Partiendo del análisis de la España de Carlos II, este trabajo investiga y discute cuestiones clave de la historia de España tales como la oposición centralismo y federalismo, la situación de los últimos Austria en Madrid, los esfuerzos por emprender reformas en la economía y en la política, así como la cultura de panfletos en la Villa y Corte. Las fuentes sirven, en este estudio, de base para adentrarnos en una época oscura de la historia española, la cual, no obstante, iba a tener su importancia para la evolución de España en el Siglo de las Luces. La regencia en la temprana Edad Moderna es otro problema que aquí se examina, el cual exigía a su vez, si se quería comprender el tema en toda su complejidad, un acercamiento biográfico a la figura del hermanastro de Carlos ll, don Juan José de Austria, que este libro analiza con suma maestría y rigor.
Felipa dAvis i dUrgell (Coïmbra, 1435 Odivelas, 1497), coneguda també com a Felipa de Coïmbra, fou filla del duc de Coïmbra Pere de Portugal i dIsabel dAragó la primogènita de lúltim comte dUrgell, el tristament cèlebre Jaume el Dissortat i germana del Rei dels catalans, Pere IV. La princesa a lexili. Felipa de Coïmbra i dUrgell (1435-1497) és una biografia novedosa, en la forma i el contingut, de la història catalanoportuguesa. Som davant les conseqüències del Compromís de Casp (1412) i de la Guerra civil catalana (1462-1472), en què el bandol dels catalans perdé la guerra, amb la qual cosa la dinastia castellana dels Trastàmares safermà en la Nació i lImperi. Aquest llibre ens explica la vida de la segona muller de Joan Cristòfor Colom Bertran, a través de la qual el Descobridor del Nou Món esdevé príncep de Catalunya. Pep Mayolas va néixer a Arenys de Mar el 1962. Investigador de lInstitut Nova Història, coordinat per Jordi Bilbeny. Ha escrit en premsa local del Maresme: Pedra de toc, El correu del Maresme i El Nap. Ha fet de guionista i locutor a Ràdio Arenys. Publica habitualment a la revista Terra Rubra sobre temes colombins.
Aunque el levantamiento de los madrilenos del 2 de mayo de 1808 fue calificado oficialmente de alboroto, fue un alzamiento popular en el que participaron cientos de héroes anónimos en diversos puntos de Madrid como la plaza de Oriente y la Puerta del Sol, y en el Parque de Artillería donde murieron los capitanes Daoíz y Velarde. Este libro recoge además de la historia de ese día, una "ruta" del dos de mayo en la que se incluye el desconocido cementerio de la Florida, donde reposan los restos de los 43 fusilados en la Montana del Príncipe Pío.
Este no es un libro de historia. Tampoco es una guía turística ni mucho menos un estudio riguroso de ningún tema relacionado con la ciudad. Este es un libro de visitas. De visitas a distintos rincones de Barcelona, a veces de la mano de algún personaje histórico, a veces tras la pista de un suceso raro, a veces para hablar de lo que se hace, o se hacía en el pasado, en cierto lugar. Y no, no es un libro más sobre Barcelona. El libro que más ama la ciudad.
Les flames que acabaren amb quasi tota la documentació històrica de Xàtiva no han impedit a l'autor fer una minuciosa tasca de recerca arxivística per a reconstruir la difusió i el paper social de la medicina a la capital de la Costera durant la tardor medieval. Dos segles i mig d'història xativina permet veure les transformacions de la pràctica mèdica. Des dels primers barbers fins als insignes metges formats a les universitats de fora de la Corona d'Aragó, al servei de papes i reis, com també de dones, ben considerades per la seua competència, o apotecaris que subministraven medicaments, aquest llibre presenta un ampli mosaic d'individus dedicats a prevenir malalties i guarir malalts. Així mateix, mostra l'esforç de les autoritats municipals per garantir-se una presència permanent de professionals de prestigi, i també d'aconseguir l'entorn urbà més saludable possible. Perquè la utilitat de la medicina, fonamentada sobre el paradigma galenista, va anar més enllà de la curació dels malalts, i es va constituir en una peça clau per a l'organització acurada de la societat. Hospitals, presons, convents, tribunals..., qualsevol institució va ser, d'alguna manera, medicalitzada.
