L'objectiu de l'obra és el d'oferir un treball de síntesi que abasti la història del Temple a Catalunya, des de la seva introducció en el segle XII fins a la seva desaparició a començament de la catorzena centúria, sense descurar, però, el marc general de l'ordre. El llibre vol donar resposta a la necessitat de disposar d'una obra rigorosa, i al mateix temps entenedora, sobre els templers de casa nostra i particularment sobre aquells aspectes que són més desconeguts. En aquest treball hom hi trobarà de forma sintetitzada el que fou i representà el Temple a Catalunya, fugint de les mitificacions i especulacions que massa sovint han dificultat l'aproximació objectiva a la gran milícia medieval dels cavallers de la creu.
L'any 1789, el magistrat de l'Audiència Francisco de Zamora (1757-1812), va adreçar als pobles de Catalunya un extens qüestionari de caire geogràfic i socioeconòmic. En paraules de Pierre Vilar, aquest interrogatori fou "l'enquesta més àmplia de geografia econòmica, històrica i humana que hagi estat concebuda al Principat". Els manuscrits compilats per l'il·lustrat manxec es conserven a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid. Moltes de les respostes -corregiments sencers- s'han perdut, però les corresponents a les localitats del corregiment de Barcelona es conserven íntegrament. Les dels pobles del Baix Llobregat ja han estat publicades, però les del Barcelonès encara romanien inèdites. La publicació de les respostes dels pobles i les viles del Barcelonès presenta gran interès per als geògrafs, però sens dubte també per als historiadors de la ciutat de Barcelona i els seus barris. La present edició constitueix una nova aportació de la Societat Catalana de Geografia en la tasca de recuperació i divulgació de textos cabdals en la història de la geografia catalana.
Aquest llibre de gran impacte visual forma un mosaic que ens mostra la vida a la Catalunya rural de principis del segle XX i compara aquella societat dabans amb la davui dia. Lobra es divideix en quatre grans àmbits (el paisatge, la feina, la vida quotidiana i les creences), a partir dels quals es poden reviure, entre molts altres temes, com se celebrava el Nadal antigament, per què servia la Festa Major, com es repartien les feines del camp, què passava a lhivern quan les terres no donaven fruits... La Catalunya rural, abans i ara és un tresor etnogràfic, fruit duna llarga investigació, que permet als lectors davui retrobar-se amb aquest patrimoni del passat
En plena dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià liderà una conspiració anomenada Comitè d'Acció de la Lliure Aliança. Organitzada des de París, tenia per objectiu un alçament independentista a Catalunya i a Euskadi, i havia de rebre patrocini estranger suficient com per armar un exèrcit que comptés fins i tot amb aviació. Hi participaren des de venedors d'armament fins a banquers i especuladors de diverses nacionalitats, però sobretot un variat ventall d'opositors a la dictadura: l'aleshores dirigent d'Estat Català Manuel Carrasco i Formiguera, membres de grups armats d'acció anarquistes com Joan Garcia i Oliver, separatistes bascos i socis d'uns clubs secrets implantats entre l'emigració catalana a Amèrica. Aquesta àmplia conspiració ha passat pràcticament desapercebuda durant nou dècades, i ara que surten a la llum pública tots els detalls, revolucionaran l'estat de la qüestió sobre l'actitud de la CNT respecte al fet nacional català.
Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts del segle xix al que sha exposat fins ara a Ponent. Lambient cultural del país estava dominat aleshores pel romanticisme, que donava sentit a totes les manifestacions humanes de lEuropa Occidental. Catalunya i Lleida no escaparen daquest influx, que donà sentit, com ho feia a altres nacions, a lanhel de recuperar la cultura pròpia per animar al poble a desenvolupar cada país cap a la modernitat. Lanomenada Renaixença, que sembla quelcom propi de Catalunya, fou un més dels actes reflexos desenvolupats en cada nació europea en el seu afany de reivindicació davant el poder exclusiu que havien exercit les monarquies absolutes dels grans estats del segle xix. Per completar el nostre estudi hem elaborat una relació dels recursos culturals amb què es va valer la comunitat per bastir el mite patriòtic lleidatà que ha perdurat fins a lactualitat; i hi hem afegit un diccionari biogràfic dun centenar dentrades sobre els protagonistes daquest moment històric.
Barcelona pas a pas ens obre les portes duna Barcelona tan propera com desconeguda. Lautor ens guia en un viatge apassionant pels carrers més emblemàtics de la ciutat mil·lenària. De la seva mà, reviuen multituds dhistòries curioses, històries que ens parlen a través dels vestigis que ens han llegat els antics pobladors de la ciutat. Des de la Barcino romana a la Barcelona avantguardista i revolucionària, els lectors daquest llibre redescobriran una nova ciutat i ja no podran tornar a passejar indiferents pels seus vells carrers.
