓFICO (VILLALBA SÁNCHEZ, TERESA)
LA CIÈNCIA EN CATALÀ A L’EDAT MITJANA I EL RENAIXEMENT (CIFUENTES I COMAMALA, LLUÍS)
La ciència en català a l?edat mitjana i el Renaixement il·lustra des d?una nova perspectiva el marc cultural on s?inscriuen l?opus lul·lià i la seva tradició als països de l?antiga Corona d?Aragó. Els inicis de l?ús del català com a llengua de comunicació científica i tècnica en el món del llibre manuscrit i el de la primera impremta, amb una demanda social important entre finals del segle XIII i principis del segle XVI, són analitzats en el context de diferents processos esdevinguts a l?occident europeu del moment: per una banda, l?empenta dels laics per accedir al saber, interessats especialment per la filosofia i les ciències, però molt en particular per tot el que es relacionava amb la salut i la natura, i amb una decidida opció per les llengües vernaculars, i per l?altra, l?èxit d?un nou sistema de creació i difusió del coneixement, fonamentat en la institució universitària, el qual es continuava expressant en llatí, però que havia d?incorporar una gran massa de pràctics desconeixedors de la llengua acadèmica. Aquest llibre ofereix, per primera vegada, un recorregut complet per les realitzacions en català pertanyents a totes les àrees del que avui anomenem ciència (medicina humana i veterinària, ciències naturals, astronomia, geografia, agronomia, aritmètica, etc.), i n?incorpora d?altres de relacionades que a l?època tenien una consideració ben diferent de l?actual (astrologia, alquímia, màgia, endevinació). Aquesta segona edició revisada i ampliada n?actualitza els continguts amb noves dades i nous textos, i amb la bibliografia més recent.
ANTROPOLOGÍA FILOSÓFICA DE LA COMUNICACIÓN . EL INQUIETANTE SOLILOQUIO DEL HOMBRE ANTE EL ESPEJO (REY MORATÓ, JAVIER DEL)
TRATADO DEL TODO-MUNDO (GLISSANT, ÉDOUARD)
¿ES POSIBLE UNA ÉTICA SIN DIOS? . PENSAR LA MORAL A PARTIR DE JEAN-JACQUES ROUSSEAU Y DAVID HUME (BEDIA BOTELLO, BELLA)
Hume y Rousseau son exponentes principales de la Ilustración, momento histórico donde se compartimenta, de forma estanca, la religión y las ciencias incluida la Filosofía detonándose el cambio cultural y filosófico que culminará, posteriormente, en la
LO FÍSICO Y LO MENTAL DE HENRI BERSON.
LA IDEA DE CAUSALIDAD ESTRUCTURAL (ALVAREZ GONZÁLEZ, JUAN RAMÓN)
EL MITO DE LA CULTURA (BUENO, GUSTAVO)
EL ENTE DE RAZÓN EN FRANCISCO ARAUJO (FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, JOSÉ LUIS)
FILOSOFÍA HELENÍSTICA . ESTOICOS, EPICÚREOS, CÍNICOS Y ESCÉPTICOS (CARDONA, J.A.)
LA PERSPECTIVA GENEALÓGICA DE LA HISTORIA (MORO ABADÍA, ÓSCAR)
Pretende construir el autor, tomando como referencia a Foucault y Nietzsche, una perspectiva genealógica de la historia capaz de responder a una serie de preguntas que expliquen cómo hemos llegado a ser lo que somos, ¿qué es la historia y para qué sirve?, ¿es una ciencia?, ¿cuál es su relación con la filosofía?, ¿es posible un conocimiento histórico objetivo?...