La historia no es sólo el tiempo largo a través del cual se han ido construyendo las realidades nacionales. La historia es en sí misma un signo de identidad nacional. La memoria de un pasado histórico común más o menos largo, con sus glorias y derrotas, con sus héroes y traidores, constituye sin duda uno de los ejes sobre los que gira cualquier identidad nacional que se precie. ¿Cuándo podemos hablar de historia nacional de España? ¿Cómo ha ido evolucionando la propia historiografía nacional a lo largo del tiempo? A la empresa de contestar a estas preguntas se han entregado los historiadores autores de este libro, que han recorrido desde el siglo XVI al siglo XX en diversas etapas, explicando el proceso de configuración de las historias de España, que naturalmente es paralelo a las múltiples maneras de entender el propio concepto de España, la propia realidad nacional. En la selva inmensa de las muchas historias de España que se han escrito, el lector no sólo detectará qué ha buscado cada generación en la historia de España, sino la pluralidad de acepciones o interpretaciones de esa realidad que llamaron España.
Revisió completa de lÍndice Cronólogico Alfabético de Josep Maria Madurell i Marimon, inventari que fins al dia davui sutilitzava per laccés a la documentació conservada a lArxiu Històric de Protocols de Barcelona; és el primer duna sèrie de cinc inventaris. Aquesta obra també comprén una valuosa introducció a càrrec de Laureà Pagarolas, director tècnic de larxiu, on és explicada la història danteriors inventaris, la transcendència de la documentació descrita, redactada per 274 notaris, i la metodologia emprada.
L'any 1690, parlant de les conferències que celebraven els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosadeia: "No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan a la paz y público sosiego de la provinçia, y al servicio de vuestra Magestad". Anys més tard, el 1706, el marquès de Gironella es referia a la Conferència com una Junta "perniciosa y maliciosa (...) triplealianza (...) oráculo de toda la nación catalana". Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures de part de les autoritats reials? Aquest llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la guerra de Successió.
Andorranes i andorrans és una obra que aplega dos llibres en els quals l'autor analitza, a partir de vivències i observacions, els trets i maneres de viure dels homes i dones del Principat. El primer llibre, ( premi Sant Miquel d'Engolastres d'assaig Joan Escalé, de la XXIV Nit Literària Andorrana, 2001), neix dels records de la seva infantesa. El bagaleu, ocell de la família del gamarús i usat per l'autor com a animal gairebé mitològic pels nens i nenes en el país pirinenc, és el punt de partida d'una diagnosi sobre els habitants d'Andorra. Així l'escriptor parla de les maneres de viure tant del menjar com de la religiositat, o de la teatralitat i les relacions socials. El segon llibre, Gastronomia del Pirineu (accèssit al premi d'assaig gastronòmic Vives Molins de la XXIV Nit Literària Andorrana, 2001), recull receptes de cuina i fets relacionats amb l'alimentació a muntanya: de les trumfes al porc passant per les fires i els corrals.
"La gent espera dels responsables polítics que donem la cara i molts cops que posem la cara, i aquest sí que és el meu estil. Penso que això em diferencia d'aquells que són professionals de la política." "Hi ha una contradicció molt gran entre la societat del coneixement del segle XXI i les jubilacions anticipades de gent de 50 o 55 anys. Aquesta societat està abordant aquest tema d'una manera horrorosa." "Mon pare era ferroviari i el meu avi era ferroviari. Eren treballadors i em van saber trametre els valors d'una classe obrera culta i interessada per les coses públiques i per la política." "Com que mai aturarem la competència dels mercants emergents, Lleida ha de ser capaç de liderar les noves varietats, les noves presentacions. Hem de ser capaços de passar de vendre matèria primera a vendre producte acabat." "Voldria somiar que a la Lleida del 2030 la infraestructura bàsica, la més important, la que li dóna més personalitat, és la seva Universitat. Per tant, és una Lleida terriblement culta, amb un altíssim nivell de formació i que és capaç de liderar sectors econòmics importants basant-se en la seva creativitat."
Recopilació de 333 documents sobre la Seu de Girona a lAlta Edat Mitjana ja publicats a diverses obres, però que per primer cop veuen la llum com un conjunt unificat i continu en el temps, amb lafegitura de 156 documents inèdits més. Tots ells mostren sense cap tipus de reserva lenorme riquesa documental de la dita Seu i constitueixen una font superba per al coneixement dels primers segles medievals catalans, destacant-hi la publicació dels controvertits falsos.
