Filosofía

HEGEL, MARX Y NIETZSCHE . (O EL REINO DE LAS SOMBRAS) (LEFEBVRE, HENRI)

Estudia el pensamiento de Hegel, Marx y Nietzsche en su relación con el mundo moderno, tomando éste como punto de referencia, como objeto central de análisis y como mediación para las doctrinas y diversas ideologías que en él se insertan. Hay que descubrir un sentido que vislumbramos: una determinación triple del mundo moderno, que implica conflictos múltiples y quizás inacabables en el seno de la realidad denominada humana.

RAZÓN E INCERTIDUMBRE (PEREDA, CARLOS)

Frente a un concepto austero de razón, estricto y desproporcionado, cuyas debilidades acaban por reducirnos al relativismo, el autor propone un concepto enfático de razón que no tiene por qué excluir a la incertidumbre. Al contrario, nos invita a vivir con ella, a enfrentarnos sin cesar con ella, y a salvar así la capacidad reflexiva y aurgumental del ser humano.

SUB LEGE PUGNAMUS . DE LA GRAN GUERRA A LES GRANS DADES (CASANOVAS I ROMEU, POMPEU)

En aquestes pàgines, l’autor repassa la teoria de l’estat i del dret en el context de les dues guerres mundials, i descriu la interpretació de la violència i les relacions socials pròpia del període d’entreguerres. Planteja a continuació el canvi cultural i polític que ha comportat el segle XXI: l’Internet de les coses i el web de les dades necessiten la construcció d’un nou espai públic per protegir els drets dels ciutadans. N’hi ha prou amb els conceptes de les teories del segle XX per explicar aquest nou escenari? O cal més aviat una teoria de la democràcia que sigui capaç de comprendre i regular l’anomenat «metasistema de la identitat» a la xarxa? Sub lege pugnamus formula aquestes preguntes i les vincula amb els problemes que van donar lloc a les concepcions clàssiques. La proposta és elaborar un sistema teòric que permeti la regulació so­cial, ètica i jurídica de dades i metadades tenint en compte els llenguatges computacionals que les expressen.

ANÀLISI REFLEXIVA . UNA PRIMERA INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI FENOMENOLÒGICA (EMBREE, LESTER)

Com a ciència que no sols ens incita a interrogar-nos sobre el nostre món sinó també a interpretar-lo, la filosofia ens ofereix respostes aplicables a totes les ciències socials. Aquesta obra, traduïda a deu llengües, ensenya a fer anàlisi reflexiva, l’aspecte fonamental del mètode fenomenològic. L’objecte d’estudi de Lester Embree és bàsicament la intencionalitat o, com diu ell, la intentivitat, que descriu analitzant els components volitius, valoratius i de creença en àmbits socials i culturals. Mentre que bona part de la fenomenologia anterior s’ha centrat en la cognició i pertany a l’epistemologia, a Anàlisi reflexiva l’autor més aviat ha estudiat la valoració i la volició per tal de preparar el camí cap a una teoria del valor i una teoria de l’acció. L’interès de l’anàlisi reflexiva tal com la desenvolupa Embree rau en el fet que, a partir d’exemples de la vida diària, aporta resultats interessants des del punt de vista científic, filosòfic i, fins i tot, moral.

ESCRITS D’ÈTICA PRÀCTICA (MORALIA), VOL. I (PLUTARC)

Després de les Vides paral·leles, que Carles Riba va traduir entre el 1926 i el 1946, la Bernat Metge comença a publicar els anomenats Moralia de Plutarc. Es tracta d'un conjunt d'obres heterogènies, sobre filosofia, ciència, retòrica i història, que s'agruparan per primer cop segons criteris temàtics i de tipologia literària, d'acord amb les conclusions dels estudis més recents sobre l'autor. En aquest volum inicial de la primera secció Escrits d'ètica pràctica s'inclouen dos tractats: Sobre l'educació dels infants i Com el jove ha d'escoltar la poesia. El primer va exercir una influència enorme en la pedagogia europea i constitueix un document fonamental per endinsar-se en la història de l'educació; el segon presenta estratègies de lectura per a servir-se de la poesia amb finalitats pedagògiques. La introducció, a càrrec de la plutarquista belga Lieve Van Hoof, explica amb claredat la funció social que tenien aquesta mena de tractats, adreçats a les elits polítiques i econòmiques del món imperial; les introduccions a cada escrit i les versions, així com els aparats crítics i les notes, són del filòleg i traductor Àngel Martín. Aquests textos es publiquen per primer cop en català.

NI DÉUS NI BÈSTIES . PER UNA ÈTICA POSSIBLE (BUENO, JOAN MANEL)

Sovint el humans ens hem somiat déus. I Déu n'hi do si hem fet coses admirables: ciència, organització social, art,...motius n'hi ha per estar orgullosos. La vida, però, també ens mostra amb insistència la cara més fosca de nosaltres mateixos, i en aquests moments el més fàcil és passar de l'orgull a la desesperança més absoluta. El camí, però, no pot ser el de l'abandonament. Ni déus ni bèsties! Els déus no trien i, sense esforç ni dubtes, coneixen i realitzen sempre el millor. Els animals, empresonats en la seva naturalesa, tampoc no trenquen gaire el cap a decidir què faran amb les seves vides. Nosaltres no tenim la sort dels uns ni la dels altres, i ens toca amb feines i treballs anar bastint la nostra realitat, aquella que nosaltres farem. Per això existeix l'ètica. "Coneix-te a tu mateix", ordenava l'oracle: només amb les nostres llums i amb les nostres ombres, amb l'instint, amb la ràbia, amb el sentiment, amb la paraula, amb la raó; només coneixent i assumint tot allò que som, tindrem la possibilitat, tal vegada, de construir un món més humà.

DE LA NATURA, VOL. II I ÚLTIM (LLIBRES IV-VI) (LUCRECI)

De la natura (en llatí, De rerum natura) és un poema didàctic escrit al segle I aC per Lucreci, que es divideix en sis llibres. Proclama la realitat de l'home vers l'univers sense déus, proposant alliberar-lo de la seva por a la mort. El segon volum i últim inclou els llibres quart, cinquè i sisè.

LA GRECIA DE NADIE . LAS PALABRAS DENTRO DEL MITO (BOLLACK, JEAN)

Los textos en parte inéditos que componen este volumen dejan ver la trayectoria del crítico del pensamiento griego Jean Bollack, quien no sólo reunió sus más célebres artículos sino que los volvió a leer, comentándolos. De esta manera, el autor explora la homología que con Empédocles, Heráclito, los atomistas o el mito, mantienen las cosmologías y las lenguas, más fatigadas, de un Frénaud, de un Saint-John Perse, de un Celan. Grecia, devuelta a sí misma, abre los ojos a una tierra desconocida, la Grecia de nadie.