Aquesta obra omple un buit en la historiografia catalana. Fins ara no comptàvem amb una síntesi o, si es vol amb altres paraules, amb una primera aproximació a levolució de la hisenda municipal catalana al llarg dels segles. Només el període baixmedieval havia merescut latenció dels nostres historiadors. La resta era, pràcticament, un desert intel·lectual, alguns articles esparsos i un conjunt de dades repartides en una munió de monografies locals. Amb aquest estudi sintenta fer un primer esbós duna matèria que encara no sha investigat prou i, alhora, sespera que sigui un incentiu per obrir noves línies daproximació.
Els carlins van aglutinar en el seu moment sectors diversos de la societat catalana empesos, uns, pel descontent amb les noves formes de poder polític i, els altres, per la desesperació de veure's en la misèria o en la ruïna a causa del progrés. I és en aquest context que les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins durant el segle XIX constitueixen un fet de primera magnitud per entendre la història del nostre país. Els carlins i les guerres que van provocar constitueixen un fet molt complex i divers que va molt més enllà d'un simple conflicte dinàstic. El moviment carlí a Catalunya tampoc no s'explica únicament com un simple moviment de forces reaccionàries que s'oposaven als corrents liberals, a l'estil d'altres moviments legitimistes de l'Europa del segle XIX. Els carlins són això i també, a Catalunya, un moviment popular i social que sorgeix com a oposició a un corrent imparable de canvi protagonitzat pel progrés tecnològic, el sorgiment del capitalisme industrial, l'arraconament dels vells models de producció, el capgirament de les velles estructures de poder. I al costat de tot això, hi ha un fenomen que no es pot ignorar: la catalanitat del moviment. Els carlins també representen la reacció davant d'un govern central que es veu com a estrany, d'uns impostos abusius que no es volen satisfer, d'un sistema de quintes que arruïna les famílies.
La presó és un reflex de la societat que l'ha construïda, en opinió de Michel Foucault, i conèixer una col·lectivitat és també saber com s'estructura el seu control social. En aquest marc d'anàlisi, un equip d'història format per Cèlia Cañellas, Rosa Torán, amb Oriol Junqueras, Francisco Marín i Gemma Garriga, i amb la direcció i coordinació de Josep M. Solé i Sabaté, ha aprofundit en la història de la presó Model des de 1904 a 1993. Així, el llibre mostra que els problemes socials no els arreglaven els centres de càstig i de reclusió, i que la Model ha viscut igualment que el país els batecs convulsos de les primeres dècades del segle XX.
Des d'aquells primitius habitants que vivien en tribus, fins a la Lleida actual, han passat moltes coses. Precisament és d'aquests fets històrics més importants, o que més transcendència han tingut en el seu desenvolupament, fins a arribar a ser la Lleida que actualment hem conegut, d'allò que us volem parlar. Farem un cop d'ull per la nostra història, per tal que, coneixent més les realitats de la nostra ciutat, siguem capaços de respectar-la i estimar-la més.
Un hombre de concordia rememora la figura de Antonio Lago Carballo, protagonista de momentos transcendentales en la historia reciente de España; desde el intento de apertura de Joaquín Ruiz-Giménez (del que fue directo colaborador), en plena dictadura franquista, a la transición a la democracia, en la que participó en los primeros gobiernos de Adolfo Suárez y Leopoldo Calvo Sotelo. Formó parte del llamado Gobierno provisional el 23 de febrero de 1981 y fue testigo en el Congreso del asalto golpista. De ambas etapas dejó crónicas inéditas que ayudan a entender esos acontecimientos que marcaron el devenir de España. Director de los Colegios Mayores «Guadalupe» y «Cisneros», Lago Carballo estuvo también al frente de la Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural y fue comisario de Protección Escolar con Joaquín Ruiz-Giménez y subsecretario de Educación con Juan Antonio Ortega y Federico Mayor Zaragoza. Impulsor de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo y de la Fundación Menéndez Pidal, recibió distinciones como la Medalla de la Orden del Mérito Constitucional y la de la UIMP. Miembro de la generación de ?los niños de la guerra?, Lago Carballo formó parte de un grupo de intelectuales que, discípulos de Pedro Laín y Joaquín Ruiz-Giménez, marcaron las pautas para un acercamiento cultural a Hispanoamérica; su verdadera pasión. El libro consta de un apunte (auto)biográfico que recoge textos inéditos del protagonista, y veinte evocaciones de personalidades del mundo de la cultura, la universidad y la política que nos acercan a un hombre que contribuyó, desde la lealtad y el diálogo, a la convivencia en una España dividida. Es un libro escrito por una periodista, con un estilo de fácil lectura, que no por ello deja de ser un documento de consulta para jóvenes estudiosos de esos momentos históricos.