Partiendo del análisis de la España de Carlos II, este trabajo investiga y discute cuestiones clave de la historia de España tales como la oposición centralismo y federalismo, la situación de los últimos Austria en Madrid, los esfuerzos por emprender reformas en la economía y en la política, así como la cultura de panfletos en la Villa y Corte. Las fuentes sirven, en este estudio, de base para adentrarnos en una época oscura de la historia española, la cual, no obstante, iba a tener su importancia para la evolución de España en el Siglo de las Luces. La regencia en la temprana Edad Moderna es otro problema que aquí se examina, el cual exigía a su vez, si se quería comprender el tema en toda su complejidad, un acercamiento biográfico a la figura del hermanastro de Carlos ll, don Juan José de Austria, que este libro analiza con suma maestría y rigor.
Felipa dAvis i dUrgell (Coïmbra, 1435 Odivelas, 1497), coneguda també com a Felipa de Coïmbra, fou filla del duc de Coïmbra Pere de Portugal i dIsabel dAragó la primogènita de lúltim comte dUrgell, el tristament cèlebre Jaume el Dissortat i germana del Rei dels catalans, Pere IV. La princesa a lexili. Felipa de Coïmbra i dUrgell (1435-1497) és una biografia novedosa, en la forma i el contingut, de la història catalanoportuguesa. Som davant les conseqüències del Compromís de Casp (1412) i de la Guerra civil catalana (1462-1472), en què el bandol dels catalans perdé la guerra, amb la qual cosa la dinastia castellana dels Trastàmares safermà en la Nació i lImperi. Aquest llibre ens explica la vida de la segona muller de Joan Cristòfor Colom Bertran, a través de la qual el Descobridor del Nou Món esdevé príncep de Catalunya. Pep Mayolas va néixer a Arenys de Mar el 1962. Investigador de lInstitut Nova Història, coordinat per Jordi Bilbeny. Ha escrit en premsa local del Maresme: Pedra de toc, El correu del Maresme i El Nap. Ha fet de guionista i locutor a Ràdio Arenys. Publica habitualment a la revista Terra Rubra sobre temes colombins.
Aunque el levantamiento de los madrilenos del 2 de mayo de 1808 fue calificado oficialmente de alboroto, fue un alzamiento popular en el que participaron cientos de héroes anónimos en diversos puntos de Madrid como la plaza de Oriente y la Puerta del Sol, y en el Parque de Artillería donde murieron los capitanes Daoíz y Velarde. Este libro recoge además de la historia de ese día, una "ruta" del dos de mayo en la que se incluye el desconocido cementerio de la Florida, donde reposan los restos de los 43 fusilados en la Montana del Príncipe Pío.
El llibre repassa les inquietuts polítiques i les aportacions cíviques i culturals de Vicenç A Ballester a cavall entre el segle XIX i XX
Este no es un libro de historia. Tampoco es una guía turística ni mucho menos un estudio riguroso de ningún tema relacionado con la ciudad. Este es un libro de visitas. De visitas a distintos rincones de Barcelona, a veces de la mano de algún personaje histórico, a veces tras la pista de un suceso raro, a veces para hablar de lo que se hace, o se hacía en el pasado, en cierto lugar. Y no, no es un libro más sobre Barcelona. El libro que más ama la ciudad.
Les flames que acabaren amb quasi tota la documentació històrica de Xàtiva no han impedit a l'autor fer una minuciosa tasca de recerca arxivística per a reconstruir la difusió i el paper social de la medicina a la capital de la Costera durant la tardor medieval. Dos segles i mig d'història xativina permet veure les transformacions de la pràctica mèdica. Des dels primers barbers fins als insignes metges formats a les universitats de fora de la Corona d'Aragó, al servei de papes i reis, com també de dones, ben considerades per la seua competència, o apotecaris que subministraven medicaments, aquest llibre presenta un ampli mosaic d'individus dedicats a prevenir malalties i guarir malalts. Així mateix, mostra l'esforç de les autoritats municipals per garantir-se una presència permanent de professionals de prestigi, i també d'aconseguir l'entorn urbà més saludable possible. Perquè la utilitat de la medicina, fonamentada sobre el paradigma galenista, va anar més enllà de la curació dels malalts, i es va constituir en una peça clau per a l'organització acurada de la societat. Hospitals, presons, convents, tribunals..., qualsevol institució va ser, d'alguna manera, medicalitzada.