L'objectiu de l'obra és el d'oferir un treball de síntesi que abasti la història del Temple a Catalunya, des de la seva introducció en el segle XII fins a la seva desaparició a començament de la catorzena centúria, sense descurar, però, el marc general de l'ordre. El llibre vol donar resposta a la necessitat de disposar d'una obra rigorosa, i al mateix temps entenedora, sobre els templers de casa nostra i particularment sobre aquells aspectes que són més desconeguts. En aquest treball hom hi trobarà de forma sintetitzada el que fou i representà el Temple a Catalunya, fugint de les mitificacions i especulacions que massa sovint han dificultat l'aproximació objectiva a la gran milícia medieval dels cavallers de la creu.
L'any 1789, el magistrat de l'Audiència Francisco de Zamora (1757-1812), va adreçar als pobles de Catalunya un extens qüestionari de caire geogràfic i socioeconòmic. En paraules de Pierre Vilar, aquest interrogatori fou "l'enquesta més àmplia de geografia econòmica, històrica i humana que hagi estat concebuda al Principat". Els manuscrits compilats per l'il·lustrat manxec es conserven a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid. Moltes de les respostes -corregiments sencers- s'han perdut, però les corresponents a les localitats del corregiment de Barcelona es conserven íntegrament. Les dels pobles del Baix Llobregat ja han estat publicades, però les del Barcelonès encara romanien inèdites. La publicació de les respostes dels pobles i les viles del Barcelonès presenta gran interès per als geògrafs, però sens dubte també per als historiadors de la ciutat de Barcelona i els seus barris. La present edició constitueix una nova aportació de la Societat Catalana de Geografia en la tasca de recuperació i divulgació de textos cabdals en la història de la geografia catalana.
Aquest llibre de gran impacte visual forma un mosaic que ens mostra la vida a la Catalunya rural de principis del segle XX i compara aquella societat dabans amb la davui dia. Lobra es divideix en quatre grans àmbits (el paisatge, la feina, la vida quotidiana i les creences), a partir dels quals es poden reviure, entre molts altres temes, com se celebrava el Nadal antigament, per què servia la Festa Major, com es repartien les feines del camp, què passava a lhivern quan les terres no donaven fruits... La Catalunya rural, abans i ara és un tresor etnogràfic, fruit duna llarga investigació, que permet als lectors davui retrobar-se amb aquest patrimoni del passat
En plena dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià liderà una conspiració anomenada Comitè d'Acció de la Lliure Aliança. Organitzada des de París, tenia per objectiu un alçament independentista a Catalunya i a Euskadi, i havia de rebre patrocini estranger suficient com per armar un exèrcit que comptés fins i tot amb aviació. Hi participaren des de venedors d'armament fins a banquers i especuladors de diverses nacionalitats, però sobretot un variat ventall d'opositors a la dictadura: l'aleshores dirigent d'Estat Català Manuel Carrasco i Formiguera, membres de grups armats d'acció anarquistes com Joan Garcia i Oliver, separatistes bascos i socis d'uns clubs secrets implantats entre l'emigració catalana a Amèrica. Aquesta àmplia conspiració ha passat pràcticament desapercebuda durant nou dècades, i ara que surten a la llum pública tots els detalls, revolucionaran l'estat de la qüestió sobre l'actitud de la CNT respecte al fet nacional català.
Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts del segle xix al que sha exposat fins ara a Ponent. Lambient cultural del país estava dominat aleshores pel romanticisme, que donava sentit a totes les manifestacions humanes de lEuropa Occidental. Catalunya i Lleida no escaparen daquest influx, que donà sentit, com ho feia a altres nacions, a lanhel de recuperar la cultura pròpia per animar al poble a desenvolupar cada país cap a la modernitat. Lanomenada Renaixença, que sembla quelcom propi de Catalunya, fou un més dels actes reflexos desenvolupats en cada nació europea en el seu afany de reivindicació davant el poder exclusiu que havien exercit les monarquies absolutes dels grans estats del segle xix. Per completar el nostre estudi hem elaborat una relació dels recursos culturals amb què es va valer la comunitat per bastir el mite patriòtic lleidatà que ha perdurat fins a lactualitat; i hi hem afegit un diccionari biogràfic dun centenar dentrades sobre els protagonistes daquest moment històric.
Barcelona pas a pas ens obre les portes duna Barcelona tan propera com desconeguda. Lautor ens guia en un viatge apassionant pels carrers més emblemàtics de la ciutat mil·lenària. De la seva mà, reviuen multituds dhistòries curioses, històries que ens parlen a través dels vestigis que ens han llegat els antics pobladors de la ciutat. Des de la Barcino romana a la Barcelona avantguardista i revolucionària, els lectors daquest llibre redescobriran una nova ciutat i ja no podran tornar a passejar indiferents pels seus vells carrers.
Aquesta obra omple un buit en la historiografia catalana. Fins ara no comptàvem amb una síntesi o, si es vol amb altres paraules, amb una primera aproximació a levolució de la hisenda municipal catalana al llarg dels segles. Només el període baixmedieval havia merescut latenció dels nostres historiadors. La resta era, pràcticament, un desert intel·lectual, alguns articles esparsos i un conjunt de dades repartides en una munió de monografies locals. Amb aquest estudi sintenta fer un primer esbós duna matèria que encara no sha investigat prou i, alhora, sespera que sigui un incentiu per obrir noves línies daproximació.
Els carlins van aglutinar en el seu moment sectors diversos de la societat catalana empesos, uns, pel descontent amb les noves formes de poder polític i, els altres, per la desesperació de veure's en la misèria o en la ruïna a causa del progrés. I és en aquest context que les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins durant el segle XIX constitueixen un fet de primera magnitud per entendre la història del nostre país. Els carlins i les guerres que van provocar constitueixen un fet molt complex i divers que va molt més enllà d'un simple conflicte dinàstic. El moviment carlí a Catalunya tampoc no s'explica únicament com un simple moviment de forces reaccionàries que s'oposaven als corrents liberals, a l'estil d'altres moviments legitimistes de l'Europa del segle XIX. Els carlins són això i també, a Catalunya, un moviment popular i social que sorgeix com a oposició a un corrent imparable de canvi protagonitzat pel progrés tecnològic, el sorgiment del capitalisme industrial, l'arraconament dels vells models de producció, el capgirament de les velles estructures de poder. I al costat de tot això, hi ha un fenomen que no es pot ignorar: la catalanitat del moviment. Els carlins també representen la reacció davant d'un govern central que es veu com a estrany, d'uns impostos abusius que no es volen satisfer, d'un sistema de quintes que arruïna les famílies.
La presó és un reflex de la societat que l'ha construïda, en opinió de Michel Foucault, i conèixer una col·lectivitat és també saber com s'estructura el seu control social. En aquest marc d'anàlisi, un equip d'història format per Cèlia Cañellas, Rosa Torán, amb Oriol Junqueras, Francisco Marín i Gemma Garriga, i amb la direcció i coordinació de Josep M. Solé i Sabaté, ha aprofundit en la història de la presó Model des de 1904 a 1993. Així, el llibre mostra que els problemes socials no els arreglaven els centres de càstig i de reclusió, i que la Model ha viscut igualment que el país els batecs convulsos de les primeres dècades del segle XX.
Des d'aquells primitius habitants que vivien en tribus, fins a la Lleida actual, han passat moltes coses. Precisament és d'aquests fets històrics més importants, o que més transcendència han tingut en el seu desenvolupament, fins a arribar a ser la Lleida que actualment hem conegut, d'allò que us volem parlar. Farem un cop d'ull per la nostra història, per tal que, coneixent més les realitats de la nostra ciutat, siguem capaços de respectar-la i estimar-la més.
Un hombre de concordia rememora la figura de Antonio Lago Carballo, protagonista de momentos transcendentales en la historia reciente de España; desde el intento de apertura de Joaquín Ruiz-Giménez (del que fue directo colaborador), en plena dictadura franquista, a la transición a la democracia, en la que participó en los primeros gobiernos de Adolfo Suárez y Leopoldo Calvo Sotelo. Formó parte del llamado Gobierno provisional el 23 de febrero de 1981 y fue testigo en el Congreso del asalto golpista. De ambas etapas dejó crónicas inéditas que ayudan a entender esos acontecimientos que marcaron el devenir de España. Director de los Colegios Mayores «Guadalupe» y «Cisneros», Lago Carballo estuvo también al frente de la Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural y fue comisario de Protección Escolar con Joaquín Ruiz-Giménez y subsecretario de Educación con Juan Antonio Ortega y Federico Mayor Zaragoza. Impulsor de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo y de la Fundación Menéndez Pidal, recibió distinciones como la Medalla de la Orden del Mérito Constitucional y la de la UIMP. Miembro de la generación de ?los niños de la guerra?, Lago Carballo formó parte de un grupo de intelectuales que, discípulos de Pedro Laín y Joaquín Ruiz-Giménez, marcaron las pautas para un acercamiento cultural a Hispanoamérica; su verdadera pasión. El libro consta de un apunte (auto)biográfico que recoge textos inéditos del protagonista, y veinte evocaciones de personalidades del mundo de la cultura, la universidad y la política que nos acercan a un hombre que contribuyó, desde la lealtad y el diálogo, a la convivencia en una España dividida. Es un libro escrito por una periodista, con un estilo de fácil lectura, que no por ello deja de ser un documento de consulta para jóvenes estudiosos de esos momentos históricos.