La historia no es sólo el tiempo largo a través del cual se han ido construyendo las realidades nacionales. La historia es en sí misma un signo de identidad nacional. La memoria de un pasado histórico común más o menos largo, con sus glorias y derrotas, con sus héroes y traidores, constituye sin duda uno de los ejes sobre los que gira cualquier identidad nacional que se precie. ¿Cuándo podemos hablar de historia nacional de España? ¿Cómo ha ido evolucionando la propia historiografía nacional a lo largo del tiempo? A la empresa de contestar a estas preguntas se han entregado los historiadores autores de este libro, que han recorrido desde el siglo XVI al siglo XX en diversas etapas, explicando el proceso de configuración de las historias de España, que naturalmente es paralelo a las múltiples maneras de entender el propio concepto de España, la propia realidad nacional. En la selva inmensa de las muchas historias de España que se han escrito, el lector no sólo detectará qué ha buscado cada generación en la historia de España, sino la pluralidad de acepciones o interpretaciones de esa realidad que llamaron España.
Revisió completa de lÍndice Cronólogico Alfabético de Josep Maria Madurell i Marimon, inventari que fins al dia davui sutilitzava per laccés a la documentació conservada a lArxiu Històric de Protocols de Barcelona; és el primer duna sèrie de cinc inventaris. Aquesta obra també comprén una valuosa introducció a càrrec de Laureà Pagarolas, director tècnic de larxiu, on és explicada la història danteriors inventaris, la transcendència de la documentació descrita, redactada per 274 notaris, i la metodologia emprada.
L'any 1690, parlant de les conferències que celebraven els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosadeia: "No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan a la paz y público sosiego de la provinçia, y al servicio de vuestra Magestad". Anys més tard, el 1706, el marquès de Gironella es referia a la Conferència com una Junta "perniciosa y maliciosa (...) triplealianza (...) oráculo de toda la nación catalana". Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures de part de les autoritats reials? Aquest llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la guerra de Successió.
Andorranes i andorrans és una obra que aplega dos llibres en els quals l'autor analitza, a partir de vivències i observacions, els trets i maneres de viure dels homes i dones del Principat. El primer llibre, ( premi Sant Miquel d'Engolastres d'assaig Joan Escalé, de la XXIV Nit Literària Andorrana, 2001), neix dels records de la seva infantesa. El bagaleu, ocell de la família del gamarús i usat per l'autor com a animal gairebé mitològic pels nens i nenes en el país pirinenc, és el punt de partida d'una diagnosi sobre els habitants d'Andorra. Així l'escriptor parla de les maneres de viure tant del menjar com de la religiositat, o de la teatralitat i les relacions socials. El segon llibre, Gastronomia del Pirineu (accèssit al premi d'assaig gastronòmic Vives Molins de la XXIV Nit Literària Andorrana, 2001), recull receptes de cuina i fets relacionats amb l'alimentació a muntanya: de les trumfes al porc passant per les fires i els corrals.
"La gent espera dels responsables polítics que donem la cara i molts cops que posem la cara, i aquest sí que és el meu estil. Penso que això em diferencia d'aquells que són professionals de la política." "Hi ha una contradicció molt gran entre la societat del coneixement del segle XXI i les jubilacions anticipades de gent de 50 o 55 anys. Aquesta societat està abordant aquest tema d'una manera horrorosa." "Mon pare era ferroviari i el meu avi era ferroviari. Eren treballadors i em van saber trametre els valors d'una classe obrera culta i interessada per les coses públiques i per la política." "Com que mai aturarem la competència dels mercants emergents, Lleida ha de ser capaç de liderar les noves varietats, les noves presentacions. Hem de ser capaços de passar de vendre matèria primera a vendre producte acabat." "Voldria somiar que a la Lleida del 2030 la infraestructura bàsica, la més important, la que li dóna més personalitat, és la seva Universitat. Per tant, és una Lleida terriblement culta, amb un altíssim nivell de formació i que és capaç de liderar sectors econòmics importants basant-se en la seva creativitat."
Recopilació de 333 documents sobre la Seu de Girona a lAlta Edat Mitjana ja publicats a diverses obres, però que per primer cop veuen la llum com un conjunt unificat i continu en el temps, amb lafegitura de 156 documents inèdits més. Tots ells mostren sense cap tipus de reserva lenorme riquesa documental de la dita Seu i constitueixen una font superba per al coneixement dels primers segles medievals catalans, destacant-hi la publicació dels controvertits falsos.